Aquest estiu fa tres anys que es va posar en marxa l’Institut de Llengua i Cultura Xinesa l’Escola Pia de Granollers. El 2022 es va inaugurar com una iniciativa única a la comarca i també com una necessitat imperiosa per a la comunitat xinesa al Vallès Oriental. Dissabte passat van acabar el curs i no tornaran a obrir portes fins al setembre.
L’escola obre cada diumenge d’11 del matí a 4 de la tarda per a un centenar d’alumnes d’entre 3 i 18 anys, la majoria de segones i terceres generacions d’immigrants xinesos, però també cursen estudis de xinès nens i joves d’origen català i d’altres nacionalitats. N’hi de Granollers i de Mollet, Sant Celoni i municipis del volant. “La majoria són xinesos que tenen restaurants i botigues. Abans només hi havia escoles de xinès a Barcelona o Terrassa… Hi havia famílies que les havien de portar amb cotxe o que, directament, no els hi portaven”, explica la responsable de metodologia de l’institut, Heifeng Hong.
Hongxun Lin, de Santa Eulàlia, havia portat els fills de 7 i 9 anys a una escola a Badalona, però quan va saber que n’obrien una a Granollers els va canviar de seguida. “Era molt lluny per a nosaltres. Tenim un basar a Santa Eulàlia i jo els havia de portar amb cotxe cada diumenge”, explica. Els pares el van enviar el seu país d’origen a estudiar xinès durant un parell d’anys i, una vegada es va reincorporar a Catalunya, el van voler portar a estudiar-lo perquè no el perdés. “A casa parlem xinès, però el primer idioma del meu fill no és aquest. Sap més català i castellà, perquè el parla a l’escola i amb els seus amics”, explica Lin.
Un dels problemes amb què es troben a Granollers és que els fills de descendència xinesa saben parlar l’idioma, però ho fan amb moltes incorreccions. De fet, Hongxun Lin admet que els seus fills tenen dificultats sobretot en l’escriptura i que aspira a portar-los uns anys a l’escola xinesa fins que siguin adolescents i es puguin centrar en el seu futur.
Heifeng Hong insisteix que l’educació en xinès és necessària per a moltes famílies, perquè a casa parlen l’idioma malament i no reben l’educació reglada que tenen amb altres idiomes. A més a més de la llengua, l’escola xinesa també els serveix per vincular-se a la cultura dels seus pares. “Els fills de xinesos estan integrats a la societat catalana, però també volem que es mantinguin arrelats i coneguin els costums del seu país d’origen”, diu Hong.
La jornada dels diumenges comença al matí, amb classes de llengua. Fan un descans i després la majoria dinen al centre al migdia i a la tarda acostumen a fer activitats de cal·ligrafia i altres de relacionades amb la cultura xinesa, com ara dansa tradicional.
Al centre, s’hi distribueixen per grups. N’hi ha sis, que normalment estan formats per grups d’edat i, si no, de nivell. Heifeng Hong, però, insisteix en la falta de pressupost. El consolat ajuda les famílies a pagar els llibres i el sou del professorat es paga gràcies a les quotes de les famílies i l’aportació de l’Associació d’Empresaris Pimes de la Xina a Catalunya, que també es va encarregar de muntar l’institut fa tres anys.
“Ens agradaria tenir més aules per poder oferir més grups, però el lloguer és molt car”, explica Hong. També voldrien poder oferir servei de transport per a les famílies, perquè saben que moltes van a l’institut perquè no s’hi poden desplaçar. “Ens agradaria, però surt caríssim.” Ara mateix s’estan plantejant parlar amb l’Ajuntament de Granollers per veure si els poden donar un cop de mà.
