Jordi Turull, diputat i conseller de Presidència destituït per l’aplicació de l’article 155, afrontarà els propers dies el judici per l’1 d’octubre. En aquesta entrevista des de la presó explica amb quin ànim es prepara i opina sobre els darrers esdeveniments polítics a Catalunya.
Amb quin ànim afronta el judici?
Amb molta serenor i fermesa. Amb moltes ganes de poder parlar amb llums i taquígrafs i desmuntar un relat de l’acusació totalment fals que sols busca escarment a costa del que sigui.
I físicament, com es troba?
Ara mateix, molt bé. Abans i després de la vaga de fam he fet esport diàriament.
Què n’espera, del judici? Veu alguna possibilitat que la sentència sigui positiva?
El judici ja arriba molt viciat i ple de parcialitat i l’haurem d’afrontar en unes condicions en què la garantia primera de la igualtat de parts, acusació i defensa, no hi serà, per tot el que suposa un judici llarg en situació d’empresonament. Tot i així, no hi anirem vençuts i els ho posarem molt difícil per la no-absolució.
Què en pensa, dels escrits d’acusació de Fiscalia i de l’advocacia de l’Estat?
És un relat tan fals com retorçat d’acusació política, que criminalitza fets cada un dels quals està emparat en l’exercici de drets i llibertats fonamentals. Cap de les seves accions o fets dels que ens acusen tenen tipificació al codi penal. I de la suma d’ells en volen construir un delicte gravíssim.
I si la sentència és condemnatòria, pensa demanar l’indult?
No. No vull demanar perdó per un delicte que no existeix i per ser conseqüent de manera pacífica i democràtica amb el mandat dels ciutadans a les urnes.
Ha decidit declarar en català?
Si és traducció simultània, sí.
Els partits sobiranistes han lligat l’aprovació dels pressupostos de l’Estat a un gest del govern. Què en pensa?
Estic totalment d’acord amb el plantejament que sobre aquest tema ha fet conjuntament el president Puigdemont i el PDeCAT.
Sembla que la unitat dels sobiranistes, JxCAT i ERC, s’esquerda. Com ho veu?
L’assetjament a l’independentisme i l’anormalitat democràtica i institucional que vivim no faciliten funcionar com voldríem. Líders a l’exili, a la presó, un govern i un parlament amenaçat no ho posen fàcil. Però l’independentisme és molt sòlid i sabrà superar aquestes dificultats. Es tracta que ho fem tan bé com ho fa la gent al carrer, mirar endavant i no mirar-nos de costat.
Què en pensa, de la dificultat de lligar candidatures unitàries del sobiranisme a les eleccions municipals del 26 de maig?
Lligat a l’anterior resposta, caldria que s’imposés més la lògica i l’actitud de pensar més en les properes generacions i no tant en les properes eleccions. Més en el país i menys en el partit. Hi ha municipis on anant junts es guanya segur l’alcaldia i separats és molt complicat o impossible. Ser la llista més votada et pot garantir l’alcaldia, tal com està el mapa polític. Sap greu que a alguns llocs s’imposi més l’interès de partit que el de país.
Quin impacte pot tenir en el resultat de les municipals el procés que viu Catalunya?
Crec que les municipals aniran bé. L’independentisme està molt arrelat al territori i va de baix cap a dalt, i per això estic segur que hi haurà molts i molts alcaldes i alcaldesses independentistes i això és bàsic per culminar el procés, com ho va ser per fer possible l’1 d’octubre.
Quin creu que ha de ser el full de ruta del sobiranisme a partir d’ara?
Ara ja tenim una cartografia més acurada. Ara ja sabem quina mena d’estat tenim davant. Adaptar el camí tenint en compte això, perseverar, persistir, ser ferms i determinats, cívics i actius de manera capil·lar al territori i a les institucions i molt a nivell internacional. No perdre allò que ens ha portat fins aquí, i continuar empenyent de manera pacífica i democràtica. I el moment arribarà.
