“Vaig amb moto des que tinc ús de raó, tot i que vaig estar des del 2006 fins al 2013 sense anar-hi a causa de l’accident.” En Nils Manté va tenir un greu accident de moto el 2006 que li ha deixat seqüeles severes.
“Un cotxe va envair el carril contrari en fer un avançament i vam tenir la mala sort de picar de front. M’han quedat seqüeles de per vida; una pèrdua severa de mobilitat i força al braç, pèrdua de motricitat fina i lesions a la cama que em limiten a l’hora de fer esport o certes activitats quotidianes.”
La sinistralitat a les nostres carreteres s’ha anat reduint en els darrers anys, excepte pel que fa al col·lectiu dels motoristes. Els motoristes representen 1 de cada 3 víctimes mortals a la xarxa viària interurbana.
Però tot i tenir aquest accident amb conseqüències greus, en Nils no ha perdut la seva passió per la moto. El que sí que ha canviat són les seves sensacions quan puja al seu vehicle de dues rodes: “No sabria explicar-ho del tot bé, torno a ser la persona completa que era abans de tenir qualsevol de les limitacions que tinc ara, em trobo a gust i m’agrado a mi mateix. Alhora, he perdut completament les presses i l’estrès amb què conduïa, he après a gaudir del viatge d’una manera diferent. I no només amb la moto, sinó que ja es tracta més d’una filosofia de vida.”
En tot accident, no només la víctima ha de conviure amb les seqüeles, també els seus familiars. Quan se li pregunta al Nils com porta la família la seva afició per les motos, la resposta és clara i emocionant: “No els apassiona el concepte, però em veuen la joia als ulls quan agafo la moto i vull entendre que això ho compensa tot.” En Nils afegeix, però, que “imagino que si de la meva mare depengués, es desfaria de totes les motos que tinc al garatge”.
Amb més de 20 anys d’experiència i havent patit un greu accident amb la moto, en Nils considera que té prou arguments per recomanar als motoristes que surten sovint a la carretera “que aprenguin a desconnectar dels problemes diaris de la vida cada cop que pugen a la moto; no serveix de res tenir el cap ocupat en una discussió personal, una reunió de feina o un dubte existencial mentre circules. Això et fa no estar pendent ni d’una cosa ni de l’altra i, per tant, no gaudeixes de res del que fas”. I a l’hora de parlar de tots els conductors en general, en Nils demanaria que tots fóssim “una mica més empàtics i deixar de mirar-nos el melic. La carretera és de tots i de totes. Ningú no circula sol, tothom té família que es pot veure damnificada davant de qualsevol problema”. I puntualitza que “les decisions que prenem a diari de manera gairebé automàtica, per inèrcia o per hàbits, poden comportar accidents que arrossegarem tota una vida”.
El Nils és un dels testimonis que posa veu a la nova campanya de sensibilització del Servei Català de Trànsit, adreçada específicament als motoristes: https://www.youtube.com/playlist?list=PLO5AUP2AjeIbcUr6TY1OznO50hhEa0vhP La importància de dur un equipament de protecció adequat, fer un bon manteniment del vehicle i practicar una conducció tranquil·la i preventiva.
Ell sempre procura equipar-se bé: “Al cap i a la fi, en cas de caiguda o impacte, anar ben equipat és la primera i última barrera per evitar les lesions. A més, evito conduir quan estic alterat emocionalment.”
I és que els motoristes són un dels actors més importants per aconseguir fer de la seva ruta la ruta més segura.
{{ comment.text }}