VIATGE AL FONS DE LA COVID
Víctor Echániz, de 43 anys, és el portaveu d’Els Estels Silenciats, un grup d’unes 2.500 persones que reclama que s’investigui si els qui vivien o viuen a residències de gent han estat tractats dignament durant la pandèmia.
Fiscalies i jutjats estan arxivant denúncies per la mala praxi de familiars de persones que vivien a residències de gent gran.
És molt sorprenent i crida molt l’atenció. No sé si s’ha produït gaire vegades en democràcia que els poders executiu, legislatiu i judicial es posin d’acord en una cosa. El que ha passat a les residències de gent gran necessita una investigació profunda. Entre altres coses perquè representants de les patronals de les residències van declarar públicament que hi va haver negatives a traslladar gent gran dels seus equipaments als hospitals. Per tant, ja no es tracta d’una discussió de si una persona gran podia entrar a l’UCI o no, estem parlant que es va denegar l’assistència sanitària pública a ciutadans que per raó d’edat o de domicili no tenien els mateixos drets que la resta de ciutadans.
Amnistia Internacional els ha donat la raó amb un informe molt crític amb l’arxivament d’aquestes causes pel que es va viure a les residències.
Amnistia Internacional va revifar el que hem anat fent des de fa dos any. O sigui, que algun cas tiri endavant, que s’investigui. No pot ser que a una residència morissin 20, 30 o 40 persones i tothom digui que desgraciadament això és el que passava a tot arreu. Això s’ha d’investigar seriosament, i no només pel testimoni de les famílies, també pel testimoni dels directors de residències o metges o caps de personal que durant 20 dies van tenir negatives o dificultats extremes per derivar gent que potser fins i tot no tenien covid. Amnistia Internacional es queixa que moltes denúncies s’han arxivat sense ni tan sols cridar a declarar les parts implicades.
Hi ha un pacte de silenci entre les patronals de les residències i les administracions?
Per a mi és molt significatiu que passada la primera onada, la presidenta de la patronal majoritària a les residències expliqués que no els deixaven derivar els seus residents als hospitals. I a la segona onada, la mateixa portaveu de la patronal va requerir a la Generalitat “seguretat jurídica”. I jo em preguntava: “Quina seguretat jurídica els cal?” S’estava referint sobretot a les restriccions de les visites, el contacte físic. Però quan veus com s’arxiven les nostres denúncies, arribes a pensar que potser la seguretat jurídica que es reclamava està tenint a veure amb aquests arxivaments. Hi ha aquest acord de l’executiu, el legislatiu i el judicial com si aquí no hagués passat res. S’ha d’analitzar bé si es van prendre decisions correctes o no i, a partir d’aquí, que quedi plasmat en paper si la manera com es va procedir durant la primera onada és correcta o no. Si no es fa això, ningú no impedeix que en una propera onada, que Déu vulgui que no passi, o en una futura malaltia similar, ens trobem en la mateixa solució i que ens diguin que la gent gran es quedin a les residències, que és on els poden atendre millor. Això és una fal·làcia que s’ha anat repetint per l’Administració tot aquest temps.
La pandèmia ha deixar al descobert que la capacitat del sistema de residències de gent gran està aguantada amb pinces.
La realitat demogràfica és la que és, la gent viu més anys i arriba a les residències amb deteriorament físic i cognitiu molt més elevat que no pas 10 o 15 anys abans. Això és una realitat que no es pot negar. Igual que no es pot negar que des del 2010 no hi hagut una revisió de la cartera de serveis que s’han de poder proporcionar una mica alineant-los a la realitat del moment. Estem parlant de 12 anys sense fer cap canvi. Ara sembla que volen renovar-ho tot de dalt a baix. Per això demanem que revisem molt bé tot el que ha passat en pandèmia.
{{ comment.text }}