L’exconseller de Presidència Jordi Turull, de Parets, ha presentat aquest dijous al matí el recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans per la condemna del Tribunal Suprem a 12 anys de presó pel referèndum de l’1-O.
Els seus advocats Jordi Pina i Francesc Homs han assegurat en una trobada amb la premsa a Estrasburg que l’estat espanyol ha vulnerat els drets de l’exconseller a un judici just, especialment el dret a un jutge natural i imparcial. Acompanyats del líder de JxCat Carles Puigdemont, tots dos han ensenyat el recurs que s’ha enviat al TEDH juntament amb 1789 pàgines de documentació sobre el procediment als tribunals espanyols. “Esperem que ara nosaltres també puguem gaudir dels èxits a la justícia europea”, ha dit Pina.
Turull és el segon pres independentista que porta a Estrasburg la sentència de l’1-O. Just un dia abans la defensa del president d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart va registrar el seu recurs al TEDH.
“Després d’una llarga travessa pel desert de la justícia espanyola, per fi ens retrobem a Europa”, ha dit Pina dirigint-se a l’expresident Carles Puigdemont que els ha rebut a les portes de la seu del Parlament Europeu a Estrasburg. Al seu torn, l’advocat Francesc Homs ha assegurat que el recurs de Turull i dels presos “exigeix una resolució urgent” del TEDH.
Denúncia de drets vulnerats
El recurs de Turull presentat aquest dijous al TEDH al·lega que Espanya ha vulnerat el dret a un jutge imparcial i el dret a ser jutjat per un tribunal establert per la llei, és a dir que qüestiona la competència del Suprem.
Pina ha destacat aquestes dues vulneracions, que s’emmarquen en el dret a un judici just, com dos “dels greuges més importants” que s’han comès en el cas de Turull. En aquest sentit, la defensa de l’exconseller ha adjuntat a la demanda l’opinió del Grup de Treball sobre les Detencions Arbitràries de l’ONU sobre els presos i les declaracions del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, on assegurava que el partit controla la sala segona del Suprem “des del darrere”.
D’altra banda, Turull també denuncia al TEDH que s’ha vulnerat el seu dret a la presumpció d’innocència i el dret a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica. “La manca mínima de precisió en la definició de la conducta sediciosa i la greu pena imposada produeixen un efecte clarament desincentivador en l’exercici de dos drets fonamentals més: la llibertat d’expressió i de reunió pacífica”, afirma el text del recurs.
La defensa de Turull creu que els dos vots discrepants dels magistrats del Tribunal Constitucional i l’informe aprovat al Comitè d’Afers Legals i Drets Humans del Consell d’Europa sobre els presos ajudaran en el procediment a Estrasburg.
Trobada amb Puigdemont
El líder de JxCat ha volgut mostrar el suport a Turull rebent els seus advocats a Estrasburg. “Entrem en una nova etapa que ens permet retrobar-nos a Europa, on el terreny de joc és neutral”, ha afirmat Puigdemont. L’eurodiputat creu que ara s’obre “un període d’esperança per la restitució dels drets vulnerats en aquests tres anys i mig de persecució”.
El cas de Turull
L’exconseller de Presidència durant el Govern de Carles Puigdemont va ser condemnat el 14 d’octubre del 2019 a 12 anys de presó pels delictes de sedició i malversació. El Tribunal Suprem diu que Turull “va intervenir activament en l’actuació sediciosa concertada” i va participar en diverses reunions que van definir l’estratègia a seguir. La sentència també recorda que les campanyes publicitàries del referèndum depenien del Departament de la Presidència.
Turull ha arribat a Estrasburg després d’esgotar les vies judicials a Espanya. El Tribunal Constitucional va negar a l’abril que la condemna del Suprem fos desproporcionada. També que s’hagin lesionat els drets de Turull a la defensa, a no ser discriminat per raó de llengua en el judici oral, el dret a la igualtat d’armes o el dret de prova. Igualment va rebutjar les acusacions de parcialitat dirigides a magistrats del Suprem i torna a confirmar la seva competència per encausar els fets.
Procés llarg a Estrasburg
El procediment a Estrasburg pot trigar anys a resoldre’s. La duració del procediment depèn del tipus de cas i la seva complexitat. Per exemple el recurs de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell per la suspensió preventiva del ple posterior a l’1-O es va desestimar en dos anys des de la seva presentació. En canvi, el recurs contra la crema de fotos del rei a Girona va trigar més: tres anys. Alguns casos es poden arribar a allargar cinc anys, però el tribunal està intentant desencallar l’acumulació de casos que arrossegava fa uns anys.
El primer pas del procediment és que el TEDH admeti a tràmit el recurs. A diferència d’altres instàncies judicials, Estrasburg no informa quan ho fa.
Un cop passat el filtre inicial els magistrats hauran de decidir si tramiten el recurs per la via urgent. El TEDH resol amb més rapidesa els temes més greus que impliquen un risc per a la vida o si l’afectat es troba empresonat, com és el cas dels presos ara mateix.
{{ comment.text }}