Els dos homes, acompanyats d’altres col·laboradors, van segrestar el director d’una sucursal bancària de Mollet i a la seva família perquè els donés tots els diners de l’oficina, gairebé 150.000 euros. Els condemnats havien intentat segrestar un altre director d’oficina i van ser arrestats quan intentaven atracar un altre banc. Els acusats han acceptat també les penes per delictes de falsedat documental, robatori, possessió il·lícita d’armes, lesions i violació de domicili.
El judici contra els dos segrestadors i dos homes més havia de començar aquest dilluns a l’Audiència de Barcelona, però només s’ha celebrat una breu vista pública per ratificar l’acord entre les parts.
Els acusats han acceptat que el vespre del 5 de març del 2009 van arribar al domicili de la família del director de l’oficina, a la Roca, a qui havien seguit per conèixer els seus moviments. De seguida, amb passamuntanyes, van intimidar i immobilitzar l’esposa del director, el pare de la dona i la mare del director de sucursal, que anava en cadira de rodes. Quan va arribar un fill del matrimoni, també va ser immobilitzat, tot i que va intentar escapar i va resultar agredit.
Al cap d’una hora va arribar a la casa el pare de família, a qui els segrestadors van explicar els seus objectius. Finalment va arribar un altre fill, que també va ser immobilitzat.
L’endemà a primera hora del matí, els assaltants van portar el director de l’oficina fins la sucursal bancària, mentre uns altres membres de la banda es quedaven a la casa amb la resta de la família. A l’oficina, els lladres es van apoderar de 147.495 euros, entre la caixa forta i els caixers automàtics. De la casa familiar, se’n van endur més de 5.000 euros en objectes.
Setmanes més tard, el 30 de maig, anaven a cometre un segrest similar, però una dotació policial els va interceptar per identificar-los. Com que van presentar documentació falsa, els mossos d’Esquadra no van poder comprovar fidelment la seva identitat, però els segrestadors van canviar de plans. Volien intentar atracar directament una sucursal a Sabadell. Primer van optar per una oficina, però finalment van canviar d’objectiu i el 16 de juny, quan anaven a entrar a la segona entitat, van ser sorpresos pels Mossos, que els van detenir.
Una intensa investigació policial va permetre atribuir-los el segrest de La Roca del Vallès, gràcies al seguiment de converses telefòniques, i els registres domiciliaris van facilitar nombroses proves com documentació falsa, armes i altres objectes. La investigació també va permetre atribuir-los el robatori de diversos vehicles.
Aquestes nombroses proves han fet que les defenses hagin intentat pactar una conformitat amb la fiscalia i les acusacions particulars. Però el que finalment ha portat els acusats a acceptar les penes ha estat el fet que tot i que la condemna màxima és de 69 anys de presó, el compliment efectiu es limita a 18, i els beneficis penitenciaris es comptabilitzaran respecte els 18, cosa que suposa tenir permisos i sortides programades a partir de tres quartes parts de la condemna. Dos dels altres quatre acusats han estat condemnats a penes inferiors.
L’advocat de la família, Ignasi Fernández, ha explicat que l’acord aconseguit ha evitat una segona victimització dels ostatges, que no han hagut de tornar a declarar davant del tribunal i a reviure els fets. “Les penes són molt elevades, tot i que no repararan el dany”, ha explicat. Fernández ha admès que la clau per aconseguir l’acord han estat les nombroses proves i el fet que els beneficis penitenciaris s’apliquin sobre el compliment efectiu de les penes i no sobre les penes totals.
El fiscal, Óscar Serrano, també ha elogiat la investigació policial i judicial i ha assegurat que la conformitat i les seves penes demostren que “el sistema funciona”.
