Ali El Aziz: “Els actors som uns treballadors, com els paletes o els fusters”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONSAli El Aziz, de 54 anys, és un actor que ha participat a un munt de produccions de teatre i cinema, algunes internacionals. Té com a referents Chaplin i Anthony Quinn. Quan passi el virus, vol començar a dirigir. Com va arribar al Vallès Oriental?Quan vaig enllestir el COU vaig marxar a França per treballar, però vaig tornar al Marroc per continuar els meus estudis universitaris. No pensava quedar-me a Espanya, volia anar a França, però m’hi vaig quedar perquè aquí hi havia més feina i em vaig enamorar d’una catalana. Per què va marxar del Marroc?El primer motiu és l’econòmic. Tots els marroquins que hem emigrat és per guanyar diners i salvar la nostra família, casa nostra. I l’altre motiu és polític. Formava part de l’Associació d’Estudiants Marroquins i, sota el regnat de Hassan II, els estudiants sortíem al carrer i hi havia molta repressió i ens perseguien. Volia una altra vida millor, amb més llibertat. Com va conèixer la seva parella?Ara estem separats. Ai, disculpi.No passa res. La vaig conèixer al tren de Granollers, anant cap a Llinars. Era una noia rossa i jo no parlava ni català ni castellà. Ella parlava una mica de francès i em vaig adonar que tenia ganes de parlar amb mi, que no em mostrava gens de rebuig. Rebuig?Al començament de ser aquí vaig notar un cert rebuig. Si parlaves marroquí, la gent et mirava malament, les dones amagaven les seves bosses... En aquella època, la gent no sabia ben bé com érem els marroquins. Vaig trobar molt racisme inconscient, segurament per desconeixement. Curiosament les noies no eren tan racistes com els homes. Com la seva parella.Com la Marta, que és com es diu. La vaig conèixer al tren i un altre dia la vaig trobar a Llinars. Jo vivia en un pis amb un munt de gent. Només a l’habitació on jo dormia érem 12 persones en lliteres. La mestressa del pis llogava els llits: podíem dormir, però al dematí havíem de marxar. Quan vaig conèixer la Marta li mentia, li deia que estava bé. Fins que un dia em va venir a buscar al pis. Però, vaja, ens vam enamorar i m’hi vaig quedar. De quina època es tracta?Entre el 1991 i el 1992. Ara ja fa una pila d’anys.Sí, soc més català que marroquí. Vostè és actor professional.Des del 2003 que treballo de forma professional. Havia fet teatre d’aficionats a Granollers amb el grup Sarau, al carrer Corró, i ens dirigia en Frederic Roda. Com va néixer aquesta vocació?Quan era petit feia tot el possible per anar al cinema. Pispava diners al meu pare per anar al cinema; jugava a futbol i els diners que treia eren per anar al cinema; venia qualsevol cosa per anar al cinema. A la universitat vaig ser a un grup de teatre i a Granollers vaig contactar amb un grup que feia una obra de teatre cada any. No sabia parlar ni català ni castellà, però em van acceptar. I un dia, la Lurdes Barba, una gran directora i una gran actriu, va necessitar un actor marroquí. Aquest va ser el meu inici professional. Fins llavors combinava el teatre amb la feina de zelador a l’Hospital. Vaig deixar-la al 2015. La vida d’actor no és senzilla, oi?Viure d’actor és difícil tant per als catalans de soca-rel com per als nouvinguts per molts motius. Un dels motius és que hi ha poca inversió en cultura i encara ens veuen als actors com uns privilegiats. Jo penso que els actors som uns treballadors, com els paletes o els fusters. La nostra feina té a veure amb la interpretació i la del paleta amb construir cases. Totes dues coses són importants. Al paleta se’l considera un obrer i a l’actor, un privilegiat. Cada cop que vaig a l’atur els és complicat calcular la prestació dels actors. I em pregunten: “A què es dedica?” I responc: “Soc actor.” I diuen: “Sí, sí, d’acord, però de què treballa?” Això m’empipa moltíssim. Ali El Aziz, actor de Sant Antoni de Vilamajor / Griselda Escrigas

Ali El Aziz: “Els actors som uns treballadors, com els paletes o els fusters”

Els Pastorets del Vallès Oriental, poble a poble

La Garriga dedica els Pastorets a l’imaginari de ‘Bola de Drac’ i el ‘Dr. Slump’

Els Blaus obren les votacions per al premi Home dels Nassos

Medalla d’Or al Mèrit de Belles Arts 2024 per l’actor Josep Maria Pou, de Mollet

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Mor a 59 anys Rafael Solis, cambrer històric de la Fonda Europa

[AMPLIACIÓ] Tercer premi de la loteria de Nadal repartit al balneari Blancafort de la Garriga

Granollers ha de tancar unes hores la comissaria de policia per una manca imprevista d’efectius

Venut a la Roca un dècim del segon premi de la rifa de Nadal

Queixes de les associacions comercials de Granollers pel trasllat del mercat setmanal al dia 24

Granollers preveu una plaça de 2.000 metres a Can Baulenas

11.840: un número amb història

Arrenca la urbanització del sector de l’antiga Sati, a la Garriga

Comencen els treballs previs per construir els habitatges d'El Cairó, a Granollers

L'Hospital de Granollers rep una donació de gots adaptats per a la disfàgia