Tot i demanar amb sis mesos d’antelació els papers per canviar també els drets d’explotació d’aquest servei, l’ens públic no va acceptar el canvi de nom i va requerir per escrit la informació d’un dels documents en castellà. La nova propietària, Núria Dorse, germana de l’anterior titular del local, va lliurar el document sol·licitat en castellà i, des del febrer, no se li ha donat cap resposta. Ara, el veïns que compraven habitualment loteria hauran de desplaçar-se a Caldes o a Castellterçol.
“És el mateix poble, el mateix local, i som germanes; és una cosa que en 24 hores es pot solucionar”, explica Dorse indignada per tota la burocràcia a la qual s’ha de sotmetre. Des del dia 1 de març, Dorse no pot vendre cap tipus de loteria ni cobrar cap premi perquè Loterías y Apuestas del Estado es va endur la màquina per fer-ho. Per això ha hagut de reduir la jornada laboral a la treballadora que tenia contractada. “Els que fan totes aquestes gestions són funcionaris públics i el que estan fent és humiliar-nos, i més quan mai he fet cap ús fraudulent del servei, no em poden trobar cap taca”, denuncia.
La delegació de Barcelona de Loterías y Apuestas del Estado també està intentant desencallar la situació perquè Dorse pugui tornar a vendre loteria. “Els de Barcelona són molt amables i estan intentant ajudar-me, però quan truco a Madrid li traspassen tota la responsabilitat a la delegació d’aquí Barcelona”, explica. Aquest procés contrasta amb el que va fer per canviar de nom tot el servei de revistes i diaris, que va ser d’uns 15 dies.
Dorse admet que el benefici que tenia amb la loteria era molt baix, però que era un ganxo important pel negoci i un servei que podia oferir al poble. “Jo la loteria la vull pels meus clients principalment de Sant Feliu, Gallifa o els Saulons. La majoria de clients són gent gran; realment, em sap molt greu”, lamenta Dorse, que dues setmanes abans havia repartit un premi de 46.000 euros.
Durant les últimes setmanes moltes persones entraven sorpreses a l’establiment amb la impossibilitat de cobrar cap premi ni de jugar a la Primitiva, la Quiniela o l’Euromillones, entre d’altres. “Ja fa mesos que no funciona el servei, la setmana que ve haurem d’anar a Caldes”, explicava una dona que venia de Gallifa. “Dimarts que ve tornaré, a veure si ja tens la màquina”, li deia a Núria Dorse. “I ara què hem de fer nosaltres? És una vergonya”, comentava una altra dona de Sant Feliu. Dorse admet que els primers dies ho va passar malament per no poder oferir loteria als seus clients habituals. “A sobre, hi ha hagut gent que ha especulat i ha dit que m’he ficat diners a la butxaca”, lamenta.
{{ comment.text }}