l cap de setmana passat, un gos va entrar al corral del Pla de la Calma, on Josep Ramírez Planagumà tanca les seves ovelles, i va provocar la mort de 10. No és el primer cas d’un ramader que ha patit l’atac de gossos, la majoria són assilvestrats, tot i que el pastor creu que no és el cas d’aquest atac. “El gos no és salvatge i no va entrar per gana. Les ovelles es van apilar i van morir ofegades” explica.
A més de la desena d’ovelles mortes el cap de setmana passat, Ramírez també ha de comptabilitzar l’avortament d’algunes ovelles prenyades, a causa de l’estrès que va provocar el gos en el ramat. Dilluns a la tarda Ramírez afegia: “Hauré de passar la nit fent guàrdia perquè el gos no torni a entrar.”
El pèrit de l’asseguradora ja ha fet una visita per valorar les pèrdues. “Cada ovella representa una pèrdua de 120 euros”, diu. És una quantitat molt important per a un sector que treballa sota mínims. Fa un dies Ramírez ja va perdre tres ovelles més, mortes en dues batudes de caça. “Vam poder enxampar els gossos dels caçadors que van matar dues ovelles”, diu.
A través del guarda del parc, Ramírez va demanar poder portar les seves ovelles a algun dels corrals que la Diputació té a la zona del Parc Natural del Montseny, però no se l’hi va permetre. “Van dir que no perquè no es pot entrar en un corral buit, és una qüestió burocràtica”, es queixa. “La Diputació té corrals tancats i cases que estan buides, soc un ramader del Pla de la Calma, i no me les poden deixar perquè es concedeixen per concurs”, afegeix. Però lamenta que el concurs es pot allargar un any i mig.
Cada dia, en Josep ha de fer un recorregut d’una hora i mitja per arribar de casa seva al corral i poder portar les ovelles a pasturar. Podria estalviar-se el viatge i vigilar més de prop el seu ramat si tingués accés a alguna d’aquestes cases buides. Es queixa del poc suport al sector per part de les administracions.
Fonts de la Diputació han explicat a EL 9 NOU que els corrals i espais de pastura han quedat sense gestor recentment en acabar el termini de cinc anys de la concessió. Ara, es publicarà un nou concurs per trobar pastors que facin ús dels corrals i pastures. La lesgilació, afegeixen, no permeten cedir els espais sense aquest concurs públic.
“Totes les administracions, en general, diuen que ajuden la ramaderia extensiva, però no fan res. Diuen que hem de creure en la ramaderia extensiva i el sector primari, però no s’ho creuen. De tots els ajuntaments de l’àmbit d’actuació de l’Associació de Ramaders i Agricultors del Montseny (ARAM) “només ens dona suport l’Ajuntament de Montseny”, que els cedeix un local. “Ni els altres ajuntaments ni la Diputació ni la Generalitat ens han donat el que es van comprometre.”
El pastor també es queixa de la burocràcia que dificulta l’accés dels ramats a les pastures en finques públiques. “Per culpa de la burocràcia no sortiran a concurs les pastures de les finques públiques fins al mes de juliol. En general a les administracions públiques el tema burocràtic impossibilita l’opció de pasturar en finques públiques.”
Josep Ramírez té unes 300 ovelles que pasturen pel Pla de la Calma. Amb 39 anys, és l’excepció que trenca la norma amb la majoria dels pastors d’avançada edat. També és el president d’ARAM, una entitat que va néixer per fer visible i dinamitzar el sector primari dins del parc natural del Montseny, posant en valor els beneficis que aporta. ARAM incideix en la visualització del sector, i destaca la seva importància de fer pedagogia a la societat i que les administracions s’adonin que els pagesos i ramaders són importants.
