Angharad Islwyn: “Quan l’àvia era petita, la castigaven a l’escola si la sentien parlar en gal·lès”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Angharad Islwyn, de 39 anys, domina sis idiomes: gal·lès, anglès, espanyol, francès, alemany i croata. Ha viscut a Londres i treballa de professora al Cambridge School. Encara no es fa a la idea que el Brexit sigui ben real. Vostè és d’un poble petit de Gal·les. Té uns 4.000 habitants i sí, és petit si ho compares amb Londres, on vaig viure 12 anys. Va notar el contrast? A Londres vivia anònimament; al meu poble tothom coneix a tothom. Però aquest contacte amb la gent el vaig trobar a faltar una mica a ciutat. Per què va decidir marxar de la Gran Bretanya? Buscava un canvi. Havia estudiat alemany i espanyol a la universitat, a la feina havia pogut fer servir els idiomes... i, amb la meva edat, em va semblar que era ara o mai. Havia de canviar la meva vida i el Brexit s’acostava. Em semblava que havia d’aprofitar que encara era una ciutadana de la Unió Europea (UE). I per què Catalunya? Catalunya i Gal·les s’assemblen, oi? Aquí també es parlen dues llengües. I la gent segurament és més oberta. No volia tornar a Alemanya. Volia viure en un indret on poder practicar l’espanyol i potser aprendre una altra llengua com el català. I per què Granollers? Tenia dues opcions: Xile o aquí. I les meves amigues em deien: “Potser que facis un pas no tan exagerat. Xile és a l’altra banda del món!” I m’insistien: “Granollers és a prop de Barcelona... podríem venir a visitar-te.” I també perquè Granollers no és tan gran i volia deixar de viure en una gran ciutat com Londres. Parla sis idiomes, entre els quals el croat. Per què aquest idioma? No ho sé [riu de tot cor]. Fa sis o set anys, a la feina, vaig pensar que volia fer alguna cosa després de treballar, com aprendre un altre idioma. Vaig descartar l’italià perquè s’assembla al francès o l’espanyol i m’encantava el que havia llegit de Croàcia, la seva història. Va ser com una mena de desafiament. La seva llengua materna és el gal·lès, que el parla poca gent. Abans, parlar el gal·lès estava prohibit i no hi havia escoles que l’ensenyessin. Quan la meva àvia materna era petita, la castigaven a l’escola si la sentien parlar en gal·lès. La cosa va començar a canviar amb el moviment dels estudiants del 1968. Jo he tingut sort perquè he pogut fer tota la meva educació en una escola d’idioma gal·lès. I a la universitat també vaig tenir sort de fer traducció d’alemany a gal·lès. La història del gal·lès és una mica trista perquè abans hi havia més gent que el parlava, sobretot als pobles. Quin futur li espera, al gal·lès? Crec que s’aconseguirà canviar. Alguns programes i plans per recuperar-lo miren justament l’exemple de Catalunya i el català. L’any passat el Govern gal·lès va explicar que vol que un milió de persones parlin el gal·lès entre el 2020 i el 2030. Em sembla que és una mica agosarat, però ja veurem. Mantinc l’esperança perquè s’han obert moltes escoles en què el gal·lès és la llengua vehicular. Com se sent vostè després del Brexit? És un moment interessant perquè en realitat no ha canviat res. Estic trista perquè, per a mi, és fatal. Però ja veurem el gener de l’any vinent. Com a gal·lesa tinc en compte que el govern de Westminster no donava prou suport a la cultura gal·lesa i, gràcies a la UE, es va impulsar el gal·lès una mica més que abans, per exemple en la publicació de llibres. Puc demanar-li què va votar vostè al referèndum del Brexit? Vaig votar que volia continuar formant part de la UE. Sé que hi ha problemes a la UE, però la solució no és sortir-ne. Després del Brexit m’ha sorprès les diferències entre la gent a la Gran Bretanya. L’any que ve serà molt interessant. No se sap què pot passar? Ningú no sap exactament quina direcció es prendrà. Jo crec que no podem tancar-nos a l’illa.

Angharad Islwyn: “Quan l’àvia era petita, la castigaven a l’escola si la sentien parlar en gal·lès”

Llevant Teatre guanya el Premi Home dels Nassos

Montmeló recupera la tradició de l’Home dels Nassos

Un patge solidari d’EL 9 NOU recollirà aliments per a El Xiprer

L’aeròdrom militar de Llerona declarat Bé d’Interès Cultural Local

LA PREGUNTA

Té previst celebrar el Cap d’Any a fora de casa?

[AMPLIACIÓ] Un veí de les Franqueses mor en un accident de muntanya a l'Alta Ribagorça

Mor un motorista mentre circulava per Montornès

Detingut a la Roca per una agressió amb arma blanca a dos policies locals i un sanitari del SEM

Els Mossos busquen un home que ha disparat trets a l'aire a l'AP-7 a Llinars

Mor l'empresària Lola Casademunt, de Cardedeu, a 93 anys

[AMPLIACIÓ] Mor l'home que va quedar crític per l'incendi d'un habitatge a Sant Celoni

Els Mossos detenen un home per un robatori amb violència el dia de Nadal a Granollers

Mor a 59 anys Rafael Solis, cambrer històric de la Fonda Europa

Investiguen un agressió a un home prop d’Aiguafreda de Dalt

Granollers obre un allotjament d’emergència en una casa a Palou