Alessandra Vanzo: “Voltant pel món tot el dia, el meu somni era tenir un armari”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Alessandra Vanzo, de 44 anys, viu en una casa de fusta a Tagamanent. Té dues filles bessones i un munt d’històries dels animals i els éssers dels fons marins. Insisteix que trobar l’aventura és un actitud vital. Vostè ha voltat mig món, oi? El 2000 vaig marxar de casa i vaig començar a treballar en animació de resorts turístics italians. I em van enviar a les Maldives. Carai, les Maldives! Sí, però passejaves per l’illa i no hi havia gaire ningú. I com que tenia un carnet de busseig, vaig començar a fer-ho i, és clar, allò va ser brutal. I és com un altre món? És increïble. I també ho és viure en una illa... tot el dia sense sabates. El cas és que vaig decidir preparar-me com a instructora de busseig. A la feina em van permetre treure’m tots els carnets, però havia de marxar a treballar a Egipte, a la mar Roja. Els vaig aconseguir, els carnets, però jo volia continuar viatjant... i vaig arribar a Kenya i després a l’illa de Zanzíbar, a Tanzània. Era el 2003 i en Ramon, l’ara el meu marit, va arribar a l’illa de vacances. Va arribar sol, solet. I només me’n recordo de veure’l un moment i que tenia un somriure molt bonic. Però gairebé no vam parlar i, a més, vam començar a fer-ho en anglès. Per tant, poca cosa... I com es va animar la cosa? La meva mare tenia una botiga de roba per a la llar. I un dia em truca per dir-me que vol tancar-la i que si jo li donava un cop de mà. Al moment més esplèndid de la temporada a Zanzíbar, al desembre, quan hi ha un munt d’animals, l’emigració de les balenes... En el pitjor moment, doncs, torno a casa meva. I del bon temps al fred, la pluja. Tot molt trist. S’acostava Cap d’Any i jo no volia ser-hi, a Torí! Parlant amb un col·lega de Girona, em diu: “I per què no contactes amb en Ramon, aquell noi simpàtic que va venir...?” I jo: “Ai, sí.” Es referia al noi del somriure? Sí, sí, sí. El meu amic em passa el seu contacte i comencem a parlar pel Messenger. I aquest boig em convida a passar el Cap d’Any a casa seva. Insistia i insistia. Jo m’imaginava passar el Cap d’Any amb ell a plaça Catalunya amb la resta de guiris. I no. Vaig passar-ho amb tota la família a Tagamanent: l’avi, l’àvia, la tieta, el gos... Va ser molt maco. I em vaig enamorar d’ell. I a partir d’allà fins al 2009 en Ramon va ser amb mi viatjant arreu, vam veure molts llocs bonics, vam fer la volta al món. Però un dia ens vam cansar. Voltant pel món tot el dia, el meu somni era tenir un armari. Tenia coses a Itàlia, coses aquí, coses allà... I es decideixen per Tagamanent? Va ser després d’una setmana a Egipte. Ramon va tornar al negoci familiar i jo vaig treballar un temps a Palamós i a l’Hotel Alexandra, al carrer Mallorca de Barcelona. I des del maig treballo al departament d’import-export d’una empresa. S’imagina tornant a aquells temps del busseig? Per què no? La vida m’ha fet tantes voltes sense ni imaginar-m’ho... Em prenc les coses dient: “Yes! Endavant!” Podria passar qualsevol cosa, però ho veig difícil perquè ara tenim el projecte de les nenes. Vam tornar i ens vam establir a Tagamanent perquè tenia la il·lusió d’un armari. De debò. Per què algú hauria de provar això del busseig? Per mil coses. A on era jo, no havia de convèncer ningú de fer-ho: era tan evident amb tantes coses maques. Per a mi és ficar-se a l’altre cantó del mirall, un món completament... no sé com dir-ho. És com si fossis a Mart. La mar és lluny de Tagamanent. Hi va haver un temps en què em sentia una mica sola aquí. I em vaig posar a córrer per la muntanya i vaig conèixer a tot quisqui. Per exemple, l’Emili, que viu a Montmany, en un lloc bellíssim. Té una bassa on he descobert tritons del Montseny. Són difícils de veure, però entre maig i setembre, esperes allà a la bassa quan pugen a respirar. I és una passada, increïble! Aquí també, doncs, pots trobar una altra mena d’aventura. [caption id="attachment_122458" align="alignnone" width="400"] Alessandra Vanzo, tagamanentina d'Itàlia / Julián Vázquez[/caption]

Alessandra Vanzo: “Voltant pel món tot el dia, el meu somni era tenir un armari”

Ramon Monton guanya el premi Montserrat Franquesa de traducció a la Nit de les Lletres Catalanes

David Janer: l’actor de Granollers que explica el vi

La família ‘Prunus’

Viñamata tanca la parafarmàcia del carrer Anselm Clavé, a Granollers

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

Mor a 50 anys Sònia Gutiérrez, candidata de Tria Granollers a les municipals del 2023

Cau una estructura d’obra de les obres de l’R3 sobre el carrer Onze de Setembre a la Garriga

Viñamata tanca la parafarmàcia del carrer Anselm Clavé, a Granollers

El jove atropellat a l’AP-7 a Sant Celoni fugia després d’atacar tres familiars amb un ganivet a Sant Feliu de Buixalleu

Mor la passatgera davantera d'un turisme en un xoc a l'AP-7 a Sant Celoni

El cadàver localitzat al Mogent és el del conductor de la furgoneta arrossegada pel riu

Mor a 85 anys l'expresident del Casino de Granollers Emili Cot

Mor un motorista en una topada amb un cabirol a la C-61 a Vallgorguina

Mor un home en ser atropellat per un camió a l'AP-7 a Sant Celoni

[AMPLIACIÓ] Mor un home per una aturada cardiorespiratòria davant de la Fonda Europa, a Granollers