La granollerina Carla Roda està vivint de prop els incendis que afecten l’estat de Califòrnia. Ho fa evacuada de casa seva, a Pasadena, des de la matinada de dimarts a dimecres, quan les flames van arribar a escassos cinc minuts de l’habitatge. Diumenge a la tarda, tenia el neguit que una revifada dels vents que estan al darrere de la forta devastació que han provocat els focs tornés a apropar les flames al seu carrer.
Roda, filla dels dramaturgs Frederic Roca i Francina G. Ars, va arribar als Estats Units fa 10 anys per completar els seus estudis i s’hi va establir. Va conèixer la seva parella, amb la qual té una filla, i treballa com a muntadora de cinema, especialitzada en documentals. Té la casa a la zona de Pasadena. El foc no ha arribat a afectar l’edifici, però “està inhabitable, perquè hi ha cendra per tot arreu”, explicava aquest diumenge.
El matí de dimarts, la família de la seva cunyada ja havia estat evacuada. “Llavors, ens semblava que seria una qüestió d’hores”, confessa. Però, al contrari, els focs van anar a més i amb nous flancs, un dels quals s’acostava a la zona on viu Roda i la seva família. “Era la matinada de dimarts a dimecres, quan ens van avisar que havíem d’evacuar. Per sort, els sogres no viuen gaire lluny i ens hi hem instal·lat, amb el meu marit, la meva filla i el gos”, relata. Ells viuen a la zona de Studio City, més proper al centre de Los Angeles.
El foc va arribar a escassos cinc minuts en cotxe de la casal “uns tres carrers per sobre”. “El problema era l’aire, de més de 100 quilòmetres per hora, que anava estenent les espurnes” descontroladament. No hi ha previsió que el vent torni a arribar a aquesta intensitat, tot i que els pronòstics auguren revifades.
“S’han acordat les evacuacions perquè les zones afectades tenen una extensió enorme”, explica. “A més, els focs no estan controlats”. De fet, diumenge a la tarda el de la zona de Pacific Palisades, no arribava al 27% de control. Aquest és el flanc que ara preocupa Roda, perquè queda en una zona més propera a la de Studio City.
L’evacuació també altera el dia a dia. “Tinc la sort que puc treballar a casa, però el meu sogre també i ens hem de combinar; sovint treballo a la cafeteria.” Han pogut accedir a casa seva, sota supervisió policial i han de complir el toc de queda, de 6 de la tarda a 6 del matí.
Molts dels amics de la granollerina s’han quedat sense casa. I els que no, tenen la seva ciutat o barri sense serveis. “No hi ha escoles, ni supermercats, ni farmàcies i cafeteries de tota la vida han desaparegut.” Roda destaca la forta solidaritat que ha sorgit d’aquesta adversitat. “Hi ha zones molt riques, però també d’humils; les donacions han estat increïbles”, explica.
