Un 60% dels aturats de la comarca cobraven algun tipus de prestació o subsidi en el tancament de l’exercici. La proporció millora en gairebé vuit punts la que hi havia al final de l’exercici anterior. Després d’un any 2020 marcat pels efectes de la pandèmia, durant l’exercici passat es va recuperar l’estabilitat, i les xifres de cobertura d’atur es va situar en registres similars als de 2019, segons informa l’Observatori-Centre d’Estudis del Vallès Oriental, del Consell Comarca. Tot i l’evolució favorable, els registres encara mostren que quatre de cada deu aturats de la comarca no tenen cap ingrés.
La cobertura de les prestacions es va disparar amb l’esclat de la pandèmia. Les mesures laborals pal·liatives de la frenada productiva (especialment els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) van incrementar de manera molt notable el nombre de persones que cobraven prestacions (ja fossin totals o parcials).
En els mesos posteriors, la reobertura majoritària d’activitats va reduir la cobertura, al temps que l’atur s’incrementava de manera molt notable, baixava el nombre de prestacions, amb un contingent elevat d’aturats que o bé no havien acumulat prou mesos de feina per accedir a les prestacions o bé ja havien esgotat el període per rebre subsidis.
La situació va canviar durant el 2021, amb menys mesures restrictives de l’activitat durant bona part de l’exercici i una progressiva recuperació del mercat de treball. L’any va tancar amb una reducció del 24% en el nombre total d’aturats i, en canvi, la reducció del total de prestacions es va limitar al 12%. Aquest és el motiu pel qual mentre que el 2020 es va tancar amb una cobertura de només del 52,90% del total d’aturats, el 2021 va acabar amb el 60,65% de desocupats amb algun tipus d’ingrés públic.
El 40% d’aturats sense cobertura queden lluny dels mínims que s’havien marcat en el punt àlgid de l’anterior crisi financera (l’any 2009 només un 17% dels desocupats estaven sense ingressos). Precisament, la crisi financera va marcar un punt d’inflexió, amb reduccions constants en la cobertura per desocupació, que va arribar al punt màxim els anys 2014 i 2015, quan fins al 45% dels aturats estava sense cap tipus d’ingrés públic.
El 2021, les taxes més altes de cobertura es van produir en poblacions petites i mitjanes, encapçalades per la Garriga, Sant Feliu de Codines i Sant Esteve de Palautordera. En la banda contrària se situen també municipis petits com Fogars i Vilalba, i mitjans, com Canovelles, amb més de la meitat dels aturats sense cap prestació. Granollers i Mollet, tenen cobertures inferiors a la mitjana.
{{ comment.text }}