ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Vanessa Abad, de 43 anys, és doctora en Ciència i Tecnologia Ambiental, enginyera química i dirigeix l’àrea de Tractament del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental.
Vostès estan fent biogàs a partir dels residus orgànics que recullen a la comarca.
La planta de digestió anaeròbia i compostatge del Consorci del Vallès Oriental funciona des del 2009. A partir de la fracció orgànica de la recollida selectiva i després d’uns processos, produïm biogàs que es pot valoritzar energèticament. Ara mateix, aquest biogàs es crema a dos motors de cogeneració que fan energia elèctrica que la venem a la xarxa general.
Quant estant produint?
Ara mateix al voltant de 7,5 GWh l’any. Si fem la conversió, estaríem parlant del consum d’una població d’entre 6.700 i 7.000 habitants.
Ha parlat de digestió anaeròbia dels residus. Què vol dir això?
Es tracta del procés biològic en què intervenen microorganismes que fan reaccions que transformen la matèria orgànica en diferents productes intermedis i que, al final, donen biogàs, un gas molt ric en metà, i per altra banda, compost, per fer-lo servir a l’agricultura o la jardineria. El biogàs que produïm a la nostra planta té un 65% de metà, aproximadament.
La planta de tractament de matèria orgànica té la intenció de créixer, oi?
La planta actual té capacitat per arribar al tractament d’unes 55.000 tones de residus orgànics anuals. Hi ha hagut dos anys en què hem vist un estancament en la fracció orgànica –relacionada amb la pandèmia–, però és que aquest any ja tornem a experimentar una pujada en la recollida de tones d’orgànica. Per tant, la planta se’ns queda petita per donar servei a les comarques del Vallès Oriental, el Maresme i alguns municipis del Moianès que fem ara. I queda petita, per una banda, pel creixement demogràfic i, sobretot, per la quantitat de matèria orgànica que ara va a parar al contenidor de resta, al contenidor gris. De tota l’orgànica que produeix la ciutadania, només va al contenidor marró entre el 35% i el 40%. Captar aquest 60%-65% és i serà clau i progressivament ho anirem aconseguint.
En què consisteix l’ampliació de la planta?
Està dividida en dues fases. La primera fase servirà per tractar fins a 80.000 tones i la segona fase, per tractar fins a 100.000 tones de matèria orgànica. Si deixem a banda l’elaboració de compost i ens fixem només en la producció d’energia, a part de l’energia elèctrica, que ja estem fent ara, gràcies a l’ampliació produirem biometà. És el projecte BioVO, un projecte conjunt del Consorci Besòs Tordera i el Consorci de Residus, per fer una planta d’upgrading, o sigui, d’enriquiment del biogàs, amb capacitat de 500Nm3/h. La planta de tractament de fracció orgànica aportarà un 70% del biogàs i el 30% restant, l’Estació Depuradora d’Aigües (EDAR) de Granollers. Del biogàs de tots dos llocs en farem biometà i el podrem injectar a la xarxa general de gas natural. Tenim la sort que la xarxa de gas ens passa pel costat. És un projecte molt viable.
Per tant, pot ser immediat?
Per a l’upgrading es preveu que funcioni entre el juliol i l’agost de l’any que ve, el 2023. Les obres comencen al gener, és una instal·lació que requereix poca obra civil i els equipament que s’han d’instal·lar venen en mòduls, molt prefabricat. Tot plegat serà bastant ràpid.
Amb les ampliacions a la planta de tractament i a la planta de gasificació, a quants veïns es podria servir a partir dels residus orgànics?
Si féssim la conversió, podríem satisfer les necessitats d’electricitat d’uns 20.000 veïns, tot i que no és exactament així perquè part del biogàs va a la planta d’upgrading o una part va als motors de cogeneració elèctrica per a la xarxa i per al nostre autoconsum.
{{ comment.text }}