Alessandra Vanzo: “Voltant pel món tot el dia, el meu somni era tenir un armari”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Alessandra Vanzo, de 44 anys, viu en una casa de fusta a Tagamanent. Té dues filles bessones i un munt d’històries dels animals i els éssers dels fons marins. Insisteix que trobar l’aventura és un actitud vital. Vostè ha voltat mig món, oi? El 2000 vaig marxar de casa i vaig començar a treballar en animació de resorts turístics italians. I em van enviar a les Maldives. Carai, les Maldives! Sí, però passejaves per l’illa i no hi havia gaire ningú. I com que tenia un carnet de busseig, vaig començar a fer-ho i, és clar, allò va ser brutal. I és com un altre món? És increïble. I també ho és viure en una illa... tot el dia sense sabates. El cas és que vaig decidir preparar-me com a instructora de busseig. A la feina em van permetre treure’m tots els carnets, però havia de marxar a treballar a Egipte, a la mar Roja. Els vaig aconseguir, els carnets, però jo volia continuar viatjant... i vaig arribar a Kenya i després a l’illa de Zanzíbar, a Tanzània. Era el 2003 i en Ramon, l’ara el meu marit, va arribar a l’illa de vacances. Va arribar sol, solet. I només me’n recordo de veure’l un moment i que tenia un somriure molt bonic. Però gairebé no vam parlar i, a més, vam començar a fer-ho en anglès. Per tant, poca cosa... I com es va animar la cosa? La meva mare tenia una botiga de roba per a la llar. I un dia em truca per dir-me que vol tancar-la i que si jo li donava un cop de mà. Al moment més esplèndid de la temporada a Zanzíbar, al desembre, quan hi ha un munt d’animals, l’emigració de les balenes... En el pitjor moment, doncs, torno a casa meva. I del bon temps al fred, la pluja. Tot molt trist. S’acostava Cap d’Any i jo no volia ser-hi, a Torí! Parlant amb un col·lega de Girona, em diu: “I per què no contactes amb en Ramon, aquell noi simpàtic que va venir...?” I jo: “Ai, sí.” Es referia al noi del somriure? Sí, sí, sí. El meu amic em passa el seu contacte i comencem a parlar pel Messenger. I aquest boig em convida a passar el Cap d’Any a casa seva. Insistia i insistia. Jo m’imaginava passar el Cap d’Any amb ell a plaça Catalunya amb la resta de guiris. I no. Vaig passar-ho amb tota la família a Tagamanent: l’avi, l’àvia, la tieta, el gos... Va ser molt maco. I em vaig enamorar d’ell. I a partir d’allà fins al 2009 en Ramon va ser amb mi viatjant arreu, vam veure molts llocs bonics, vam fer la volta al món. Però un dia ens vam cansar. Voltant pel món tot el dia, el meu somni era tenir un armari. Tenia coses a Itàlia, coses aquí, coses allà... I es decideixen per Tagamanent? Va ser després d’una setmana a Egipte. Ramon va tornar al negoci familiar i jo vaig treballar un temps a Palamós i a l’Hotel Alexandra, al carrer Mallorca de Barcelona. I des del maig treballo al departament d’import-export d’una empresa. S’imagina tornant a aquells temps del busseig? Per què no? La vida m’ha fet tantes voltes sense ni imaginar-m’ho... Em prenc les coses dient: “Yes! Endavant!” Podria passar qualsevol cosa, però ho veig difícil perquè ara tenim el projecte de les nenes. Vam tornar i ens vam establir a Tagamanent perquè tenia la il·lusió d’un armari. De debò. Per què algú hauria de provar això del busseig? Per mil coses. A on era jo, no havia de convèncer ningú de fer-ho: era tan evident amb tantes coses maques. Per a mi és ficar-se a l’altre cantó del mirall, un món completament... no sé com dir-ho. És com si fossis a Mart. La mar és lluny de Tagamanent. Hi va haver un temps en què em sentia una mica sola aquí. I em vaig posar a córrer per la muntanya i vaig conèixer a tot quisqui. Per exemple, l’Emili, que viu a Montmany, en un lloc bellíssim. Té una bassa on he descobert tritons del Montseny. Són difícils de veure, però entre maig i setembre, esperes allà a la bassa quan pugen a respirar. I és una passada, increïble! Aquí també, doncs, pots trobar una altra mena d’aventura. [caption id="attachment_122458" align="alignnone" width="400"] Alessandra Vanzo, tagamanentina d'Itàlia / Julián Vázquez[/caption]

Alessandra Vanzo: “Voltant pel món tot el dia, el meu somni era tenir un armari”

Granollers consolida en 18.000 euros l’aportació a Blancs i Blaus

Els muralistes Sfhir i Murfin pintes dos espais de Canovelles dins el projecte Paret Viva

Blaus renova la junta i manté Irene Galán com a cap de colla

Can Noguera tornarà a acollir la festa de Cap d’Any de la Garriga

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

La Clandestina, de Granollers, guanya el 'Joc de cartes' per buscar les millors postres del Vallès

'Joc de cartes' busca les millors postres a quatre restaurants del Vallès Oriental

Dos denunciats penalment per llençar un gos desnodrit per un balcó a Canovelles

La Vermuteca reobre amb nova gestió al centre de Granollers

Cop policial contra un centre logístic per a la venda il·legal al mercat de Canovelles

La botiga Montañà, de Granollers, rep un premi pels seus gairebé 200 anys d'història

Detingut un home per atracaments a gasolineres de la C-17,a Lliçà d’Amunt i Tagamanent

Mor Francesc Campaña, cap de la Policia Local de Granollers durant 21 anys

Bon Preu compra a Danone la planta de Parets i invertirà 30 milions per convertir-la en un hub de distribució

Mercadona tancarà un dels tres supermercats de Mollet