Amina Hachmi: “Els ‘okupes’ volem un sostre per als nostres fills, res més”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONSAmina Hachmi, de 46 anys, té un fill de 8 anys i viu d’okupa en un pis propietat de la Sareb, el banc dolent. Tot i que ha intentat concertar un lloguer amb el banc, continua sense resposta i amb l’ai al cor per si la desnonen. I un dia marxa del Marroc… Però mai no havia tingut la idea d’emigrar. Mai, mai, mai no m’hi havia passat pel cap. Soc molt familiar i adorava els meus pares. A Tetuan som veïns de Ceuta i, als bons temps, treballàvem allà. A finals del 2000 la situació va empitjorar, no hi havia feina. Una de les meves amigues de Ceuta estava casada amb un militar i el seu home va patir un càncer. Havia de ser operat a Madrid i el vaig acompanyar com a assistenta, perquè la meva amiga també l’havien d’operar al mateix temps a Sevilla. L’home va tornar a Ceuta i jo vaig quedar-me. A Madrid? Si. I de Madrid vaig anar a treballar a Benidorm. I després a Alacant. I d’allà a Manlleu, que és on vaig aconseguir els papers. I el 2006 em vaig establir a Canovelles. Per què Canovelles? Perquè a Manlleu no trobava prou oportunitats de feina. A Canovelles, Barcelona és més a prop, que és on és més fàcil aconseguir feina. I a Canovelles va ser on vaig tenir el meu fill i també on em vaig casar. Fa 14 anys que soc a Canovelles. Tot i tenir relació amb Ceuta, li va xocar viure a Espanya? Molt. És que Ceuta és un poble petit, acollidor i hi ha molts marroquins. Quan vaig arribar a Madrid… carai! Allò no feia per a mi. I, a més, no tenia ningú a Madrid, només el malalt que havia de cuidar. Ho vaig passar molt malament. Els amics i la família em deien que havia d’aguantar una mica, que fos forta. Llavors no duia mocador al cap, era una noia jove i no em sentia gens bé amb segons quines mirades. Va ser molt difícil: sense papers, sense ningú… Però gràcies a uns amics de Manlleu, que em van oferir ajuda, vaig poder espavilar-me. Vostè és activista de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). M’hi vaig ficar perquè jo ocupo un pis. I no el vaig ocupar perquè sí. El meu home va tornar al Marroc i jo era aquí amb un fill que llavors tenia 2 anys. En plena època de crisi, sense feina i només amb els 400 euros de l’ajuda no podia aspirar a un pis i vaig haver d’ocupar-lo. Què és per a vostè la PAH? Ara és la meva vida. A vegades em trobo malament i penso: “Aquesta setmana no hi aniré…” Però no pot ser, és gairebé una obligació. Faig el que puc. Hi ha molta gent amb problemes d’habitatge com el seu, oi? Moltíssima. Perquè, en general, l’okupa té una imatge al carrer que no és la que vivim en realitat. Hi ha famílies que fan molta pena, que fan patir molt. Hi ha gent que ha estat desnonada, que els han fet al carrer i que continuen al carrer. Fa poc, una senyora gran amb la seva filla van ser desnonades i han estat un parell de setmanes vivint a casa meva. Ara, per sort, han trobat un garatge. Viuen en un garatge? I encara han estat de sort! Hi ha situacions molt complicades. Molt. Què caldria fer per solucionar-ho? Penso que s’hauria d’obligar els bancs a oferir-nos un lloguer social, ni que sigui per una temporada. És que no es pot fer fora la gent al carrer perquè al cap de res hi entraran uns altres okupes. Es desocupa avui i s’ocupa l’endemà. És com Tom i Jerry, com el gat i la ratolí. Fa un temps, a una família amb menors era difícil desnonar-la. Ara no importa que hi hagi menors o persones grans o discapacitats pel mig. Veiem coses molt dures, molt injustes. I dol molt, a la gent que està apuntada a la Taula d’Emergència Habitacional que espera un pis, veure pisos de la Generalitat tancats. Diuen que fan obres i els diem: “És igual, les obres. Si no necessitem cap luxe, només una capsa on viure.” Els okupes volem un sostre per als nostres fills, no demanem res més. Amina Hachmi, auxiliar de geriatria de Canovelles / Griselda Escrigas

Amina Hachmi: “Els ‘okupes’ volem un sostre per als nostres fills, res més”

La pastisseria Pessic, de la Garriga, suma un solet de la guia Repsol

Presenten una foto panoràmica inèdita de fa un segle de Granollers

Joan Dausà tornarà el 2026 amb nou disc i 10 concerts

L’ajuntament de la Garriga es vesteix de festa

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

La Torreta tria retirar el mural de Lamine Yamal de la plaça Valldoriolf

Granollers tallarà quatre dies l'avinguda Sant Esteve per acabar-la d'asfaltar

Un conductor s'entrega hores després d'un accident amb un quad a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Un ferit greu en una col·lisió de tres vehicles a la C-35 a la Roca, a l'altura de la Roca Village

Detingut un jove de 22 anys que va atropellar una agent de Mossos a la comissaria de Sant Celoni i va fugir

Europa amplia les restriccions per la pesta porcina, que ja arriben a 20 municipis del Vallès Oriental

El govern prohibeix l'accés al medi natural als 20 municipis vallesans de la zona infectada per pesta porcina africana

Cinc detinguts a la Roca en un dispositiu per evitar estafes i furts durant el Black Friday

L’Hospital de Granollers entrega els premis de recerca i innovació

Winterland espera 22.000 visitants a la Garriga