Plataforma per la Llengua, considerada l’ONG del català, registra cada any unes 60 denúncies per discriminació lingüística al Vallès Oriental. Segons les últimes dades, facilitades per l’entitat a EL 9 NOU, només el 2023 se’n van registrar 60, mentre que el 2021 i el 2022 se’n van recollir 57 a través del servei de queixes i consultes que ofereix Plataforma per la Llengua als usuaris.
Al conjunt de Catalunya, d’altra banda, es registren unes 2.000 denúncies l’any per raons de discriminació pel català. En aquest context, Vallès Oriental es considera una comarca infrarepresentada, perquè gairebé la meitat de les denúncies tenen lloc a la capital del país. Fa unes setmanes, justament, un informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona també feia públic que el català ja era el quart motiu de discriminació a la capital catalana, darrere del racisme, els motius de salut i l’LGTBI-fòbia.
Segons l’entitat, el nombre de queixes s’ha incrementat progressivament els últims anys: bé sigui per una major consciència lingüística dels parlants, per les campanyes de defensa de la llengua que han engegat o perquè Plataforma per la Llengua ha augmentat la seva popularitat. Tot i així, el nombre de casos per discriminació per raons de llengua són difícils de comptabilitzar. “Les queixes que ens arriben només són la punta de l’iceberg. Moltes vegades, ens resignem i, si no ens entenen, ja canviem al castellà directament i no fem cap queixa”, explica en declaracions a aquest periòdic el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder.
Les dades del 2023, facilitades per l’entitat, encara no han estat filtrades públicament, a l’espera que les properes setmanes se’n conegui el detall en un informe. La tendència, però, és que la majoria dels casos de discriminació passin en l’atenció oral o escrita, sobretot quan els usuaris d’un servei no poden expressar-se en català perquè el seu interlocutor no l’entén. Altres situacions recurrents són la manca de retolació en català als comerços o l’etiquetatge, segons explica el coordinador de la Comissió d’Empresa i Consum de Plataforma per la Llengua, Agustí Tola.
La llei diu que els consumidors han de poder ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials que vulguin: català o castellà. I l’Agència Catalana de Consum interpreta l’expressió “atendre” com l’obligació d’entendre, almenys, el parlar de la persona consumidora. Però no sempre és així en el cas del català. Plataforma per la Llengua diu que aquesta situació està estesa a molts àmbits: a l’administració, el comerç o la restauració. Els últims anys la dificultat dels usuaris de ser atesos en català s’ha incrementat també al sector de la sanitat, on cada vegada hi ha més empleats migrats que han arribat a Catalunya per falta de personal al sector.
Plataforma per la Llengua s’encarrega del seguiment dels casos, l’assessorament legal dels afectats i també de tramitar les queixes als organismes públics. Segons Òscar Escuder, aquestes situacions són rarament sancionades. “La majoria acaben en no-res o en poc, però algunes poden contribuir a canviar les pràctiques o la normativa. Queixar-se i reclamar és útil. I, com més gent ho faci, més útil serà”, explica Escuder.
“No tenim la garantia de ser atesos en català”
Queixar-se, justament, ha estat l’opció d’Aleix Vidal, de Granollers. El 19 de setembre el seu fill d’11 anys va patir una situació de discriminació, al seu parer, durant una visita agendada de l’Hospital de Granollers, però que es va fer al Centre de Salut de la ciutat. “Teníem hora a l’anestesista, perquè el meu fill té una malaltia de l’esòfag i havíem d’anar a fer una visita prèvia per a una endoscòpia. Era una visita de parlar molt, d’al·lèrgens i altres coses, i l’anestesista deia que no ens entenia en català”, explica Vidal.
El pare va insistir que el seu fill es pogués expressar en català, perquè era de la millor manera que ho sabia fer i perquè les qüestions mèdiques tenen un argot propi i més tècnic. Un company de l’anestesista tampoc els entenia, segons el relat de Vidal, i per això la família va decidir canviar de llengua “per la salut” del seu fill. “Als catalanoparlants se’ns diu que hem de ser bilingües, però després no tenim la garantia de ser atesos en la nostra llengua”, conclou. Vidal va tramitar la queixa a Plataforma per al Llengua, l’Hospital i el Govern. Diu que encara no ha rebut cap resposta oficial dels dos últims organismes.
Qui encara tampoc té una resposta de la seva queixa és Joan Antoni Martori, de Cardedeu. Al juliol, va haver de marxar amb les mans buides d’una cadena multinacional d’hamburgueseries, a Granollers, perquè es van negar a atendre’l en català. “Em van dir que no m’entenien i jo els vaig dir que tenia el dret de poder-me expressar en català”, explica. Va demanar que busquessin algú que parlés català, però no ho van fer. Segons el seu relat, li van insistir que, com que era a Espanya, també podia parlar en castellà. La situació va acabar en un bon embolic. “Em vaig sentir atacat. No tinc cap problema a parlar en castellà, però no m’agrada que me l’imposin.”
