Alicia Moreno: “És millor perdre que mentir”

ENAMORADA DELS IDIOMES Alicia Moreno va néixer a Salamanca el 1977 i va passar la infantesa a Suïssa, fet que li va despertar l’amor per les llengües. Va arribar a Catalunya l’11 de setembre de 2001 i, després d’uns anys a Barcelona, es va instal·lar a Granollers el 2004. Llicenciada en Traducció i Interpretació, va treballar al Cambridge School i després va entrar a l’institut Carles Vallbona, on va ser coordinadora pedagògica durant 10 anys. El 2015 va incorporar-se al Celestí Bellera, d’on és directora des de setembre de 2017. La vocació docent va ser inesperada. “Malgrat haver dit tota la vida que no volia ser profe, el dia que ho vaig provar vaig pensar que havia trobat el meu lloc”. Addicte a les xarxes socials? La veritat, no! Més per manca de temps que per convicció. Una pel·lícula. Costa triar-ne només una! La primera que m’ha vingut al cap és Terra i Llibertat, de Ken Loach. Un llibre. L’Evangeli segons Jesucrist, de José Saramago. Un restaurant de la comarca. No surto gaire a sopar. Quan ho fem, sortim per Granollers a la Fonda o al Vinum & Vitis. Li agrada cuinar? No, tot i que quan ho faig intento que quedi bo. Un plat. El macarrons de la meva mare. Deliciosos! Una beguda. Una copa de vi amb la meva gent. On ha passat les últimes vacances? A una casa rural a Horta de Sant Joan. Té previst fer algun viatge? A on? Ara mateix, no. Al cap? Tornar a Islàndia Un lloc o un racó on perdre’s de la comarca, que no sigui el Montseny. Pel Sot del Bac, al Figaró. I de Catalunya? Per l’Estany Negre del Parc Natural d’Aigüestortes. I del món? Em costa triar! Tornaria a caminar pel Parc del Gunung Mulu a Borneo, a seure als peus de la Notre-Dame du Saguenay al Québec o a contemplar els icebergs al llac de Jökulsárlón a Islàndia. Un lloc on no portaria mai ningú. No ho sabria dir, sempre hi ha alguna cosa positiva que et pots emportar amb tu d’allà on vas. Amb quin alcalde de la comarca aniria a sopar? Només conec l’alcalde de Granollers. Última obra de teatre que ha vist. On? Al Llevant teatre, La maternitat d’Elna, dels nostres alumnes de 4t ESO dirigits per la Susanna Sebastià. L’última pel·lícula que ha vist al cinema? Coco. Coses de la maternitat! Un programa o sèrie de TV. La conciliació familiar és complicada! Optimitzo el meu temps, no miro la TV! I de la ràdio? Només escolto la ràdio al cotxe, sempre música. Amb qui es faria un selfie? Si pogués, amb la meva àvia, la Margarita Manso. Un lloc per viure. Si no hagués de desplaçar-me, marxaria a viure a la muntanya. Coneix algun grup de música de la comarca? Gertrudis. Ha votat en les últimes eleccions? Sí, sempre voto. Per qui (si ho vol dir)? Crec que el sentit del vot és una qüestió força personal. Quin és l’últim regal que li han fet? El meu fill, una agulla d’estendre en forma de papallona. Quan em va dir “té és per tu, mamaaaaaa” em vaig emocionar. A quina hora acostuma a llevar-se al matí? Cap a les 2/4 de 7, més o menys És partidària de les migdiades? Ui, i tant! Encara recordo quan en feia! Alguna cançó que l’hagi marcat? No puc decidir-me només per una! Quin fons d’escriptori té a l’ordinador? El meu fill, la primera vegada que es va adormir al seu bressol. Esculli una paraula que li agradi (pel so, significat...). Xino-xano és una paraula catalana que m’encanta... Quin cotxe té? Un Nissan Qashqai L’última vegada que ha anat a missa? Malauradament, a un enterrament Un projecte immediat. Marxar un cap de setmana amb el meu marit i el meu fill a la muntanya. Un insult. Molts! Sobretot quan em cabrejo. Alguns d’inconfessables, ho sento! Una floreta. Tienes el guapo subido! Una olor. La olor del terra mullat quan cauen les primeres gotes d’una tempesta d’estiu. Un ritual diari. Esborrar les tasques fetes de la llista de pendents. Una mania. Les portes dels armaris! No puc estar ni dormir en algun lloc on hi hagi un armari amb la porta oberta. Un personatge històric. Totes les dones oblidades de la història! Qui li agradaria ser? Crec que jo, ara ja m’he acceptat! Un hobby. Pujar, baixar, travessar muntanyes em dona vida! Un lema. I per què no? Provem! Què la treu de polleguera? La falta de coherència, la manca de disciplina, la injustícia, la insensibilitat. Què canviaria del seu cos? Res, no canviaria res. I del seu caràcter? De vegades soc massa caparruda. Una expressió molt utilitzada. “Mecachis!” Per què o per qui diria una mentida? És que no val la pena... Val més afrontar el problema, seure i parlar. És millor perdre que mentir. Què li fa riure? I plorar? Les reflexions del meu fill em fan riure fins a les llàgrimes! Ploro quan veig la falta d’esperança dels nens i nenes en zona de guerra. El seu pitjor malson. No tinc malsons. Aquells pensaments negatius que de vegades ens assalten i es podrien convertir en malsons, acostumo a observar-los i deixar-los passar. Intento que no se m’aferrin. Què té a la tauleta de nit? Un llum i dos llibres.

Alicia Moreno: “És millor perdre que mentir”

Farmejar aura

Collsuspina es torna a convertir en el gran escenari del circ

Doble victòria blanca al Correvent de la festa major de Granollers

Ganxets celebra 15 anys de festa

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Un motorista de 35 anys mor en un xoc amb un cotxe a Granollers

Sense obres per culpa d'orenetes

Neguit a l’espera d’una endoscòpia

Un pagès que sap negociar

La DO Catalunya incorpora quatre municipis vallesans

Música per a tothom a la festa major de Granollers

Detenen una dona per provocar l’incendi que va cremar carros al pàrquing de l’Esclat de Canovelles

Parets, les Franqueses, Montmeló i Canovelles demanen al govern que mantingui els lloguers topats

La benzinera EsclatOil de la Garriga estrena un minimercat

L'Ametlla reinaugura el complex esportiu municipal de Can Camp després d'estar tancat gairebé quatre anys