Un total de 31 vallesans van ser processats per bruixeria durant el segle XVII, i més concretament entre els anys 1619 i 1674. La major part van morir executats, la resta van ser desterrats o bé alliberats per la Inquisició. La gran majoria dels represaliats van ser dones, tot i que també hi ha documentats tres homes i dues persones de les quals es desconeix la identitat, segons l’Atles de la Cacera de Bruixes que ha publicat la revista Sàpiens.
Per municipis, Caldes és el que registra un major nombre de veïns processats per bruixeria, 17 en total. El segueixen els vuit casos documentats a Granollers. Tot i que en menor mesura, la cacera de bruixes també va arribar a Castellterçol, Gualba, la Garriga i Montseny.
La majoria de processats van ser jutjats a les batllies dels mateixos municipis on residien, tot i que alguns dels processos més llargs van acabar en tribunals de ciutats com Barcelona o Tarragona.
“Les víctimes de la cacera de bruixes solien ser dones d’edat avançada, de classe baixa i vídues. Vivien soles i no tenien ningú que les pogués defensar. Moltes eren immigrants, sobretot franceses. Per tant, el seu perfil encaixava amb els esglaons més febles de l’escala social.” Ho apuntava l’historiador Agustí Alcoberro a la ponència La cacera de bruixes al Vallès (1619-1622), presentada el maig de 2019 al Museu de Granollers i publicada l’any passat pel Centre d’Estudis de l’Associació Cultural.
“També solien ser persones poc convencionals segons els estàndards de l’època. Utilitzaven estris poc habituals, patien deformitats físiques o simplement eren esquerranes”, destacava Alcoberro. “El punt de partida de la persecució sempre era el rumor. Un cop estès aquest rumor es detenien les persones sospitoses i, sota tortura, se les obligava no tan sols a confessar allò que calgués, sinó també a donar noms que solien conduir a noves detencions.”
“De les acusades de bruixeria s’arribava a dir que formaven part d’una secta encapçalada pel mateix dimoni i que, per tant, havien renunciat a la fe cristiana. Sota tortura no tan sols arribaven a confessar aquestes acusacions, sinó també que havien realitzat tota mena de rituals amb aparicions demoníaques incloses”, afegia l’historiador. “El que fa realment inquietant un fenomen com la cacera de bruixes, és l’ampli suport popular que va arribar a tenir.”
Moció de la CUP a les Franqueses
El mes de setembre passat, el Grup Municipal SAL-CUP va presentar al ple de les Franqueses una moció favorable a la reparació i la restitució de la memòria de les persones acusades de bruixeria. La moció també proposava “reivindicar totes les dones que han estat reprimides al llarg de la història”.
A més, la CUP plantejava crear una beca anual dotada amb 3.000 euros per “fomentar la recerca en l’àmbit local i portar a la llum les discriminacions per causa de gènere en qualsevol entorn, en el passat o en el present”, dedicant la primera edició a projectes de recerca relacionats amb la cacera de bruixes a la comarca. La moció no es va arribar a aprovar.
