El processat, que afronta una pena de sis mesos de presó, ha mantingut aquest dilluns el contingut de la declaració que va prestar al setembre de 2008, en la qual va delatar els suposats narcos i els comandaments policials i de la Guàrdia Civil que són jutjats des d’avui a l’Audiència de Barcelona per constituir una banda dedicada a robar droga a altres traficants.
Juan Pedro L. va delatar els suposats integrants de l’anomenada “banda del port” quan ja era a la presó complint condemna per l’assassinat de dos vigilants jurats en l’atracament a un furgó blindat en uns multicines de Terrassa (Vallès Occidental).
Després d’insistir que sempre es va mantenir “en l’ombra” atès que desenvolupava el paper d'”escarràs” a la banda, Juan Pedro L. ha explicat que es va animar a delatar la trama corrupta perquè es fes justícia contra els seus integrants, als quals ha acusat d’ordir un muntatge per incriminar-lo pels dos morts de Terrassa (Vallès Occidental).
A preguntes de la seva pròpia defensa, Juan Pedro L. ha reconegut també que va col·laborar amb la justícia, assumint fins i tot el risc que això suposava per a ell i la seva família, per aconseguir que es reobrís el cas del doble crim i es revisés la seva condemna, encara que ha precisat que mai ningú no li va prometre fer-ho.
L’acusat ha admès que va treballar amb la banda per perpetrar diversos “pals” a narcos, utilitzant per a això la infraestructura i la informació facilitada pel guàrdia civil Antonio S. “Tete”, a qui la Fiscalia situa com a líder de la branca policial del grup delictiu, i per Roberto D.P, guàrdia civil en excedència i policia local de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental).
El processat ha assenyalat com a líder de la banda de narcos Javier S., àlies “Trapero”, que s’ha acollit al seu dret a no declarar en el judici, igual que els seus dos suposats lloctinents, Daniel R. “Bolo” i David B. “Chucho”, que només ha contestat les preguntes de la seva defensa per negar els càrrecs que se li imputen.
Juan Pedro L. era ja a la presó el 2005, quan es va produir el robatori de 400 quilos de cocaïna en un contenidor de gambes del port de Barcelona, per la qual cosa no va participar en aquest assalt, encara que ha afirmat que quan formava part de la banda havia sentit parlar que aquesta esperava fer-se amb partides d’aquesta droga.
Això no obstant, l’imputat sí que ha relatat que el 1999 va començar a treballar amb la banda, a la qual va ajudar a portar una partida d’haixix des del Marroc a la furgoneta d’un dels narcos imputats, confident policial que, segons la seva versió, gaudia de protecció de la policia a la frontera.
També ha afegit, entre els anys 2001 i 2002 va treballar amb la banda per perpetrar diferents “pals” a narcotraficants, a un dels quals van robar 100 quilos d’haixix, gràcies a una informació facilitada pel policia nacional Antonio G., en un dispositiu policial dirigit per “Tete” i Roberto D.P.
Aquests dos imputats, segons la versió de Juan Pedro L., donaven ordres a la resta d’agents processats, als quals anomenaven els seus “soldats”.
Un altre dels cops que avui ha detallat Juan Pedro L. va consistir en el robatori de diversos fardells d’haixix que estaven custodiats en una caserna de la Guàrdia Civil, als quals la banda va reemplaçar després per arròs i sucre, una operació en la qual dos dels suposats “soldats” van ser retribuïts amb cotxes de luxe.
Els integrants de la xarxa corrupta, ha afegit el “penedit”, es reunien els divendres en un bar, on a més de delectar-se amb tiberis i seguir el futbol o els combats de boxa, planejaven les noves operacions.
Juan Pedro L., que creu que la banda va decidir inculpar-lo pel doble crim després que es discutís amb el líder dels narcos, està convençut que la policia estava a punt de matar-lo en un canyar on el van portar després de la seva detenció, encara que, segons la seva versió, el va acabar salvant un cotxe de paisà dels Mossos d’Esquadra que casualment patrullava per la zona.
Els suposats membres de la banda jutjada avui, integrada per cinc guàrdies civils, dos policies nacionals i diversos delinqüents habituals, afronten penes de fins a 39 anys de presó.
