Maria Luisa M.L., una veïna de la comarca, ha aconseguit que la justícia li reconegui el dret de deixar de viure amb la seva exparella tot i haver arribat a un acord per continuar compartint el domicili en el moment de formalitzar el divorci el febrer de 2006. Fins ara, això només es podia fer si existia un conflicte de convivència. En canvi, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fixa que no cal un motiu justificat i que n’hi ha prou amb la voluntat d’un dels dos membres de l’exparella per revocar l’acord de compartir l’habitatge fixat en el divorci. La decisió és ferma i l’exmarit no té possibilitat de presentar recurs.
La dona va presentar el 2007 un recurs de cassació per poder modificar els acords del divorci i posar fi a la convivència amb l’exparella. En primera instància, el jutjat no li va donar la raó. Ara, però, el TSJC considera vàlida la petició. De fet, el cas d’aquesta exparella vallesana, que va portar en un primer moment el Jutjat de Primera Instància número 3 de Granollers, crea doctrina. Per tant, la decisió de l’alt tribunal català serà aplicable en altres casos similars a partir d’ara. “Moltes dones es veuen obligades per circumstàncies com la falta de recursos econòmics o la pressió de l’exmarit a continuar vivint amb ell. Arriba un moment que és molt difícil de portar aquesta situació i la decisió ajudarà a revocar-la”, exposa l’advocada Natividad Suils, especialista en temes de família, que ha portat aquest cas.
La sala civil i penal del TSJC parteix del fet que la llei diu que, per un divorci o separació, n’hi ha prou que un dels dos membres de la parella vulgui separar-se i considera que aquest mateix criteri s’ha d’aplicar a l’hora de cessar la convivència encara que s’hagi pactat en la sentència de divorci. “Partint de la voluntat de qualsevol dels cònjuges, cal concloure afirmant que n’hi ha prou que un dels dos exesposos no vulgui continuar convivint amb l’altre (…), amb independència que existeixi o no conflicte en la convivència quotidiana, perquè es consideri que es dóna la circumstància de modificació de la mesura acordada en el seu moment”, recull la sentència.
{{ comment.text }}