Amina Hachmi: “Els ‘okupes’ volem un sostre per als nostres fills, res més”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONSAmina Hachmi, de 46 anys, té un fill de 8 anys i viu d’okupa en un pis propietat de la Sareb, el banc dolent. Tot i que ha intentat concertar un lloguer amb el banc, continua sense resposta i amb l’ai al cor per si la desnonen. I un dia marxa del Marroc… Però mai no havia tingut la idea d’emigrar. Mai, mai, mai no m’hi havia passat pel cap. Soc molt familiar i adorava els meus pares. A Tetuan som veïns de Ceuta i, als bons temps, treballàvem allà. A finals del 2000 la situació va empitjorar, no hi havia feina. Una de les meves amigues de Ceuta estava casada amb un militar i el seu home va patir un càncer. Havia de ser operat a Madrid i el vaig acompanyar com a assistenta, perquè la meva amiga també l’havien d’operar al mateix temps a Sevilla. L’home va tornar a Ceuta i jo vaig quedar-me. A Madrid? Si. I de Madrid vaig anar a treballar a Benidorm. I després a Alacant. I d’allà a Manlleu, que és on vaig aconseguir els papers. I el 2006 em vaig establir a Canovelles. Per què Canovelles? Perquè a Manlleu no trobava prou oportunitats de feina. A Canovelles, Barcelona és més a prop, que és on és més fàcil aconseguir feina. I a Canovelles va ser on vaig tenir el meu fill i també on em vaig casar. Fa 14 anys que soc a Canovelles. Tot i tenir relació amb Ceuta, li va xocar viure a Espanya? Molt. És que Ceuta és un poble petit, acollidor i hi ha molts marroquins. Quan vaig arribar a Madrid… carai! Allò no feia per a mi. I, a més, no tenia ningú a Madrid, només el malalt que havia de cuidar. Ho vaig passar molt malament. Els amics i la família em deien que havia d’aguantar una mica, que fos forta. Llavors no duia mocador al cap, era una noia jove i no em sentia gens bé amb segons quines mirades. Va ser molt difícil: sense papers, sense ningú… Però gràcies a uns amics de Manlleu, que em van oferir ajuda, vaig poder espavilar-me. Vostè és activista de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). M’hi vaig ficar perquè jo ocupo un pis. I no el vaig ocupar perquè sí. El meu home va tornar al Marroc i jo era aquí amb un fill que llavors tenia 2 anys. En plena època de crisi, sense feina i només amb els 400 euros de l’ajuda no podia aspirar a un pis i vaig haver d’ocupar-lo. Què és per a vostè la PAH? Ara és la meva vida. A vegades em trobo malament i penso: “Aquesta setmana no hi aniré…” Però no pot ser, és gairebé una obligació. Faig el que puc. Hi ha molta gent amb problemes d’habitatge com el seu, oi? Moltíssima. Perquè, en general, l’okupa té una imatge al carrer que no és la que vivim en realitat. Hi ha famílies que fan molta pena, que fan patir molt. Hi ha gent que ha estat desnonada, que els han fet al carrer i que continuen al carrer. Fa poc, una senyora gran amb la seva filla van ser desnonades i han estat un parell de setmanes vivint a casa meva. Ara, per sort, han trobat un garatge. Viuen en un garatge? I encara han estat de sort! Hi ha situacions molt complicades. Molt. Què caldria fer per solucionar-ho? Penso que s’hauria d’obligar els bancs a oferir-nos un lloguer social, ni que sigui per una temporada. És que no es pot fer fora la gent al carrer perquè al cap de res hi entraran uns altres okupes. Es desocupa avui i s’ocupa l’endemà. És com Tom i Jerry, com el gat i la ratolí. Fa un temps, a una família amb menors era difícil desnonar-la. Ara no importa que hi hagi menors o persones grans o discapacitats pel mig. Veiem coses molt dures, molt injustes. I dol molt, a la gent que està apuntada a la Taula d’Emergència Habitacional que espera un pis, veure pisos de la Generalitat tancats. Diuen que fan obres i els diem: “És igual, les obres. Si no necessitem cap luxe, només una capsa on viure.” Els okupes volem un sostre per als nostres fills, no demanem res més. Amina Hachmi, auxiliar de geriatria de Canovelles / Griselda Escrigas

Amina Hachmi: “Els ‘okupes’ volem un sostre per als nostres fills, res més”

Marina Rodríguez i Joan Josep Gutiérrez, publiquen un llibre sobre Muzio Clementi

Mor a 85 anys Miquel Pujol, de les Franqueses, aficionat al maquetisme ferroviari

Eduard Sola guanya el Gaudí al millor guió original per ‘Mi amiga Eva’

Marta Aiza, de Granollers, dirigeix el seu primer curt, ‘La nena més bonica del món’

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

[AMPLIACIÓ] Mor un motorista veí de la Garriga en un accident de trànsit a Llerona

Mor a 70 anys Marc Ricart, conegut carnisser del Mercat de Sant Carles de Granollers

Les autoritats turques detenen i deporten Joan Peiró, de Canovelles, de camí a Síria per denunciar els atacs al poble kurd

La nova era de Can Moreno arriba al Mercat de Sant Carles

Els Mossos detenen un noi de 18 anys per agredir un home al polígon del Ramassar de Granollers

Dol a l’Ametlla per la mort d’un jove de 30 anys veí del poble

Tanca la botiga de màquines per atrapar peluixos del centre de Granollers

La Porxada de Granollers acollirà la ballada de Gitanes més multitudinària

El públic salva Gerard, de Mollet, de l’expulsió a ‘Eufòria’ de 3Cat