VIATGE AL FONS DE LA COVID
Teresa Nicolàs, de 56 anys, dirigeix la Residència i Centre d’Atenció Especialitzada (CAE) a persones amb discapacitat intel·lectual de La Vinyota, un equipament que depèn de la Fundació Sanitària Mollet.
Com han viscut la irrupció de la Covid al seu centre?
Hem passat per diferents etapes. En un primer moment, era tot una incertesa perquè no sabíem què significava la malaltia ni com evolucionaria. Per exemple, un dia t’avisaven que s’havien de restringir les visites del cap de setmana als nois i noies de La Vinyota i la setmana següent estàvem en estat d’alarma i ningú de fora no podia entrar al centre.
Vostès depenen de la Fundació Sanitària Mollet.
Sí i des del dia número 1 he pogut assistir als comitès de Covid. Això ens va proporcionar moltíssima informació pel que fa a la vessant de salut. També hem comptat amb la que ens arribava inicialment del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i després del de Salut.
Als familiars de persones amb discapacitat intel·lectual els sap greu que s’apliquin als seus fills els mateixos protocols que a les residències de gent gran. Molts malalts mentals són joves i adults i, per tant, no serien població de risc.
Inicialment sí que el procediment a seguir era el mateix, tant per a la gent gran com per a les persones amb discapacitat. Amb el temps s’ha fet alguna diferenciació, però tampoc no ha estat gaire substancial i sobretot tenen a veure amb les sortides del centre. Aïllar una persona no ve gens de gust i si a sobre és una persona a qui li costa entendre per què ha d’estar aïllat i que s’ha d’adaptar a una situació totalment nova encara és més difícil.
Com se sentirien millor: depenent de Salut o d’Afers Socials?
És que la Covid ho ha trastocat tot.
Li ho pregunto diferent: els centres de discapacitats intel·lectuals han de dependre d’Afers Socials o han de dependre de Salut?
Inicialment, nosaltres som un recurs social que tracta persones que, eventualment, poden tenir problemes de salut. Oferim recursos d’integració, per mantenir les funcions de la vida diària al màxim. Som un servei social, però també oferim salut. Crec que hem de format part d’aquella part d’integració social i de salut que està pendent de fer. Hi ha programes, és cert, però no acaben de quallar. Ara seria el moment, després de la Covid, d’integrar serveis socials i de salut. No es tracta tant de dependre d’un departament o d’un altre. Nosaltres fem un abordatge holístic, no el podem compartimentar.
Què vol dir?
Doncs que la salut no és només l’absència de malaltia, com diu l’OMS. La salut també és benestar físic, benestar social, benestar emocional i, fins i tot, l’espiritual. Des de la fundació entenem que la salut és una manera de viure autònoma, una manera de viure alegre i una manera de viure solidària. Per tant, a la salut hi contribuïm tots, no només els sanitaris. Sense anar més lluny, el nostre equip és interdisciplinari: hi ha treballadores socials, terapeutes ocupacionals, psicòlegs, infermera i metge.
Com viuran aquest Nadal els residents de La Vinyota?
Ara hi ha la possibilitat que els pares s’enduguin els nois i noies tres setmanes i molts han optat per això. El tema és com ho fem amb els nois que es queden aquí. Tampoc no sabem si es podran fer sortides de curta durada per als dies més assenyalats. Personalment penso que els nostres nois i noies tenen menys risc que les persones grans, segurament podrien ser molt més flexibles amb ells, per protegir-los potser els estan minvant els seus drets. Però també trobes que com a directora tens una responsabilitat molt gran, has de gestionar una casa on viuen 30 persones i les recomanacions de seguretat són les que són. És complicat l’equilibri i, després de tants mesos, molt cansat.
{{ comment.text }}