Un fabricant de material ferroviari opta a reindustrialitzar la planta de Bosch a Lliçà d’Amunt

Un fabricant de material ferroviari, amb activitat ja actualment en unes instal·lacions properes, és el principal candidat en el procés de reindustrialització de la planta de Bosch a Lliçà d’Amunt, que tancarà definitivament a final de juny. Els treballs de la taula de reindustrialització tenen dimarts que ve un punt culminant. L’empresa candidata presentarà la proposta de reindustrialització suposadament amb millores respecte a la que ja van plantejar en l’anterior reunió. La proposta presentada fins ara, que no va convèncer els representants del comitè d’empresa presents a la taula, comportaria la incorporació de 50 treballadors de Bosch, en un període que arribaria fins al 2025. El comitè hauria demanat que el contingent de treballadors recol·locats fos més elevat i els terminis d’incorporació més breus i això és el que s’espera que faci en la reunió d’aquest dimarts. L’empresa multinacional té interès en la planta de Lliçà d’Amunt per enfortir el pla de creixement que té intenció d’aplicar a l’Estat. En paral·lel, la taula de reindustrialització, de la qual forma part el comitè d’empresa, la direcció actual de Bosch, la Generalitat, l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt –clau en les modificacions urbanístiques per propiciar una nova implantació a la fàbrica– i la consultora Metyis, té encara en cartera altres propostes potencials, com la d’una empresa especialitzada en el tractament de superfícies, que no s’haurien concretat en cap oferta. El compromís assumit en l’acord de tancament que la direcció de l’empresa i els representants de la plantilla van firmar ara fa un any preveia que els treballs de la taula de reindustrialització acabarien abans del 30 de maig. Si la proposta del fabricant de material ferroviari prospera, s’hauria complert aquest termini. La reindustrialització de la fàbrica de Lliçà d’Amunt, en funcionament des de 1987, va ser un dels aspectes rellevants de l’acord. Es preveu que l’empresa que ocupi les instal·lacions hi accedeixi amb un cost reduït, i una clarificació de la complexa situació urbanística de la planta que és apunt de materialitzar-se, i assumeixi una part de la plantilla afectada pel tancament. Tot i que en els últims mesos s’han produït sortides de treballadors, amb les indemnitzacions pactades en les finestres que es van obrir sobretot a l’estiu de l’any passat i a final de 2021, a la planta encara hi treballen actualment unes 200 persones, de les 336 que hi havia quan es va comunicar el tancament, a finals de febrer de l’any passat. L’acord també preveia, a més de les indemnitzacions per acomiadament, altres mesures socials, com el suport directe de l’empresa per facilitar les recol·locacions dels treballadors en terceres companyies, com s’està produint en alguns casos. La reindustrialització de la planta de Lliçà d’Amunt porta camí de culminar-se, com també ho va fer la que es va impulsar en el tancament d’una altra planta del mateix grup a l’Alt Penedès. A Castellet, ja ha pres forma el projecte del fabricant de solucions de plàstic reciclat CGR Group, que s’hi implantarà per donar continuïtat al seu pla de creixement. Última peça a Lliçà d'Amunt Un booster o servofrè utilitzat per multiplicar la frenada d’un vehicle ha estat l’última peça que s’ha fabricat a la planta de Bosch a Lliçà d’Amunt. Va ser aquest dimecres, quan es posava el punt el punt final productiu a una trajectòria de 35 anys en la planta, però que es remunta encara a més anys enrere. El 1966, la fusió de l’empresa de Parets Automoció, SA, i la de Pamplona Urra, SA, va donar lloc a la creació de Bendibérica, a la fabricant de components d’automoció. Es creava una de les principals activitats industrials del Vallès Oriental, sobretot arran de la incorporació al grup del fabricant de servodireccions de Granollers Servomecanismos, SA. Dues plantes a Parets i una a Granollers, ja tancades es van dedicar durant anys a proveir equips de fre i servodireccions, sota les denominacions de Bendibérica, Bendix i Alliedsingnal –en funció de successius canvis de propietat– fins que, a mitjan anys 90, Bosch va adquirir la companyia. Amb Bosch, la planta de Lliçà va passar a ser una de les més importants de la divisió de frens. Era un centre d’excel·lència en servofrens, que implicava ser el principal punt de decisió en aquesta àrea, amb els equips de recerca i desenvolupament (R+D) inclosos. El pas dels anys i els canvis en el sector –transició cap el vehicle elèctric– han condemnat la planta, perquè la multinacional va escollir Polònia pe fabricar els nous equips de fre. La plantilla es dedicarà ara a tasques de manteniment i desmantellament de la planta fins al 30 de juny.

Un fabricant de material ferroviari opta a reindustrialitzar la planta de Bosch a Lliçà d’Amunt

Sant Celoni adequa la pista forestal i les rieres a quatre passos inferiors a l’AP-7

Granollers reforça les inversions en mobilitat per instal·lar les càmeres de control a la ronda Sud

Raül Valentín: “Tenim un pla urbanístic que, més que arreglarles coses, les espatlla”

Un robatori de coure amb un incendi posterior talla l’R3 entre la Garriga i Figaró

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

Uns 2.000 docents tallen l'AP-7 a la Roca més de cinc hores

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

Mor a l'hospital un motorista de 20 anys per les ferides en un xoc amb un cotxe dilluns a Lliçà d'Amunt

Ferit greu un motorista de 20 anys en un xoc amb un turisme a Lliçà d'Amunt

La Campanya Contra el Quart Cinturó creu que l’acord per la línia orbital és “una operació de maquillatge polític”

Eutrasa cau en concurs i té obertes opcions de venda

Traslladen a l’Institut Guttmann el ciclista Jaume Guardeño que afronta lesions de gravetat

[ACTUALITZACIÓ] Anul·len la inauguració de Ciutats Educadores per una protesta de docents i famílies

[ACTUALITZACIÓ] Els Bombers estabilitzen un incendi en una nau d'Òrrius que ha generat una columna de fum visible des del Vallès Oriental

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys