Abdul Amzyeb: “No és per posar-me medalles, però a Cardedeu em coneix tot déu”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Abdul Amzyeb, de 50 anys, és emprenedor de mena. Va arribar a Catalunya per collir fruita a Lleida i ha fet de forner i jardiner, té una botiga d’objectes de segona mà a Cardedeu i ara també conrea bambú. Vostè va arribar aquí als anys 90, oi? En aquella època estava estudiant i la veritat és que no teníem gaire esperança de millora al Marroc. I va ser el moment que va arrencar la immigració. Érem joves i ens preguntàvem: “I si anem a collir fruita a Europa?” I com que érem estudiants ens van donar el passaport. Va arribar per collir fruita? Sí, el 1989. Els amics que havien pujat primer cap aquí ho van fer a Lleida i tenien contactes per trobar feina. Vaig anar amb autocar d’Algesires a Reus i de Reus a Lleida. Els amics m’havien enviat una carta que deia que havien trobat feina i que vivien en una torre. Una ganga! I la meva mare em deia: “No marxis, fill, que hi ha molts rojos i et mataran!” Al Marroc, en aquella època, els dolents continuaven sent els rojos. Va anar bé l’aterratge a Lleida? Quan vaig ser-hi, un home em va dir que els amics ja no hi eren. “I què faig jo ara?”, vaig dir. Aquell home em va dir que no patís, que em portaria a un hotel de 1.000 estrelles, però jo sí que patia perquè anava molt i molt just de diners. Després de sopar, em va portar al camp i va començar a collir cartrons. Els va deixar a terra i em va dir: “Ara dorm i compta quants estels hi ha al cel.” El món em va caure a terra, amb aquell hotel de 1.000 estrelles. Hi havia molta gent dormint al ras. Ho tindré gravat a la memòria per sempre més. Tot i això va decidir quedar-s’hi? Era jove, però em va costar perquè jo era un fill de papà i de mamà i no vivia malament. Als 12 mesos i escaig vaig tornar al Marroc, però ho vaig fer amb poques ganes... Suposo que ja havia tastat la llibertat i recorda que en aquella època hi havia la dictadura de Hassan II. No vaig durar gaire allà i vaig tirar cap a Granollers. Per què Granollers? Aquí tenia uns altres amics de Larraix. On vas? Allà on coneixes algú. I ells se senten amb l’obligació de donar-te socors. Ara potser no tant, però llavors, si no ajudaves un pròxim, era una deshonra. I vaig començar a buscar-me la vida per aquí. I la seva relació amb Cardedeu? Va ser per un home que em va dir: “Ara mateix per aquí no hi trobaràs gaire feina, però a Cardedeu, una parada més de tren, sí que n’hi ha.” Quan vaig sortir de l’estació, vaig veure la riera, les cases... i vaig trobar feina el mateix dia. A partir d’aquí va començar una aventura molt llarga. Vostè té una botiga de productes de segona mà. Tinc un outlet d’articles de segona mà. Abans d’això havia estat forner i després vaig fer de jardiner. Quan va arribar la crisi del 2008 em vaig haver de reinventar. M’havien robat unes motoserres i vaig anar a una botiga de segona mà a Granollers per veure si les trobava. I tot mirant aquell negoci em vaig dir: “Ei, això de comprar i vendre articles ho podria fer jo mateix!” I al cap d’un mes ja tenia un local llogat a Cardedeu per instal·lar el meu outlet. Ha anat bé el negoci aquests anys? La veritat és que molt bé. Hem crescut bastant i ara som dos treballadors. No és per posar-me medalles, però a Cardedeu em coneix tot déu. Són 32 anys aquí. Vull que m’enterrin a Cardedeu. El confinament els ha afectat? És clar, la botiga és tancada i el noi es troba en ERTO. Però anem trampejant pujant els nostres articles a Wallapop. Així hem pogut vendre una mica per pagar la meitat del lloguer. I vaig fent també de jardiner. I els seus projectes de futur? El meu cap no para mai de fabricar coses i ara tinc un altre projecte entre mans. Estic cultivant planta de bambú en una petita finca. Vam començar l’any passat i ha anat molt bé. Enguany ja hem pogut vendre aquestes plantes per fer tanques de jardins i ornamentacions. [caption id="attachment_175904" align="alignnone" width="426"] Abdul Amzyeb, emprenedor de Cardedeu / Griselda Escrigas[/caption]

Abdul Amzyeb: “No és per posar-me medalles, però a Cardedeu em coneix tot déu”

Mor a 93 anys Teresina Martí, cuinera de La Cruïlla de Lliçà d’Amunt

Estrena al centre de Granollers d’un establiment centrat en el matcha

Aina Machuca: “M’ha passat el que no esperes que et passi a tu”

El nou Tosca de Moià comença a agafar forma

LA PREGUNTA

El Barça es proclamarà campió de Lliga al partit contra el Madrid?

Condemnada una cap de comptabilitat del CN Granollers per sostraure 214.000 euros al club

La cuina original del restaurant Can Fabes, de Santi Santamaria, convertida en aula de cuina

Forcen el pany i roben el calaix amb els diners del canvi en una botiga del centre de Granollers

L’artista Alba Moreno transforma el dol per la mort de la seva mare en una exposició a l’Ametlla

Els CAP de Sant Miquel, Canovelles i la Llagosta, els primers de la comarca en receptar activitat física

Aina Machuca: "M’ha passat el que no esperes que et passi a tu"

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

Una desena de xefs amb estrelles Michelin homenatgen Santi Santamaria creant un menú a partir dels seus plats

Martí Pujol: “Aquest juliol tindrem piscina d’estiu a Llinars”

Aina Machuca, de l'Ametlla, guanya Eufòria de TV3