Agustín Arrubla: “Europa s’ha refredat en qüestions de fe, és terra per evangelitzar”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Agustín Arrubla, de 47 anys, és mossèn d’Aiguafreda, Figaró i Valldeneu, parròquies que pertanyen al bisbat de Vic. Es defineix com a recochero, que en colombià vol dir ‘algú que treu punta a les coses per fer feliç la gent’. Vostè és més aviat un missioner, oi? Quan era petit, un capellà a la meva església ho era. Ell havia canviat la seva condició de missioner per la de mossèn de parròquia i sempre em deia: “Vostè és el meu misionerito.” Jo no sabia ben bé a què es referia, però m’insistia: “Que bo que fossis missioner, que tinguessis un cor més ampli.” I el 1987 vaig entrar a un seminari de Medellín, vaig començar els meus estudis i em van enviar cap a l’Àfrica. Dels 31 que érem, n’havien de triar quatre. I jo pensava que no m’escollirien perquè, entre els meus companys, potser era el que menys s’ho mereixia. N’hi havia que tenien experiències molt maques, com ara aparicions de la Mare de Déu i a mi, mai, no se m’havia aparegut ningú... Però providencialment em van triar i em van enviar cap allà. On? A Kenya. I representava que havia d’aprendre anglès, però la gent d’allà em deia: “Vostè vol aprendre l’anglès? Doncs haurà de fer-ho a casa seva... Aquí parlem suahili. Vol aprendre’l? Aleshores, benvingut.” I, és clar, vaig aprendre’l ràpid. I després? Vaig tornar a casa, em vaig ordenar i em van enviar a l’illa de San Andrés, que és colombiana, però és davant de Nicaragua, molt a prop de les Corn Islands. El pirata Morgan s’amagava allà després d’atacar els vaixells espanyols. És famosa pel tresor del pirata Morgan, que al final el va trobar un mexicà i se’l va endur. Coses de la vida... El cas és que quan era en el meu millor moment i era feliç em van dir: “Escolta, que has de marxar a Roma a estudiar.” No li va agradar la proposta? No gaire, però tornem al principi. Em van dir: “Tu no pots quedar-te allà perquè el teu cor és més gran que una illa.” Sempre em toquen aquesta fibra... I com va anar l’experiència? Al principi, no gens fàcil. És clar, una realitat distinta: Europa. La gent aquí viu d’una altra manera. Per a mi era una cultura nova i em va costar d’entrar. Els llatins som molt amigables, molt xerrameques, molt conversones, molt recocheros... i al col·legi de Roma la gent era molt seriosa. I quan ja estava adaptat em van cridar un altre cop cap a Medellín i d’allà cap a la Patagònia, a Tacna, al Perú, frontera amb Xile. I com va anar a parar a Aiguafreda i Figaró? Per iniciativa de les Germanes Josefines de la Caritat de Vic, que havien estat a Medellín i van demanar-li capellans al meu bisbe. Van insistir-li moltíssim, durant uns deu anys! I sent que està fent de missioner aquí a Catalunya? Missió és anar on desconeixen Jesucrist o el coneixen imperfectament. Malauradament, molts indrets a Europa s’han tornat indiferents o s’han refredat en qüestions de fe. Aquesta, doncs, és una terra abonada per evangelitzar. Per a mi, el més dur és quan trobo una persona que em diu: “És que no vull. Escolta, tio, que no vull!” Si tu no vols, jo no puc obligar-te pas. És clar. En canvi, si vols, puc ensenyar-te un camí que et donarà alegria, felicitat, pau, plenitud de les coses... I missió també vol dir atendre gent que necessita i aquí hi ha gent que necessita en molts aspectes. Potser no per qüestions materials, perquè hi ha prou solvència econòmica tot i la crisi econòmica, però sí que necessiten il·lusió, esperança. Què pensa quan diu missa i la majoria del seu públic és gent gran? Crec que l’Església s’ha quedat amb el que té, allò de: “És el que hi ha”, un cert conformisme. I penso que hem estat molt tímids a l’hora de parlar a la gent jove. Els nens i joves han de tenir el dret que se’ls parli de la fe, que coneguin un camí autèntic i de llibertat amb tot allò que això vol dir. [caption id="attachment_138036" align="alignnone" width="400"] Agustí Arrubla, aiguafredenc de Medellín (Colòmbia) / Julián Vázquez[/caption]

Agustín Arrubla: “Europa s’ha refredat en qüestions de fe, és terra per evangelitzar”

El Ball de Gitanes de Martorelles celebra 50 anys amb un espectacle innovador

Conveni entre l’escola Jacint Verdaguer i la fundació del poeta

Memòria funerària de Torrelameu

Un videojoc simula la cerca de bolets a boscos del Montseny

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

Els propietaris d'un restaurant a Vilanova: "Tota la maquinària que teníem, l'hem perdut: els fogos, les neveres, el forn. Tot"

Troben surant al mar entre Castelldefels i Sitges el cos del menor de Granollers desaparegut el 4 d'octubre

Un cotxe queda atrapat per l’aigua al pont sota l’estació de Granollers-Canovelles

Mor a 97 anys Margarita Puigoriol, impulsora del salt productiu d’Arderiu

Una botiga de complements de moda i benestar obrirà al local de l’antiga Gotta, al centre de Granollers

L'Estat licita la construcció i explotació d'una gran electrolinera a l'antic peatge de l'AP-7 a la Roca

Mor a 83 anys Josep Bertran, referent de l’automoció al Vallès

El Grupo Atlántico posa en marxa el tercer restaurant al centre de Granollers, el Carmeta

Les pluges deixen més de 90 litres a Sant Esteve i de 70 a Caldes

Els Premis Porxada reconeixen 11 comerços de Granollers per la seva trajectòria i vincle amb la ciutat