Alessandra Vanzo: “Voltant pel món tot el dia, el meu somni era tenir un armari”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Alessandra Vanzo, de 44 anys, viu en una casa de fusta a Tagamanent. Té dues filles bessones i un munt d’històries dels animals i els éssers dels fons marins. Insisteix que trobar l’aventura és un actitud vital. Vostè ha voltat mig món, oi? El 2000 vaig marxar de casa i vaig començar a treballar en animació de resorts turístics italians. I em van enviar a les Maldives. Carai, les Maldives! Sí, però passejaves per l’illa i no hi havia gaire ningú. I com que tenia un carnet de busseig, vaig començar a fer-ho i, és clar, allò va ser brutal. I és com un altre món? És increïble. I també ho és viure en una illa... tot el dia sense sabates. El cas és que vaig decidir preparar-me com a instructora de busseig. A la feina em van permetre treure’m tots els carnets, però havia de marxar a treballar a Egipte, a la mar Roja. Els vaig aconseguir, els carnets, però jo volia continuar viatjant... i vaig arribar a Kenya i després a l’illa de Zanzíbar, a Tanzània. Era el 2003 i en Ramon, l’ara el meu marit, va arribar a l’illa de vacances. Va arribar sol, solet. I només me’n recordo de veure’l un moment i que tenia un somriure molt bonic. Però gairebé no vam parlar i, a més, vam començar a fer-ho en anglès. Per tant, poca cosa... I com es va animar la cosa? La meva mare tenia una botiga de roba per a la llar. I un dia em truca per dir-me que vol tancar-la i que si jo li donava un cop de mà. Al moment més esplèndid de la temporada a Zanzíbar, al desembre, quan hi ha un munt d’animals, l’emigració de les balenes... En el pitjor moment, doncs, torno a casa meva. I del bon temps al fred, la pluja. Tot molt trist. S’acostava Cap d’Any i jo no volia ser-hi, a Torí! Parlant amb un col·lega de Girona, em diu: “I per què no contactes amb en Ramon, aquell noi simpàtic que va venir...?” I jo: “Ai, sí.” Es referia al noi del somriure? Sí, sí, sí. El meu amic em passa el seu contacte i comencem a parlar pel Messenger. I aquest boig em convida a passar el Cap d’Any a casa seva. Insistia i insistia. Jo m’imaginava passar el Cap d’Any amb ell a plaça Catalunya amb la resta de guiris. I no. Vaig passar-ho amb tota la família a Tagamanent: l’avi, l’àvia, la tieta, el gos... Va ser molt maco. I em vaig enamorar d’ell. I a partir d’allà fins al 2009 en Ramon va ser amb mi viatjant arreu, vam veure molts llocs bonics, vam fer la volta al món. Però un dia ens vam cansar. Voltant pel món tot el dia, el meu somni era tenir un armari. Tenia coses a Itàlia, coses aquí, coses allà... I es decideixen per Tagamanent? Va ser després d’una setmana a Egipte. Ramon va tornar al negoci familiar i jo vaig treballar un temps a Palamós i a l’Hotel Alexandra, al carrer Mallorca de Barcelona. I des del maig treballo al departament d’import-export d’una empresa. S’imagina tornant a aquells temps del busseig? Per què no? La vida m’ha fet tantes voltes sense ni imaginar-m’ho... Em prenc les coses dient: “Yes! Endavant!” Podria passar qualsevol cosa, però ho veig difícil perquè ara tenim el projecte de les nenes. Vam tornar i ens vam establir a Tagamanent perquè tenia la il·lusió d’un armari. De debò. Per què algú hauria de provar això del busseig? Per mil coses. A on era jo, no havia de convèncer ningú de fer-ho: era tan evident amb tantes coses maques. Per a mi és ficar-se a l’altre cantó del mirall, un món completament... no sé com dir-ho. És com si fossis a Mart. La mar és lluny de Tagamanent. Hi va haver un temps en què em sentia una mica sola aquí. I em vaig posar a córrer per la muntanya i vaig conèixer a tot quisqui. Per exemple, l’Emili, que viu a Montmany, en un lloc bellíssim. Té una bassa on he descobert tritons del Montseny. Són difícils de veure, però entre maig i setembre, esperes allà a la bassa quan pugen a respirar. I és una passada, increïble! Aquí també, doncs, pots trobar una altra mena d’aventura. [caption id="attachment_122458" align="alignnone" width="400"] Alessandra Vanzo, tagamanentina d'Itàlia / Julián Vázquez[/caption]

Alessandra Vanzo: “Voltant pel món tot el dia, el meu somni era tenir un armari”

El Cineclub AC Granollers engega la celebració dels 75 anys amb un cap de setmana familiar

Eduard Sola: “Els que fem ficció, ni canviarem el món ni salvarem vides, però sí que podem provocar petits terratrèmols emocionals en els espectadors”

El documental ‘Sau, la memòria submergida’ d’EL 9 TV, finalista dels Gaudí en una gala protagonitzada per ‘El 47’

Eduard Sola guanya el Gaudí a Millor Guió Original per ‘Casa en flames’

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Un Lidl i uns 100 habitatges completaran la façana dela ronda Sud de Granollers

Un vessament en una empresa de Bigues provoca la presència d'escuma al riu Tenes

Eduard Sola guanya el Gaudí a Millor Guió Original per 'Casa en flames'

La festa de Sant Antoni Abat de les Franqueses prescindirà dels tres tombs

Restablerts els tres carrils a l’accés a Granollers per la carretera de Lliçà d’Amunt

Detingut per dos robatoris violents a Caldes: amenaça les víctimes amb una navalla i fuig en patinet

Identificats dos homes pel robatori de la bossa de mà a una dona de 92 anys a la Roca

Restaurant Layon: l’hora dels adeus

Crida per localitzar un home de 28 anys desaparegut a Mollet

Granollers enceta el dia 21 la tercera fase de la reforma de l'avinguda Sant Esteve