I ho van fer de primera mà; escoltant els testimonis de la presidenta de l’associació Abuelas de Plaza de Mayo, de l’Argentina, Estela Barnes de Carlotto; Idagja Lachgare, de l’Associació Sahrauí de Víctimes de Violacions Greus als Drets Humans comeses per l’Estat del Marroc; Marco Arana, fundador del partit Tierra i Dignidad, del Perú, i Claudia García, de l’Associació de Desplaçats i Desplaçades per a la Convivència Pacífica de Colòmbia. L’acte s’emmarca en el projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans que ha portat els quatre activistes a parlar en diverses localitats catalanes.
Probablement, el testimoni que més va interessar els nens va ser el d’Estela Barnes, que va fer el retrat d’una vida, la seva, i la de la lluita a favor de la democràcia. Però per sobre de tot, la història de l’amor inesgotable d’una mare que busca la seva filla, que demanava el seu cadàver a un militar per no embogir com tantes altres mares del seu país i que després va iniciar la recerca d’un nét que 36 anys més tard encara no ha conegut. Els nens van preguntar-li pel significat del mocador blanc que porten les mares i àvies de la plaça de Mayo i ella va respondre que volia representar un bolquer blanc de roba dels que van portar els seus fills.
Idagja Lachgare va reivindicar la independència del seu poble, ocupat pel Marroc, i les condicions en què viuen els sahrauís en els camps de refugiats al desert. Claudia García va parlar del conflicte que perdura a Colòmbia, entre el govern i les organitzacions hereves de moviments com les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC).
Marco Arana va parlar de la defensa de l’estil de vida dels indígenes, el medi ambient i la batalla contra el canvi climàtic, “al més pur estil Avatar”, com ell mateix va explicar. L’acte va cloure amb una darrera intervenció de Claudia García, que va demanar facilitats als governs del món per poder aconseguir asil polític. En el seu discurs va recordar les víctimes del naufragi de Lampedusa. Al final, tots els nens es van donar les mans i van fer un minut de silenci pels més de 300 morts.
