Amina Hachmi: “Els ‘okupes’ volem un sostre per als nostres fills, res més”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONSAmina Hachmi, de 46 anys, té un fill de 8 anys i viu d’okupa en un pis propietat de la Sareb, el banc dolent. Tot i que ha intentat concertar un lloguer amb el banc, continua sense resposta i amb l’ai al cor per si la desnonen. I un dia marxa del Marroc… Però mai no havia tingut la idea d’emigrar. Mai, mai, mai no m’hi havia passat pel cap. Soc molt familiar i adorava els meus pares. A Tetuan som veïns de Ceuta i, als bons temps, treballàvem allà. A finals del 2000 la situació va empitjorar, no hi havia feina. Una de les meves amigues de Ceuta estava casada amb un militar i el seu home va patir un càncer. Havia de ser operat a Madrid i el vaig acompanyar com a assistenta, perquè la meva amiga també l’havien d’operar al mateix temps a Sevilla. L’home va tornar a Ceuta i jo vaig quedar-me. A Madrid? Si. I de Madrid vaig anar a treballar a Benidorm. I després a Alacant. I d’allà a Manlleu, que és on vaig aconseguir els papers. I el 2006 em vaig establir a Canovelles. Per què Canovelles? Perquè a Manlleu no trobava prou oportunitats de feina. A Canovelles, Barcelona és més a prop, que és on és més fàcil aconseguir feina. I a Canovelles va ser on vaig tenir el meu fill i també on em vaig casar. Fa 14 anys que soc a Canovelles. Tot i tenir relació amb Ceuta, li va xocar viure a Espanya? Molt. És que Ceuta és un poble petit, acollidor i hi ha molts marroquins. Quan vaig arribar a Madrid… carai! Allò no feia per a mi. I, a més, no tenia ningú a Madrid, només el malalt que havia de cuidar. Ho vaig passar molt malament. Els amics i la família em deien que havia d’aguantar una mica, que fos forta. Llavors no duia mocador al cap, era una noia jove i no em sentia gens bé amb segons quines mirades. Va ser molt difícil: sense papers, sense ningú… Però gràcies a uns amics de Manlleu, que em van oferir ajuda, vaig poder espavilar-me. Vostè és activista de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). M’hi vaig ficar perquè jo ocupo un pis. I no el vaig ocupar perquè sí. El meu home va tornar al Marroc i jo era aquí amb un fill que llavors tenia 2 anys. En plena època de crisi, sense feina i només amb els 400 euros de l’ajuda no podia aspirar a un pis i vaig haver d’ocupar-lo. Què és per a vostè la PAH? Ara és la meva vida. A vegades em trobo malament i penso: “Aquesta setmana no hi aniré…” Però no pot ser, és gairebé una obligació. Faig el que puc. Hi ha molta gent amb problemes d’habitatge com el seu, oi? Moltíssima. Perquè, en general, l’okupa té una imatge al carrer que no és la que vivim en realitat. Hi ha famílies que fan molta pena, que fan patir molt. Hi ha gent que ha estat desnonada, que els han fet al carrer i que continuen al carrer. Fa poc, una senyora gran amb la seva filla van ser desnonades i han estat un parell de setmanes vivint a casa meva. Ara, per sort, han trobat un garatge. Viuen en un garatge? I encara han estat de sort! Hi ha situacions molt complicades. Molt. Què caldria fer per solucionar-ho? Penso que s’hauria d’obligar els bancs a oferir-nos un lloguer social, ni que sigui per una temporada. És que no es pot fer fora la gent al carrer perquè al cap de res hi entraran uns altres okupes. Es desocupa avui i s’ocupa l’endemà. És com Tom i Jerry, com el gat i la ratolí. Fa un temps, a una família amb menors era difícil desnonar-la. Ara no importa que hi hagi menors o persones grans o discapacitats pel mig. Veiem coses molt dures, molt injustes. I dol molt, a la gent que està apuntada a la Taula d’Emergència Habitacional que espera un pis, veure pisos de la Generalitat tancats. Diuen que fan obres i els diem: “És igual, les obres. Si no necessitem cap luxe, només una capsa on viure.” Els okupes volem un sostre per als nostres fills, no demanem res més. Amina Hachmi, auxiliar de geriatria de Canovelles / Griselda Escrigas

Amina Hachmi: “Els ‘okupes’ volem un sostre per als nostres fills, res més”

Els Pastorets del Vallès Oriental, poble a poble

La Garriga dedica els Pastorets a l’imaginari de ‘Bola de Drac’ i el ‘Dr. Slump’

Els Blaus obren les votacions per al premi Home dels Nassos

Medalla d’Or al Mèrit de Belles Arts 2024 per l’actor Josep Maria Pou, de Mollet

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Mor a 59 anys Rafael Solis, cambrer històric de la Fonda Europa

[AMPLIACIÓ] Tercer premi de la loteria de Nadal repartit al balneari Blancafort de la Garriga

Granollers ha de tancar unes hores la comissaria de policia per una manca imprevista d’efectius

Venut a la Roca un dècim del segon premi de la rifa de Nadal

Queixes de les associacions comercials de Granollers pel trasllat del mercat setmanal al dia 24

Granollers preveu una plaça de 2.000 metres a Can Baulenas

11.840: un número amb història

Arrenca la urbanització del sector de l’antiga Sati, a la Garriga

Comencen els treballs previs per construir els habitatges d'El Cairó, a Granollers

L'Hospital de Granollers rep una donació de gots adaptats per a la disfàgia