El juliol del 1991 un grup de persones de la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny van editar el primer número de la revista La Sitja del Llop. Un mitjà amb nom de topònim –per una zona del Pla de la Calma– i pensat per a la divulgació del massís en un sentit molt ampli.
Trenta anys després d’aquella primera revista, tres directors i 50 números editats, La Sitja del Llop es continua publicant de manera periòdica –dues vegades l’any– i aquest dissabte al matí la Salvaguarda va celebrar-ho amb un acte a l’Ateneu de Sant Celoni.
Hi va intervenir l’actual director de la revista, Sergi Travessa, i s’hi van repassar les portades que ha deixat la publicació al llarg de tots aquesta anys. A més, l’acte va anar acompanyat d’una xerrada sobre la ramaderia extensiva al Montseny i un concert de la banda La Charlatana.
La primera llavor de la revista va sorgir de la inquietud de la Salvaguarda –que va néixer el 1987– i un grup de persones que es trobaven a l’escola de natura de Can Pons, a Campins. “La idea de fer una revista va sortir en un dinar o un sopar –ara no ho recordo– a Arbúcies.
Llavors ja va aparèixer el nom de La Sitja del Llop”, explica el primer director, Joan López. En aquell grup hi era ell mateix, el naturalista Martí Boada, la biòloga Carme Rosell o l’arqueòleg Lluís Vila. Tots ells van començar a editar una revista que aviat es va convertir en un referent arreu del Montseny. “Hi parlàvem de tot: d’història, botànica o divulgació. Estàvem en contacte amb gent de moltes branques”, diu López, que destaca mossèn Antoni Pladevall o el biòleg Ramon Margalef entre les plomes que hi van escriure.
Per la seva condició de director, Joan López era l’encarregat de buscar autors i convèncer-los per signar articles. Sempre de manera voluntària, que és una filosofia que s’ha estirat fins ara. Encara que, per ell, el gran valor de La Sitja del Llop rau en una altra qüestió: “Va fer que molta gent que estava escampada pel Montseny es trobessin. Fins llavors no hi havia un punt que acollís tot aquest coneixement.”
Aquesta herència la va recollir el 1995 l’actual president de la Salvaguarda, Carles Lumeras, quan va passar a ser el director de la revista. “S’hi parlava molt de ciència, cultura etnològica o recuperació del llenguatge. Més tard, vam obrir la revista i vam donar també importància a la denúncia.” Per ell, La Sitja del Llop s’ha sabut adaptar als diferents moments històrics que ha viscut. “No sempre ha tingut el mateix sentit ni s’ha parlat del mateix.” Parla d’articles que van acabar causant rebombori, com un sobre unes presumptes irregularitats de l’empresa que gestionava l’abocador de Palautordera, i ara un dels temes del dia és la llei de protecció del massís. També afegeix que la revista ha servit de “catalitzador” de la Salvaguarda.
“Sobre l’any 2000, molta gent que formava part de la Coordinadora va marxar i la revista va tenir un paper fonamental per a la continuïtat de la Salvaguarda. El consell de redacció de La Sitja del Llop va assumir les tasques de l’entitat”, diu.
Al llarg dels anys, la revista ha continuat distribuint-se en paper, de manera periòdica, encara que asseguren que la difusió ha disminuït i han de fer tirades més curtes. Malgrat que abans tenien una distribuïdora, ara és la mateixa Salvaguarda que reparteix els números, també més enllà del Montseny.
Fa tres anys que Sergi Travessa n’és el director, tot i que abans ja hi col·laborava. Amb aquest temps, ha mantingut les seccions consolidades com “Els mots perduts” o “Avis savis”, que són una sèrie d’entrevistes a personatges singulars. La Sitja del Llop també parla de “lluites compartides” arreu del territori català i Travessa hi ha afegit la secció “Diari naturalista”. “El gran valor de la revista, amb la perspectiva del temps, és la seva supervivència, però també perquè és un producte artesanal i de proximitat.”
{{ comment.text }}