Isidre Catafal, un pagès de la Garriga, va marxar dels horts que té entre el riu Congost i la C-17, al nord del nucli urbà, deixant a punt les caixes que faria servir l’endemà per collir els enciams que ja tenia compromesos amb alguns dels seus clients.
L’endemà al matí quan va tornar al camp va veure que la majoria dels enciams que havia de collir havien estat malmesos per senglars. Els d’alguna varietat, completament menjats, els d’altres només una mica mossegats. “No m’ho creia”, explica Catafal, que va haver de trucar als clients per dir-los que no els podia servir els enciams que li havien encarregat. “I estic segur que tot el mal el van fer només un parell o tres de senglars”, relata.
No és la primera vegada que els porcs salvatges malmeten els seus conreus. “El problema fa 23 anys que el tenim aquí però ara cada vegada hi ha més senglars perquè no té depredadors”, diu Catafal, que ha provat tota mena de sistemes per evitar l’entrada dels porcs. Té una tanca electrificada a tota la part que toca al riu Congost, per on entren normalment. Però tampoc els atura perquè l’arriben a trencar per accedir als camps. “I si no, entren per la carretera”, relata el pagès.
Ara li han parlat d’un sistema d’ultrasons per espantar els senglars i està disposat a provar-ho. “Sembla que l’única solució seria fer un tancat de formigó com si això fos un camp de concentració”, lamenta Catafal, que assegura que “amb aquest neguit no es pot treballar” i posa en perill la continuïtat de qualsevol activitat agrària.
Reclama la implicació de les administracions. De fet, està pendent d’una trobada amb representants de l’Ajuntament, dels Agents Rurals i de la societat de caçadors i altres pagesos del poble que s’ha de fer en els propers dies. “Caldria que quan detectes que han entrat poder fer una batuda el mateix dia i no haver d’esperar gaire.” O trobar algun altre sistema que en redueixi la presència. Veu que és difícil. “Les zones properes al nucli urbà s’han convertit en una espècie de refugi per als senglars perquè saben que aquí no els poden caçar.”
Ara ha tingut problemes amb els enciams però també en té quan planta calçots –l’any passat li van fer malbé 30.000 cebes en un nit– i mongetes del ganxet. “Com que hi ha trossos que ho fem amb reg gota a gota noten l’olor de la terra mullada i això els porta cap aquí.” Provoquen danys als tubs de distribució de l’aigua quan furguen la terra. “Ho arrenquen tot i ho destrossen tot.” “No ens cobreixen les despeses per reparar-ho”, diu.
{{ comment.text }}