Quan el 2019 –“molt abans que se sabés qui era Alexia Putellas”– va rebre l’encàrrec d’escriure un llibre sobre esport femení, Anna Ballbona tenia molt clar que el que volia era “explicar històries” defugint de les tesis prefigurades al voltant d’aquesta temàtica.
La seva voluntat s’ha vist complerta amb Elles competeixen (Ara Llibres), la primera obra de no-ficció de l’escriptora de Montmeló, on explica una gran història sobre dones i esport que ha creat a partir de relligar petites però intenses històries personals, “que poc o molt han estat amagades”, d’unes protagonistes representatives de totes les edats, de tota la geografia catalana i de les diverses disciplines esportives, des del tennis fins als escacs passant pel futbol o el trial.
Tot i que el punt de partida del llibre són una vintena d’entrevistes, aquestes només són l’excusa per bastir una obra molt personal, que Ballbona ha anat creant “al seu aire” amb moltes referències literàries i molts elements de memòria i de record.
Tot el material periodístic ha estat tractat amb una narrativa pròpia, amb una voluntat clarament literària. “Em semblava interessant anar relligant les diferents històries i fer evident una mirada pròpia, no presentar les entrevistes com a tals”. El resultat és una narració contínua, és “com un trencaclosques on les diferents històries van encaixant”.
Arribar fins aquí no va ser fàcil, reconeix l’autora. “Trobar la forma d’explicar-ho va ser una gran feinada. Tenia hores i hores d’entrevistes que havia d’escoltar i entendre els contextos de cadascuna”, comenta. “Al final, però, el resultat és un viatge marcat a través de la teva narrativa. A mi m’ha fet pensar coses al voltant de l’esport femení que no havia pensat abans, i volia fer evidents aquests pensaments, juntament amb petits records de quan jugava a futbol al pati de l’escola o de quan jugava a bàsquet.”
Tot i que amb tots els llibres li passa, amb aquest, especialment, no n’ha sortit igual de com hi va entrar. Per això defensa que no és un llibre menor: “Ha estat fruit d’un gran esforç de construcció narrativa, i m’ha portat a mirar una realitat d’una altra manera.”
L’escriptora, ara veïna de la Garriga, remarca que en aquest viatge a través de l’esport femení no obvia en cap moment les desigualtats de gènere, els obstacles, les dificultats que s’han trobat o els aprenentatges que han tingut les diferents protagonistes. “Tot això hi és, però sobretot, el que volia era donar un missatge molt vitalista: malgrat totes les dificultats, aquestes dones hi són, no es neguen, no es rendeixen”.
Les seves històries s’expliquen de forma transversal a través dels capítols, cadascun dels quals es refereix a una temàtica. D’aquesta manera no es permet al lector conèixer la història d’una de les esportistes protagonistes en un sol capítol. “Per conèixer-la, s’haurà de llegir el llibre sencer”, avisa Ballbona.
El llibre comença amb “Escalfament”, on l’autora explica les raons i els records d’infantesa, amb les seva experiència esportiva i “certes estranyeses”. Al segon capítol, “Tres saltirons”, exposa les fitxes federatives de l’esport femení que hi ha a Catalunya. “Cada cap de setmana moltes dones salten als camps i pavellons practicant molts esports, però són totalment invisibles”.
A partir d’aquí va abordant les diferents temàtiques amb títols com “Ningú s’ho espera”, “La importància de la ment” o “Pioneres i exploradores”.
