Des de ben petit, el periodista i comunicador de Montmeló Òscar Loro ha nodrit la seva passió pels elements històrics del territori. Ara, després d’anys de guardar recelosament alguns objectes de la Segona República i anteriors a la Guerra Civil, Loro torna al poble decidit a compartir aquest patrimoni amb el municipi, informa Marta Santisteban. “Jo he estat un nen d’esplai, i el lema de compartir és viure el tinc molt arrelat. Els infants d’avui no són els adults de demà, els infants ja són el present, i si no se’ls ensenya el que va passar ahir, probablement cometran els mateixos errors en el futur; i no vull que passi”, explica Loro.
D’entre les desenes d’objectes i material que Loro té del Montmeló i la Catalunya del segle passat hi ha revistes originals del Cu-Cut de 1907-1909; un exemplar de la revista infantil El Patufet, del 1938; un casc de la batalla de l’Ebre i una màscara de gas originals, i cartes de racionament, entre moltes altres petites troballes que recorden fragments del passat recent: “Els dibuixos del Cu-Cut m’encanten perquè hi veig actualitat el 1907. Com pot ser que els mateixos acudits sobre política de fa 120 anys funcionin avui?”, es pregunta.
En els propers dies es formalitzarà la cessió dels objectes que tenen vinculació directa amb el poble, d’entre els quals destaca una placa franquista del Ministerio de la Vivienda, que van ser retirades d’arreu de Catalunya pel seu lligam amb la dictadura franquista: “És l’única placa que queda de les que hi havia instal·lades.” Per a ell, retornar aquest objecte al poble té, també, un gran valor sentimental: “La placa és de l’edifici on viu el meu avi. Ell sempre ha estat anti-franquista, i molt vinculat a totes les lluites sindicals; de fet, va ser present a les tancades que es feien a l’Starlux per a la igualtat salarial. Donar aquesta placa a Montmeló és amor cap al poble i, alhora, un petit homenatge a la meva família”, confessa.
També hi ha alguns exemplars dels bitllets del paper moneda català. “Jo rampinyo molt, m’agraden els objectes estranys, i si tenen vinculació amb el poble, encara més.” El paper moneda català va ser impulsat per la Generalitat de Catalunya en plena Guerra Civil, ja que les monedes van desaparèixer perquè tot el metall era necessari per a la indústria de la guerra. A causa de l’oposició del govern espanyol republicà a la iniciativa, la Generalitat va traslladar als ajuntaments de la potestat d’emetre una moneda, limitada al terme municipal. Així, el 1937, hi va haver 720 municipis que van emetre el seu propi, i Montmeló en va ser un.
Pel que fa a la resta d’objectes i material, és probable que acabi formant part d’una exposició al Museu de Montmeló.
