Jordi Pastells va començar a fer cervesa pels volts del 2006, quan es va apuntar a un curs per aprendre a elaborar-ne a l’equipament municipal d’El Safreig, a Sant Celoni.
“M’agradaven molt les cerveses belgues”, recorda Pastells, que és dissenyador d’interiors de professió. El va fascinar tant, que en va continuar creant a casa seva. Després va dur-les a fires. I amb els anys, va anar fent i desfent la Superbia, la cervesa amb què inauguraria la marca Birrum el 2018.
Ara, amb quatre anys acabats de fer, una segona cervesa sota el braç –l’Avaritia– i una sacsejada de socis a l’empresa, aquest juliol han llançat al mercat la seva tercera creació: la Invidia. “És d’estil west coast, una IPA americana. És una cervesa transparent, és amarga i seca i té un aroma afruitat. Entra molt bé”, diu Jordi Pastells.
La Invidia és el resultat d’un procés d’assaig i error que va durar diversos mesos entre Pastells i els seus socis, Jordi Pomar, mestre cerveser, i Joan Planas. Els dos últims són de Tordera i Vidreres, però el pinyol de la marca segueix sent a Sant Celoni. L’anterior soci de Pastells va deixar el projecte l’any passat per motius personals i Birrum va viure un moment d’impàs fins a trobar nous socis.
Tot i així, durant els darrers quatre anys, la marca s’ha consolidat. De cada cervesa, en fan un “pecat”: la supèrbia, l’avarícia i ara l’enveja. “No només volem vendre cervesa, també volem que hi hagi un rerafons”, diu Pastells.
La història de la Invidia passa, pròpiament, pels orígens de les cerveses IPA, un estil conegut per ser amarg i carregat de llúpol. “Les IPA són originalment angleses. Els americans les van reformular i són les que van convertir-les en un estil molt famós. Per això la Invidia: per l’enveja dels anglesos a la nova IPA americana.”
Aquest “pecat” impregna tot el concepte de la cervesa. A l’etiqueta de cada ampolla, hi surt la imatge del mirall de la Blancaneus amb el Golden Gate –el pont més famós de la costa oest americana– de fons. “Lliguem l’estil, el pecat i la imatge. És triple feina”, assegura Pastells.
Ell fa cervesa com qui s’ho passa bé fent alguna altra cosa. “Igual que hi ha gent que se’n va a esquiar, jo faig cervesa. Cap dels tres socis vivim de Birrum.” La marca, per començar, no té fàbrica pròpia: lloguen un centre d’elaboració –l’últim, a Figueres– i fan les cerveses allà.
Fer cerveses de temporada
D’il·lusions en tenen moltes. I, ara, després de fer tres cerveses en quatre anys, es proposen el repte de multiplicar els productes i ja pensen a treure una o dues cerveses més aquest any. L’horitzó de Birrum és arribar a fer cerveses de temporada. “Volem tenir-ne unes de permanents i després tenir-ne per cada estació de l’any”, diu Jordi Pastells.
D’aquesta manera, Birrum vol eixamplar-se i fer-se un forat en la restauració, fins a esdevenir “cervesa gastronòmica”, és a dir, que cadascuna pugui combinar amb algun tipus de plat diferent. Igualment, les Birrum també es poden trobar en botigues i supermercats.
Pastells confessa que li fa especial il·lusió que la cervesa corri per Sant Celoni. Admet que de vegades troba a faltar suport al seu poble. “M’agradaria que tot el sector de la restauració de la zona tingués la nostra cervesa”, confessa.
{{ comment.text }}