La Diputació ha redactat o té en redacció un total de 118 projectes per a l’obertura de franges de protecció per incendis forestals en urbanitzacions i nuclis de població del Vallès Oriental.
D’aquests, n’hi ha 67 on ja s’ha fet la primera actuació amb els recursos aportats per la Diputació. La xifra de barris o urbanitzacions on s’ha actuat, però, pot ser més gran perquè, puntualment, alguns consistoris han assumit les inversions amb recursos propis. És el cas de Caldes, on l’Ajuntament s’ha fet càrrec de l’adequació del perímetre de tres barris que s’han sumat a les quatre intervencions finançades amb fons de l’ens provincial.
Els projectes estableixen com s’ha d’actuar en la franja de 25 metres del perímetre de les urbanitzacions on s’ha de reduir la densitat d’arbres.
Per al 2023, la Diputació preveu finançar 14 obertures més. Des de 2015 fins al 2021, ha aportat 845.000 euros en actuacions d’aquest tipus a la comarca. Per aquest 2022, hi ha un pressupost de 216.000 euros. I, per a l’any vinent, s’han concedit 265.000 euros més. També s’han redactat 76 projectes de neteja de parcel·les públiques i n’hi ha vuit més en redacció. La Diputació també ofereix línies de subvencions per actuar en aquestes finques municipals.
Al Vallès Oriental, hi ha 222 nuclis de població i urbanitzacions, segons les xifres facilitades per la Diputació. Santa Eulàlia és el municipi amb més nuclis (31). Per darrera, queden Bigues i Riells del Fai (29), Vallromanes (18), la Roca i Vilanova (14), Lliçà d’Amunt (13), Caldes (12) i Lliçà de Vall i Sant Pere de Vilamajor (10). Per tant, els nuclis o urbanitzacions amb el projecte de franges redactat se situa a la meitat del total. L’execució de franges supera el 70% de totes les que tenen el projecte redactat.
Jaume Minguell, cap de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals de la Diputació, considera que és important que la gent sigui conscient que “no només les franges són un element preventiu”. “També ho són les parcel·les sense edificar de l’interior de les urbanitzacions i els accessos que han de tenir un voral en condicions per assegurar l’evacuació en cas d’emergència.”
Etel Arilla, sotsinspectora de la unitat tècnica del Grup d’Actuacions Forestal (GRAF) dels Bombers de la Generalitat, recorda que “la primera intenció de les franges era més aviat que un foc no sortís de la urbanització cap al bosc”. L’eficàcia en cas d’un incendi que arriba de fora “depèn de molts factors”, diu.
“Les franges s’han d’anar modulant i adaptant a aquestes circumstàncies”, anota Minguell, que veu positiu fer “tractaments silvícoles abans de la franja a partir de l’anàlisi del tipus d’incendis que poden ser més habituals” a cada zona. Arilla apunta que hi ha dues maneres de planificar: pensant en l’incendi més probable en una zona i amb l’incendi més gran i “el pitjor escenari possible”. “El tractament de la vegetació el fas penant en un escenari. No tot serveix per tot”, apunta l’expert del GRAF. Són “actuacions per canviar el comportament de l’incendi i donar una oportunitat als Bombers”.
Els experts fan una crida a la responsabilitat dels veïns de les urbanitzacions per adoptar mesures preventives a casa seva. “Hem de ser responsables de l’entorn més proper de la casa perquè no hi hagi material inflamable” com poden ser acumulacions de llenya, elements de plàstic, bombones de butà, tendals desplegats o tanques vegetals amb xiprer o altres espècies. “Són altament combustibles i poden afectar a diverses propietats”, apunta Arilla. “Una guspira, depèn on caigui, sí que pot prendre”, exposa Minguell, que recorda que els grans incendis poden generar focus secundaris a centenars de metres. “Fem els dissenys dels nostres jardins pensant en allò que ens agrada, però no amb el risc i això s’hauria d’anar incorporant”, defensa Arilla.
Minguell també defensa que les persones que viuen en urbanitzacions han d’assumir la possibilitat d’un incendi com un risc més. “Cal saber com actuar, què hem de fer abans de marxar de casa, per on hem de marxar i on hem d’anar”.
Per Arilla, “és important que les persones que viuen en urbanitzacions valorin i coneguin els plans d’evacuació. També admet que, en situacions d’emergència, “pot costar d’entendre que estàs treballant en un altre lloc per protegir els habitatges”.
