VIATGE AL FONS DE LA COVID
Toini Arrizabalaga, de 62 anys, viu a Marata i dirigeix el Museu de Ciències Naturals de Granollers. Amb la Covid, molta gent ha descobert l’entorn natural a tocar de ciutat, una descoberta a vegades poc respectuosa.
El primer confinament per la Covid va ser una benedicció per a la fauna de la comarca?
Més aviat va ser una oportunitat perquè les bèsties es poguessin moure amb més llibertat. Amb menys trànsit i menys gent movent-se, els bitxos es van bellugar més i es van fer més visibles.
Aquelles setmanes de restriccions van ajudar la fauna?
Segurament, però ara mateix tornem a ser on érem abans. Els animals han tornat al seu lloc. El que sí que va passar és que la gent es va fixar en coses i abans no ho feia.
Per exemple?
Veien ocells al balcó i no s’hi havien fixat mai, que ja hi eren. Quan ens vam tancar, molta gent es va posar a fer observacions, suposo que des de xafardejar el veí fins a veure qualsevol cosa que es movia. Molta gent va observar coses a les quals no prestava atenció, com la gran quantitat de fauna que viu a les nostres ciutats i que n’hi ha molta. Ara no la veiem, no l’escoltem… Llavors també la sentíem perquè hi havia silenci a ciutat, senties cantar els ocells.
No els ofegava el trànsit.
Exacte i llavors la gent s’hi va fixar. Hi ha hagut gent que ha començat a fer observacions i ara les està continuant. Això és bo.
Acabat el confinament, la gent de ciutat pressiona massa els espais rurals i naturals del seu voltant?
Jo tinc sort d’on visc. Ha estat molt diferent confinar-se en una casa sense ningú al voltant que fer-ho en un pis a ciutat. I es va produir un efecte molt natural: el dia que van deixar sortir hi va haver una allau per utilitzar un espai que normalment no es fa servir, que és el proper a la ciutat. Casa meva és a Marata, tota la gent de Bellavista, Corró d’Avall, Granollers… ens van aparèixer per allà. Però és que tampoc no podien anar gaire més lluny! Hi va haver un boom de gent movent-se per llocs on normalment no n’hi ha tanta. I, evidentment, es van notar comportaments de persones que no saben moure’s pel camp o la muntanya. Els que es pensen que és un espai lliure i això porta conflictes.
Gent de ciutat confon els espais rurals o naturals amb un parc urbà?
Hi ha qui pensa que quan al camp un espai és obert o no està tancat és de tothom. I no, és clar. A Espanya les finques estan molt més tancades i és molt més difícil moure’s per la muntanya. Aquí hi ha menys tradició de tancar les finques, de barrar el pas. Tu pots moure’t d’una a l’altra tranquil·lament. Però això no vol dir que tu puguis fer-ho de qualsevol manera.
Costa que això s’entengui?
Hi ha qui no vol entendre-ho. Com alguns ciclistes: una cosa és bellugar-se pels camins i una altra cosa fer-ho arreu de muntanya. Ja ho sé que és divertit fer bots camp a través, però la muntanya no està feta per a això. Per culpa d’uns quants, a vegades rep tothom.
Com se soluciona? Amb més prohibicions, amb una policia del camp?
A qualsevol espai, la massificació porta riscos per a la fauna pel deteriorament que suposa de l’ecosistema. La solució és que la gent sigui més educada i que respecti les normes. Si a un gorg es diu que està prohibit banyar-s’hi, doncs no t’hi banyes. Per això tenim les piscines i les platges. Si a un camí es diu que no hi passis amb la moto, la bici o el quad, doncs no hi passis. La dita diu que no pots posar portes al camp. No es tracta de posar-hi més policia.
És optimista o pessimista perquè la gent se’n conscienciï?
Sóc optimista perquè la majoria de persones es comporten bé al camp o muntanya. El 99% de la gent que passa pels camins no llancen brossa, el problema és aquest 1%, que fa ràbia. Les coses mal fetes sempre es veuen més que les coses ben fetes.
{{ comment.text }}