Aquesta setmana fa 20 anys que Loterías Graziella, a Parets, va repartir íntegrament el segon premi del sorteig de Reis. En total, van suposar 28,8 milions d’euros, que van beneficiar una bona colla de veïns del municipi. Corria el 2002 i eren tot just els primers dies de vida de l’euro. De fet, va ser el primer sorteig de loteria en l’aleshores nova moneda.
La responsable de l’administració, Graziella Morelli, encara ho recorda com si fos ahir. “Estava mirant la televisió, van dir que havia tocat a Parets, vaig fer un bot i vaig començar a cridar ‘Soc jo, soc jo’, com una boja”, explica. Morelli té clavat al cap el número que va sortir agraciat: el 49.498. “Recordo que vaig vendre l’última butlleta el dia anterior, just després de la cavalcada de Reis. Fins que no es van acabar, no vaig voler tancar la cortineta.”
El dia següent va necessitar obrir-la contra tot pronòstic. “Em tremolaven tant les cames, que vaig haver de travessar al carrer de davant de casa i demanar a l’amo del bar que em portés en cotxe fins a l’administració. A ell també li havia tocat la loteria!” Quan Morelli va arribar al local, a l’avinguda de Catalunya, encara no hi havia ningú. Però aviat va començar a rebre visites. “Vam haver de tallar el carrer per fer la festa i vam estar-hi tot el dia. No teníem ni una ampolla de cava, i al final en va sobrar.”
L’alegria es va desbordar per tots costats. Segons Morelli, el premi va suposar un alleujament econòmic per a moltes famílies. “Ho va canviar tot. Molta gent va poder pagar la hipoteca amb aquells diners. O va comprar-se un pis. Sempre recordo que li va tocar el premi a una família que estava al límit. Hi havia veïns que fins aleshores els hi passaven menjar.”
La sort va estar molt repartida entre els veïns de Parets. “Fins i tot, hi havia gent a qui no li havia tocat que va venir a celebrar-ho.” D’aquella fita, ara tot són records. I encara és a l’imaginari de molts veïns del poble. N’hi ha de tan supersticiosos, que acostumen a demanar a Graziella Morelli números acabats en 8, el mateix que va tocar al sorteig de Reis. “Són coses que queden. Gràcies a Déu que aquell any no hi havia pandèmia i tot era més normal.”
Malgrat els anys, l’administració encara segueix en peu i al mateix lloc. “Fa 35 anys que soc aquí”, diu orgullosa la seva propietària. Hi ha una pila d’habituals que la venen a veure, ni que sigui per poder saludar-la. I explica, contenta: “L’altre dia va venir un noi des de Sabadell.”
