Un estudi de l’ICTA-UAB i de l’Observatori Rivus constata que la implementació de la xarxa d’estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) i els avenços en els processos de tractament han permès la millora de la qualitat ecològica de la conca del Besòs en els darrers 20 anys. Una millora, recull l’informe elaborat per l’investigador Antoni Mas, que ha facilitat l’expansió d’espècies clau, indicadores de qualitat i recuperació.
Els investigadors responsables de l’estudi han analitzat dades relatives a la qualitat biològica i hidromorfològica d’àrees de capçalera i de cursos mitjans i baixos del rius de la conca del Besòs, emprant comunitats d’algues diatomees, els macroinvertebrats i la vegetació de ribera com a bioindicadors.
També s’han analitzat les dades referents als nivells de conductivitat i concentració d’amoni d’efluents de 13 depuradores de la conca del Besòs en un període de 20 anys. Generalment, la variabilitat d’aquests paràmetres fisicoquímics afecta directament a la biodiversitat que habita en els sistemes fluvials, especialment als macroinvertebrats. En el període estudiat, els nivells d’aquests paràmetres mostren una clara tendència a la baixa, reduint-se molt la capacitat contaminant de la sortida de les depuradores.
L’avaluació de l’efecte de la millora del sistema de sanejament sobre la qualitat dels sistemes fluvials s’ha realitzat a partir de l’anàlisi de la interacció entre els indicadors biològics dels sistemes fluvials i aquests paràmetres fisicoquímics en els cabals de sortida de les EDAR. “Hi ha molta recerca publicada que demostra l’eficiència dels sistemes de tractament enfront l’estat de qualitat dels rius, però molt poca considerant bioindicadors de l’estat de qualitat dels sistemes fluvials, com el que planteja aquesta recerca”, afirma Antoni Mas Ponce, autor principal de l’estudi.
Un dels rius més contaminats d’Europa
El ràpid procés d’industrialització i d’urbanització succeït durant les dècades de 1960 i 1970 va donar lloc a una important alteració de la qualitat de l’aigua i dels cabals dels sistemes fluvials mediterranis.
La manca de sistemes de tractament a la majoria de les ciutats de Catalunya va derivar en l’abocament incontrolat d’aigües residuals cap al medi, provocant nombrosos episodis de contaminació. En concret, la conca del Besòs va ser considerada en aquest període com un dels rius més contaminats d’Europa a causa de les fortes pressions antropogèniques.
El 1995, el Govern va aprovar el Pla de Sanejament de Catalunya amb el principal objectiu de reduir i eliminar els contaminants de la majoria dels sistemes fluvials del país. Actualment, aquest pla, del qual n’és responsable l’ACA, inclou 527 EDAR. A la conca del Besòs hi ha instal·lades 26 depuradores, 13 d’elles gestionades pel Consorci Besòs Tordera, que donen servei als dos milions de persones que habiten a la zona.
{{ comment.text }}