ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Virgínia Domingo, de 48 anys, ambientòloga i enginyera ambiental, treballa a l’Ajuntament de Granollers. Va ser la primera dona a presidir el jove Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, entre el 2012 i el 2014.
Com definiria el perfil d’un ambientòleg?
A tots els estudis de Ciències Ambientals es treballa molt i s’enfoca molt la multidisciplinarietat de matèries. El d’ambientòleg és un perfil professional molt interdisciplinari, perquè ha estudiat diversos àmbits, tant de les ciències naturals com de la tecnologia o de les ciències socials, i, alhora, el que fa és treballar per integrar-los a la cerca de solucions per als reptes ambientals que ara estan científicament més evidenciats que mai.
Els reptes ambientals són globals i locals alhora?
La crisi climàtica és d’escala global, però localment té efectes més pronunciats en alguns vectors que en altres. A Granollers, per exemple, les evidències es perceben tant en les onades de calor com en la sequera, però encara que no ho pugui semblar també en les inundacions. Som a la subconca del riu Congost i aquí les pluges són escasses, però quan arriben poden arribar a ser molt intenses. Davant d’aquestes vulnerabilitats, les ciutats ens hem d’adaptar.
Hi ha prou ambientòlegs a l’administració? I a l’empresa privada?
El primers ambientòlegs de la UAB vam sortir al mercat laboral l’any 1996 i durant la dècada del 2000 la veritat és que es van convocar places públiques a l’administració municipal i supramunicipal. A la Generalitat va costar una mica més. Ara mateix, l’administració ha integrat molt més els ambientòlegs en els seus processos que el sector empresarial o industrial. Però això no vol dir que les empreses no estiguin fent els deures amb relació als reptes ambientals. Segurament les empreses busquen perfils molt i molt específics perquè tenen unes necessitats molt i molt específiques. En tot cas, també hi ha força ambientòlegs treballant al sector de la consultoria.
Es té prou en compte el criteri dels ambientòlegs als consells assessors o les comissions d’estudi dels ajuntaments, la Generalitat, l’Estat?
Se’ns té en compte en la mesura que se’ns ha de tenir en compte. Molts d’aquests processos estan regulats i són comissions interdisciplinàries i s’informa tots els col·legis del sector que puguin tenir incidència. Mentre era presidenta del Col·legi d’Ambientòlegs van arribar-nos normatives o plans sectorials perquè emetéssim un informe. I en casos que ens sembla rellevant, a més de l’informe concret, hem fet pronunciaments que enviàvem als mitjans de comunicació. Potser han estat els mitjans els que no han difós prou les nostres opinions… No és que ens amaguin, però potser perquè som un col·legi petit i jove no tenim l’aparador d’altres col·legis professionals més grans i antics.
Cal escoltar més els ambientòlegs?
Jo no diria que no se’ns escolta. Penso que el que passa és que caldria posar un ambientòleg en el teu equip [riu de tot cor]. És allò que dèiem abans de la nostra interdisciplinarietat: la integració de diferents vectors i disciplines és clau per adaptar-nos millor i per fer millor aquesta transició que hem de fer tota la societat. Els ambientòlegs tenim un perfil idoni per afrontar les crisis on és necessari posar en marxa diferents eines, instruments i tenir en compte una diversitat de coneixements. Més que que se’ns escolti el que cal és que se’ns tingui en compte.
Tot i que sembli una pregunta naïf, ens en sortirem amb l’emergència climàtica?
Aquesta és l’última dècada per fer els deures contra el canvi climàtic i s’han de fer molt intensament. Cal molta ambició climàtica. I això voldrà dir posar tot el que tenim a la nostra disposició en recursos. Si som capaços de fer-ho a escala local i després a escala més global, sí que potser ens en sortirem i continuarem tenint un planeta habitable.
{{ comment.text }}