Investigadors vinculats a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han localitzat recentment a la zona de Montmany, a Figaró, diverses desenes de petjades fòssils –o icnites– d’arcosaures, un grup primitiu de rèptils que tenien mides considerablement grans i que habitaven al planeta fa uns 240 milions d’anys.
Als acorsaures, se’ls considera avantpassats dels dinosaures i dels cocodrils tot i que assolien mides considerablement grans i caminaven a quatre potes. Les tenien, però, relativament més llargues i en una posició més vertical que les dels cocodrils actuals. Tenien un caràcter predador i carnívor.
Els arcosaures van dominar els ecosistemes terrestres però van desaparèixer en l’extinció més gran ocorreguda a la Terra, més devastadora i tot que la que va posar fi als dinosaures milions d’anys més tard.
La troballa actual estira el fil d’un altra que es va fer als anys setanta a la mateixa zona i que està dipositada al Museu del Seminari Conciliar de Barcelona. “Se sabia que venia del sector de Montmany però no de quin punt exacte”, destaca Josep Fortuny, investigador de l’ICP i coordinador d’aquest treball.
Amb aquesta recerca, els investigadors van estudiar l’edat del terreny i el tipus de sol per acotar els punts de recerca. A partir d’aquí, es van començar a fer prospeccions –però no excavacions– que van donar resultat i van permetre trobar les trepitjades que arcosaures van fer en terrenys argilosos, “on es dona una condició excepcional que permet que s’assequi i es conservi”. Estaven totalment o parcialment enterrades.
La majoria de les petjades localitzades s’han pogut retirar per conservar-les en instal·lacions de l’ICP a Sabadell i la Universitat Autònoma de Barcelona. “No sempre és possible però sí que totes es documenten i se’n fan models en tres dimensions”, explica Fortuny, que recorda que “són efímeres” i “quan queden al descobert es comencen a malmetre”. “Poden estar-hi uns anys però acaben desapareixent”.
Les petjades trobades fan un pam. Això permet estimar que els arcosaures “podrien fer entre tres i quatre metres de longitud”. “No ens hem d’imaginar Montmany amb les muntanyes que hi ha actualment. Hem de pensar en una zona amb un riu de dimensions semblants a l’Ebre amb boscos formats per unes falgueres grans, més semblants a un arbre.”
L’espai exacte on s’ha fet la troballa –no es concreta públicament per seguretat– s’ha comunicat al servei d’arqueologia i paleontologia de la Generalitat per quedar registrat com a jaciment de cara a protegir-lo si s’hi volgués fer algun tipus d’actuació.
“No seria estrany que n’apareguessin de noves més endavant. Totes aquestes zones tenen potencial”, diu l’investigador de l’ICP, que també fa referència a altres icnites trobades a Olesa de Montserrat. El grup preveu fer noves recerques a la zona. “Si apareixen petjades, podrien aparèixer ossos o altres restes.”
{{ comment.text }}