En concret, les que feien referència a les comissions i despeses de taxació i constitució de la hipoteca i al venciment anticipat. El Banc Santander té 20 dies per presentar recurs a la decisió que la titular del jutjat entén que “no priva de la tutela judicial efectiva” a l’entitat financera.
La sentència recorda l’obligació de les persones que obtenen un préstec hipotecari de fer front a les quotes pactades. Amb tot, posa de manifest que “no pot considerar-se que l’impagament d’una quota mensual sigui suficientment greu per, amb referència a la durada total i import del préstec, justificar la resolució contractual que suposa l’aplicació de la clàusula de venciment anticipat”. “Es produeix –afegeix la interlocutòria– un desequilibri entre les obligacions d’ambdues parts contractuals en perjudici evident del deutor que no hagués admès una clàusula similar amb les conseqüències que comporta l’impagament d’una sola quota (venciment amb requeriment de la totalitat del crèdit i la possible pèrdua de l’immoble) de trobar-nos en una resolució contractual entre iguals”. Per això, afirmen que la demanda de l’entitat financera resulta “desproporcionada i, per tant, abusiva”. I, si és abusiva, és nul·la. Per això, es fixa la clàusula com a no posada a partir dels criteris fixats per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea.
{{ comment.text }}