Anne Barbier: “El sistema de parelles lingüístiques és fantàstic per aprendre català”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONSAnne Barbier, de 59 anys, és sociòloga de formació, tot i que ha fet mil i una feines, i viu a Sant Feliu després de fer-ho a Moià. Amb el seu company impulsen una petita empresa per al reciclatge del plàstic ‘in situ’. Quant de temps fa que és aquí?[Riu] Em sembla que m’he mogut bastant. Fa prop de 20 anys que visc a diferents llocs de l’Estat espanyol. Vaig viure 11 anys a Eivissa, 3 a Granada i després vam venir a viure a Catalunya. Què li va cridar l’atenció d’Eivissa?El meu excompany havia conegut l’Eivissa dels anys 70 i tenia el record que era com un paradís. I... per què no? Vam anar cap allà i em va encantar l’ambient cosmopolita de l’illa. I és cert que és un paradís?Sí, és preciosa. Però també ha canviat molt. No és el mateix que fa 40 o 30 anys. Ara és massa bourgeois [‘burgesa’]. I d’Eivissa a Granada, per què?Perquè el meu fill va triar la Universitat de Granada per fer els seus estudis d’economia. I què tal Granada?També és molt bonica. És una ciutat molt simpàtica o, més ben dit, vaig conèixer gent molt simpàtica. El problema és que fa massa calor. Vam ser-hi fins que el meu fill va fer el seu Erasmus a Polònia. I finalment, Catalunya. Per què?A Granada estava ficada en moviments alternatius i amb una gent que volia muntar una cooperativa segons el model català... I perquè aquí som més a prop de França, el clima és més temperat i hi ha molt verd, coses que m’agraden. Com es va creuar Sant Feliu de Codines al seu camí?Primer vam anar a Moià perquè volíem viure en una casa. I allà estàvem molt contents, però el meu company tenia una feina com a programador informàtic a Barcelona i el trajecte se li feia molt llarg. Aleshores vam decidir apropar-nos a Barcelona, però sense anar gaire lluny de Moià: Sant Feliu és ideal. Aquí també hem trobat una casa que ens agrada. Vostè ha après català gràcies a una parella lingüística del Voluntariat per la Llengua del Centre de Normalització. Per què es va decidir a fer-ho?Gràcies als meus amics d’aquí vaig entendre que Catalunya no és només una província d’Espanya. És un país amb la seva cultura, els seus costums... i la seva llengua, és clar. M’he volgut integrar i era clar que l’havia d’aprendre, el català. El sistema de parelles lingüístiques és fantàstic, no només perquè facilita l’aprenentatge de l’idioma, sinó com a eina d’integració local. Ho vaig fer a Moià fa cinc anys i em vaig fer amiga de l’home que era la meva parella lingüística. Un altre cop aquí, a Sant Feliu, ho vaig fer amb aquest propòsit i n’estic molt contenta. A França els sona això del català gràcies a la Catalunya Nord, oi?Més aviat poc. A la Catalunya francesa se’n parla poquíssim. França és un país molt centralitzat i les cultures locals no es tenen gaire en compte. Passa igual amb el País Basc o la Bretanya. Els meus pares eren bretons i el seu idioma es va perdre. Només el fan servir alguns artistes i activistes per la llengua. Vostè a què es dedica?Ara estic donant un cop de mà al meu company, que fabrica màquines per reciclar el plàstic a petita escala. Són sobretot per a persones sensibilitzades amb el tema del plàstic, perquè n’hi ha massa. Per exemple, a escoles, a petites empreses, a dissenyadors... Es tracta de reciclar el plàstic en el lloc mateix on es consumeix. Això sona revolucionari.Sí que ho és, sí. I encara estem en procés de desenvolupament. Però estem obtenint molta resposta perquè la quantitat de plàstic al medi ambient és tan gran i fa tanta nosa que alguns ajuntaments i organitzacions locals també s’estan interessant pel que fem. Anne Barbier, santfeliuenca de Clichy (França) / Griselda Escrigas

Anne Barbier: “El sistema de parelles lingüístiques és fantàstic per aprendre català”

Mig segle de gitanes a la Llagosta

Els diables de la Garriga estrenen ‘Vitràlia’ per celebrar els 20 anys

EL 9 NOU dona divendres el conte ‘El peluix sota la pluja’

El Museu Abelló proposa un recorregut per les Galeries Dalmau

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

Els Bombers apaguen un incendi que afecta dos vehicles a Granollers