La casa noucentista de Cardedeu Villa Narcisa torna a estar a la venda. Coneguda també com a Casa Cortés, el palauet de luxe té 6.000 metres quadrats de finca i 1.000 metres edificats. Tot i haver estat construïda a principis del segle XX, l’any 2007 es va rehabilitar per complet però sense perdre’n l’essència. Ara la immobiliària Monika Rüsch la ven per 3,5 milions d’euros.
La Casa Cortés o Villa Narcisa és una de les moltes cases d’estiueig modernistes i noucentistes que es poden trobar a Cardedeu i altres localitats de la comarca. Declarada Bé Cultural d’Interès Local, va ser construïda entre 1910 i 1920 per l’arquitecte Lluís Planas i Calvet, que va dissenyar també altres edificis de la comarca com la casa Alfred Santamaria i la casa Domingo Pujadas de la Garriga, l’ajuntament de la Roca i Can Crivillers de Vilanova.
Els moviments arquitectònics del modernisme i noucentisme van ser molt importants a la comarca en la transformació urbanística i de comunicacions de municipis com Cardedeu o la Garriga.
Les cases noucentistes i modernistes dels burgesos barcelonins que Planas i Calvet va fer a la comarca segueixen el model arquitectònic de la ciutat jardí. Es tracta d’un tipus d’arquitectura molt lligat al paisatge. Com és el cas de la Casa Cortés, la gran zona enjardinada conviu i interacciona amb la zona edificada de manera que recupera l’arquitectura rural típica de les masies. En el noucentisme no es pretenia tornar a fer masies sinó extreure’n els seus valors estructurals.
Darrere l’autoria de Villa Narcisa hi ha un debat obert. Les diverses fons consultades no atribueixen el disseny al mateix arquitecte. Segons la fitxa de la immobiliària Monika Rusch, ho seria Planas i Calvet; però per la documentació del Catàleg Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu facilitada per l’Ajuntament, podria ser-ho també Ramon Puig i Gairalt.
L’edifici ha estat adjudicat a Planas i Calvet perquè es conserva un dibuix en perspectiva de la casa. No obstant això, un altre dibuix de la tanca que envolta la finca, signat per Puig i Gairalt, ho posa en dubte i fa que se li pugui atribuir a ell.
La incertesa ve perquè dels dos dibuixos només el de Puig i Gairlat està datat. Lluís Cuspinera, arquitecte i expert en patrimoni modernista, ha explicat a EL 9 NOU que aquesta confusió també es pot donar per les reformes que es van fer a la Casa Cortés durant la seva construcció a principis del segle XX.
Però tot i això, afirma que el disseny de la finca seria de Planas i Calvet i la tanca que l’envolta, de Puig i Gairalt. De totes maneres, ambdues feines són destacables dins el període noucentista i modernista de la comarca.
{{ comment.text }}