Un vot cada cop més fragmentat

La primera observació és la fragmentació progressiva del vot amb l’aparició de noves forces polítiques. L’exemple més clar és el de Ciutadans, que es presentava per primer cop l’any 2006 i obtenia només un 2,5% dels vots. En aquestes darreres eleccions també ha aparegut Unió Democràtica, tot i que amb un resultat molt discret del 2,15%. La CUP es presentava per primer cop l’any 2012 i obtenia un 3,15% a la comarca, que ha pujat fins a un 8,96% en les eleccions de diumenge passat.
Per contra, els partits més tradicionals, sols o en coalició, han vist reduït el seu suport electoral afectats tant per l’ascens de noves forces com per les seves pròpies crisis internes. El cas més emblemàtic és el PSC, que va tenir un sostre del 37,94% de vots en les eleccions de l’any 1999 i que en els últims comicis ha tingut el pitjor percentatge amb un 12,93. El PP s’ha quedat amb un 7,62%, que no és el pitjor resultat, però per trobar-ne un de més baix hauríem de remuntar-nos fins l’any 1992.
CiU i ERC a Junts pel Sí han estat la força més votada amb diferència, però tenen el percentatge més baix si es compara amb la suma històrica dels dos partits per separat. ICV-EUiA, amb Podem, no ha aconseguit ni acostar-se al rècord històric que va tenir el PSUC en les primeres eleccions del 1980 (17,13%).