Cal descartar la via unilateral?
No cal descartar res, sempre que sigui pacífic i democràtic i sigui l’expressió de l’exercici de drets i llibertats fonamentals.
I cal tenir un govern efectiu?
Ja hi ha un govern efectiu, però no tot depèn d’ell. Tampoc no s’ha arribat fins aquí, mai tan lluny, només per un govern. Es tracta que cadascú al seu lloc de responsabilitat sigui molt exigent amb si mateix, més que ser-ho amb els altres. Si tothom fa la seva feina, ens en sortirem. Si sols estem pendents de la feina dels altres costarà molt.
I eixamplar la base del sobiranisme, com diu ERC?
A base d’estar aturats no ampliarem la base. La base s’ha anat ampliant fent passos endavant, i com més ferms, més gent s’hi ha anat sumant, perquè també més en evidència queda l’Estat en la seva resposta, pròpia de meitat del segle passat.
Durant tot el temps que fa que és a la presó l’ha visitat moltíssima gent. Hi ha algú que no s’esperava? I algú que esperava i no ha vingut?
No vull personalitzar en cap sentit. Només puc estar agraït. Estic tan agraït, tant amb la gent de Parets com de la comarca, que al meu cor no hi ha espai per retret a ningú. Mai no podré agrair prou a tantes i tantes persones de Parets la seva mobilització per la nostra llibertat i l’escalf i el suport a la meva família.
L’ha visitat o bé s’ha posat en contacte amb vostè l’alcalde del seu poble, fins ara, Sergi Mingote?
No vull personalitzar. Sé que ell s’ha interessat per mi. I insisteixo, només tinc paraules d’agraïment i sempre estaré en deute amb el meu poble.
Però l’Ajuntament ha retirat el llaç groc i la pancarta dels presos.
Em quedo amb el que ha fet i fa la gent de Parets per la nostra llibertat de manera constant i persistent. Insisteixo que mai no els ho podré agrair com correspondria. Mai.
Què en pensa, dels darrers esdeveniments de la política espanyola, com la irrupció de Vox?
A partir del discurs del rei que blanqueja i anima l’esperit de l’“¡A por ellos!”, la gent ha votat l’original més que les còpies. No hem de tenir ni cap por ni cap complex. Al contrari! La nostra és una causa noble, justa, pacífica, legítima i democràtica.
Esperava més del govern del PSOE? I del PSC?
No m’ha sorprès gens. El PSC fa de PSC i de PSOE, que és el mateix. Una suposada esquerra absolutament acomplexada per l’extrema dreta en el conflicte polític de Catalunya. Són l’expressió política dels “instal·lats” que, davant els problemes, opten per la confortabilitat i disposats al que calgui per mantenir-se al poder. No hi ha més ni dona per més.
Forma part de la Crida Nacional per la Independència. Per què?
Perquè és un moviment que neix i recull el bo i millor de l’esperit que va fer possible l’1 d’octubre, i és amb aquest mateix esperit que vam fer possible allò que molts deien impossible, que ara ens cal per culminar allò que vam començar aquell 1 d’octubre de 2017. En situacions excepcionals calen instruments excepcionals.
Quin sentit té crear un nou partit quan ja hi ha el PDeCAT?
El mateix que va tenir, en el seu moment, Junts pel Sí o Junts per Catalunya.
De quina manera pot conviure la Crida amb el PDeCAT?
Perfectament. No es demana a ningú ni a cap partit que renunciï a res, sinó que aporti i que sumi. I l’ADN de l’antiga Convergència i del PDeCAT sempre ha estat apilar i no escampar, sumar i no dividir. Els partits tradicionals en una situació de normalitat democràtica i institucional –que ara no tenim– són del tot necessaris. La Crida és un moviment excepcional per a una situació excepcional.
I el Consell de la República quin paper ha de tenir?
Doncs molt. Sobretot perquè està exempt de l’amenaça constant de l’Estat. Pot fer un gran paper en la internacionalització i la pedagogia
