Ali El Aziz: “Els actors som uns treballadors, com els paletes o els fusters”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONSAli El Aziz, de 54 anys, és un actor que ha participat a un munt de produccions de teatre i cinema, algunes internacionals. Té com a referents Chaplin i Anthony Quinn. Quan passi el virus, vol començar a dirigir. Com va arribar al Vallès Oriental?Quan vaig enllestir el COU vaig marxar a França per treballar, però vaig tornar al Marroc per continuar els meus estudis universitaris. No pensava quedar-me a Espanya, volia anar a França, però m’hi vaig quedar perquè aquí hi havia més feina i em vaig enamorar d’una catalana. Per què va marxar del Marroc?El primer motiu és l’econòmic. Tots els marroquins que hem emigrat és per guanyar diners i salvar la nostra família, casa nostra. I l’altre motiu és polític. Formava part de l’Associació d’Estudiants Marroquins i, sota el regnat de Hassan II, els estudiants sortíem al carrer i hi havia molta repressió i ens perseguien. Volia una altra vida millor, amb més llibertat. Com va conèixer la seva parella?Ara estem separats. Ai, disculpi.No passa res. La vaig conèixer al tren de Granollers, anant cap a Llinars. Era una noia rossa i jo no parlava ni català ni castellà. Ella parlava una mica de francès i em vaig adonar que tenia ganes de parlar amb mi, que no em mostrava gens de rebuig. Rebuig?Al començament de ser aquí vaig notar un cert rebuig. Si parlaves marroquí, la gent et mirava malament, les dones amagaven les seves bosses... En aquella època, la gent no sabia ben bé com érem els marroquins. Vaig trobar molt racisme inconscient, segurament per desconeixement. Curiosament les noies no eren tan racistes com els homes. Com la seva parella.Com la Marta, que és com es diu. La vaig conèixer al tren i un altre dia la vaig trobar a Llinars. Jo vivia en un pis amb un munt de gent. Només a l’habitació on jo dormia érem 12 persones en lliteres. La mestressa del pis llogava els llits: podíem dormir, però al dematí havíem de marxar. Quan vaig conèixer la Marta li mentia, li deia que estava bé. Fins que un dia em va venir a buscar al pis. Però, vaja, ens vam enamorar i m’hi vaig quedar. De quina època es tracta?Entre el 1991 i el 1992. Ara ja fa una pila d’anys.Sí, soc més català que marroquí. Vostè és actor professional.Des del 2003 que treballo de forma professional. Havia fet teatre d’aficionats a Granollers amb el grup Sarau, al carrer Corró, i ens dirigia en Frederic Roda. Com va néixer aquesta vocació?Quan era petit feia tot el possible per anar al cinema. Pispava diners al meu pare per anar al cinema; jugava a futbol i els diners que treia eren per anar al cinema; venia qualsevol cosa per anar al cinema. A la universitat vaig ser a un grup de teatre i a Granollers vaig contactar amb un grup que feia una obra de teatre cada any. No sabia parlar ni català ni castellà, però em van acceptar. I un dia, la Lurdes Barba, una gran directora i una gran actriu, va necessitar un actor marroquí. Aquest va ser el meu inici professional. Fins llavors combinava el teatre amb la feina de zelador a l’Hospital. Vaig deixar-la al 2015. La vida d’actor no és senzilla, oi?Viure d’actor és difícil tant per als catalans de soca-rel com per als nouvinguts per molts motius. Un dels motius és que hi ha poca inversió en cultura i encara ens veuen als actors com uns privilegiats. Jo penso que els actors som uns treballadors, com els paletes o els fusters. La nostra feina té a veure amb la interpretació i la del paleta amb construir cases. Totes dues coses són importants. Al paleta se’l considera un obrer i a l’actor, un privilegiat. Cada cop que vaig a l’atur els és complicat calcular la prestació dels actors. I em pregunten: “A què es dedica?” I responc: “Soc actor.” I diuen: “Sí, sí, d’acord, però de què treballa?” Això m’empipa moltíssim. Ali El Aziz, actor de Sant Antoni de Vilamajor / Griselda Escrigas

Ali El Aziz: “Els actors som uns treballadors, com els paletes o els fusters”

Les directores de ‘Chavalas’ roden la seva nova pel·licula a l’Ametlla

La Fira dels Torrons de Llinars recupera el format de tres dies

Gertrudis tanca 25 anys de trajectòria amb un multitudinari ‘Últim Ball’ ple de nostàlgia

La botiga Montañà, de Granollers, rep un premi pels seus gairebé 200 anys d’història

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

'Joc de cartes' busca les millors postres a quatre restaurants del Vallès Oriental

Un incendi afecta un local ocupat a l’avinguda Sant Esteve de Granollers

La Clandestina, de Granollers, guanya el 'Joc de cartes' per buscar les millors postres del Vallès

Mor Francesc Campaña, cap de la Policia Local de Granollers durant 21 anys

Desallotgen la comissaria de la Policia Local de Granollers per un incendi al menjador

Bolca un camió que transportava vedells a la carretera de l’Ametlla a Bigues

Canovelles negocia la compra d’un solar per fer-hi el mercat

Cop policial contra un centre logístic per a la venda il·legal al mercat de Canovelles

Dos denunciats penalment per llençar un gos desnodrit per un balcó a Canovelles

L'Hospital de Granollers millora les intervencions endoscòpiques digestives amb una nova tècnica