“Els psicòlegs diem que tot el que ha passat arran de la pandèmia era a sota la catifa.” Amb aquesta màxima Sofia Vila, fundadora i directora de la Fundació JOV, descriu una realitat que es pot intuir: l’escassa educació emocional i creativa que reben els nens i nenes i, alhora, les mancances que es troben els professors i les famílies per guiar els infants i joves en el camí de conèixer-se a ells mateixos. Segons Vila, la covid-19 va treure a la llum una qüestió latent d’abans: “Vivim en una societat en què el dia a dia de les famílies està farcit d’estrès i moltes no poden dedicar el temps que voldrien als seus fills. A més a més, hi ha un nou element educador. Antigament era la televisió, però ara és internet.”
Gràcies al treball dut a terme els anys 2016, 2017 i 2018 amb el programa SCAP (significat, comunicació, acció i projecció), un projecte d’innovació pedagògica impulsat per la Generalitat i del qual la Fundació JOV en desenvolupava una part ajudant les escoles a crear programes propis d’educació emocional, el curs 2020/2021 els tècnics de la Generalitat els van tornar a trucar. “Ens van demanar que orientéssim alguns centres. Els preocupava com arrencarien les escoles després de tres mesos de confinament”, explica Vila.
D’aquesta manera, la Fundació JOV va sumar una altra branca: oferir suport en termes d’educació emocional, tant a alumnes, per ajudar-los a interpretar el que sentien, com a professors a l’hora d’avaluar la gravetat de cada casuística. “Els nens i nenes més petits, per exemple, tenien molt interioritzat el missatge que eren els portadors de la malaltia i hi havia el risc que els envaïssin sentiments de culpa, por o tristesa.” Segons la psicòloga, en el cas dels adolescents, el més dur no va ser el curs 2020/2021 anant amb mascaretes, sinó el que vam tancar abans de l’estiu: “Angoixa, estrès, autolesions… Les relacions personals també han quedat molt tocades. Estan desubicats i tenen moltes ganes de ser i sentir-se joves.”
El treball de la Fundació JOV es basa en un mètode que va començar a redactar Vila l’any 2010. L’objectiu, intacte: acompanyar els infants i adolescents en el camí d’entendre’s a ells mateixos i treballar, a través del compromís i l’entusiasme, qüestions que la psicòloga considera essencials per a qualsevol persona, com ara “l’autoconeixement, la creativitat i l’ofici”. El programa compta amb una part pràctica i una de reflexiva i l’any passat en van registrar els drets. Tot i això, la fundació l’està difonent des del 2013, quan tenia intenció d’impulsar cursos de Formació Professional al Moianès (un projecte que no va donar fruits). “Comparant la realitat d’aquí amb la de l’entorn barcelonès, d’on provinc, em vaig adonar que la joventut de la comarca necessitava alguna cosa més que simple acompanyament.” Segons Vila, “aquí, si no vols fer Batxillerat, estàs obligat a marxar a fora”. Això els va portar a voler-hi activar l’FP, però “el problema rau en que a les zones rurals el nombre d’alumnes és limitada, i un dels requisits per tirar cursos endavant és arribar a uns mínims”.
El plantejament de la fundació era sumar a la formació com a tal una part d’orientació i combinar sessions de seguiment amb tutors en aules a la comarca i un o dos dies a fora, al centre corresponent: “Els ajuntaments van dir que sí, el consell comarcal també tenia la intenció d’ajudar-nos amb aules i transport gratuït i la Salle de Manlleu també hi estava interessada”, detalla la psicòloga. Tot i això, no es va consolidar. Vila és molt crítica. “Costa quadrar les diferents administracions: públic, concertat i privat. Tothom s’omple la boca de col·laborar, però fer xarxa de veritat és molt complicat.”
Actualment, la Fundació JOV assessora uns 1.500 alumnes de diversos centres de Primària i Secundària com la Salle de Manlleu i l’Institut de Moià (els dos on van començar), l’escola Vedruna de Tona, alguns centres públics d’alta complexitat de Badalona i d’altres de Tarragona.
Un dels reptes de futur que tenen marcats a l’agenda és arribar a desplegar el seu programa a tots els centres educatius del Moianès: “Volem que els joves es quedin aquí i vegin les potencialitats i la riquesa de la comarca. Això ho podem aconseguir bastint una bona base en valors a Primària, i treballant la identitat pròpia i orientant als estudis superiors a Secundària.” Impulsar l’FP al Moianès tampoc ho descarten, però sent conscients que necessiten companys de viatge: “Mantenim l’entusiasme, però també hem après que el sistema és molt complex.”
{{ comment.text }}