L’exalcaldessa va parlar sobre el seu llibre, Estirant el fil. Quan el PSC va abandonar el catalanisme, en un acte al Casal Cultural davant d’un centenar de persones, entre les quals el número dos de la llista del PSC, el regidor Antonio Felices i el portaveu d’ERC, Oriol López. El va presentar Jordi Pardo, de Granollers, que va ser secretari del Departament d’Interior quan ella va ser consellera entre el 2003 i el 2006.
“No ens vam sentir moralment amb força per disputar-l’hi. Potser per covardia o per prudència excessiva”. L’exconsellera no defugia la seva “part de culpa” i considera que aquell va ser un moment clau per al PSC perquè va decidir arraconar el debat nacional. El PSC havia quedat tan tocat pel procés de l’estatut que va considerar que seria millor centrar-se en el discurs social; “ignorant que el discurs social és important, però sense discurs nacional no funciona”.
Aquesta és una de les tesis que defensa Tura en el seu llibre. “Les nacions només poden estar unides si la unió es fa en llibertat”, va dir recordant una frase de Pasqual Maragall. Va remarcar que la Constitució es va fer en un context immediatament després del franquisme en què es va acceptar la indissolubilitat d’Espanya a canvi de reconèixer nacionalitats i regions, però que aquesta darrera part “es va incomplir des del principi”, fins i tot per part dels socialistes. “Si el PSC hagués mantingut aquest discurs, hauria estat el projecte majoritari a Catalunya”.
Tura té clar que Catalunya “viu uns dies claus” i augura que “guanyarà aquell que actuï amb intel·ligència i no perdi la calma”. “Cal molta intel·ligència per trobar l’escletxa per convocar una consulta que no sembli que només està feta per als partidaris del sí”.
Sobre el procés català, va afegir que és “extraordinàriament pessimista sobre la capacitat d’evolució de les institucions espanyoles”, que lamenta “la incomprensió del socialisme espanyol” i va advertir que “provoca més inestabilitat intentar sotmetre una comunitat nacional per la força”.
A preguntes d’un assistent, es va referir al fet que el seu successor a l’alcaldia, Josep Monràs, ni tan sols l’avalés per dirigir el PSC davant de Navarro. “Hauria volgut que m’avalés, encara que després hagués votat l’altre candidat, però vull reconèixer la seva plena llibertat de no fer-ho”.
Tura va defensar la “política honesta” i la necessitat de “no perdre mai els orígens”. Sobre el motiu que la va fer decidir optar a l’alcaldia de Mollet, va recordar dues anècdotes. “Quan estava a Palamós, un empresari de l’hostaleria em va dir ‘Això és Palamós, no aquella merda de poble d’on véns tu’. Segurament això va ser un estímul”. L’altra és més íntima. La seva mare li explicava que quan el seu germà gran va morir sent encara un nen i feien els tràmits per l’enterrament, un funcionari franquista va comentar: “Otro perro Tura menos”.
{{ comment.text }}