La llúdriga ha tornat!, del cardedeuenc Jordi Granero, ha guanyat un dels Premis de Treballs Acadèmics que atorga la Fundació Rivus. L’objectiu dels guardons és promoure i reconèixer els estudiants de cicles formatius i Batxillerat que fan recerca i anàlisi d’aspectes relacionats amb l’aigua i els entorns fluvials, preferentment de les conques del Besòs o de la Tordera.
Granero, de 18 anys i fins l’any passat alumne de l’institut Carles Vallbona de Granollers, va indagar sobre les causes de la desaparició i posterior reaparició de la llúdriga per prevenir que es repeteixi, en tant en quant és un símptoma de la salut ecològica dels rius.
Granero, que actualment s’està recuperant favorablement d’una leucèmia, explica què el va motivar a triar aquest tema. “En el seu moment, la llúdriga es va extingir a Catalunya i pràcticament a tot Europa. En els darrers anys se’n tornaven a veure exemplars i ho volia donar a conèixer i descobrir el perquè. La llúdriga ha tornat gràcies al fet que les institucions han anat controlant la contaminació en el seu territori: havia arribat un moment en què aquest animal no trobava prou aliments perquè el riu estava contaminat pels residus químics que s’hi abocaven.”
El treball es divideix en diversos estudis que van començar per l’anàlisi ambiental del riu Congost. “Miràvem la salut del riu a través dels microinvertebrats, el PH de l’aigua, si hi havia gaire brossa, les espècies de la fauna, els usos del sòl, etc. Vam analitzar diverses zones a Centelles, la Garriga i Montmeló.”
Un segon estudi va servir a Jordi Granero per conèixer bé l’animal protagonista. “Vaig entrar en el programa de recerca del zoo de Barcelona, em van proporcionar una tutora. L’objectiu era familiaritzar-me amb l’espècie, veure com és i com es comporta. Vaig passar-me força hores al zoo registrant el seu comportament durant el dia i veure si en captivitat complia el mateix patró de vida que en llibertat; i sí que ho feia, tret de caçar.”
El factor humà
El tercer estudi va ser sociològic, per comprovar el coneixement general de la població sobre la llúdriga i l’estat dels rius. “El vaig fer a través d’una aplicació d’enquestes de Google i vaig comprovar que hi ha força gent conscienciada”, apunta Granero, que va dedicar un darrer estudi a l’ocupació humana del territori de la llúdriga al llarg dels anys.
“Amb l’ajut de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, vaig mirar mapes de 1956, 1986 i 2004, comparant carreteres, territori de llera, habitatges, indústria, camps, etc. Es veia molt clar com la indústria, les carreteres i els habitatges havien crescut molt, mentre que els camps, la llera i el riu havien disminuït notòriament.
Jordi Granero té clares les conclusions del seu treball. “No podem permetre que la llúdriga es torni a extingir. Anem pel bon camí i les institucions s’estan posant les piles però sobretot cal conscienciar la població que cal mantenir els rius nets i cuidar els espais naturals: la llúdriga permet explicar molt bé la història dels rius i el mal que fa la mà de l’home.”
{{ comment.text }}