Rosa Serra, presidenta de l'Agevo

Són en plena celebració del seu 25è aniversari. L’associació Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran del Vallès Oriental (Agevo) va celebrar l’acte fundacional el 8 de novembre de 1990 en el decurs d’una assemblea extraordinària que es va fer a la sala d’actes de la Mutualitat Nostra Senyora del Carme de Granollers. Entre d’altres, hi van assistir Albert Benzekry, Miquel Boix, Jaume Camp, Francesc Carreras, Ramon Casanovas, Pere Diumaró, Ramon Folcrà, Xavier Quincoces i Antònia Vallmitjana. Ideada en la filosofia que va dur a terme el 1973 a Tolosa el professor de dret internacional Pierre Vellas, va ser pensada i creada per fer diferents activitats culturals per a la gent gran amb l’objectiu d’oferir coneixements mitjançant conferències temàtiques. El primer cicle de xerrades es va iniciar el 1993 sota la presidència de Josep Garrell Soto. Han passat 25 anys des d’aleshores i Agevo, fidel als seus principis fundacionals, continua oferint una programació estable basada en l’excel·lència de les propostes i la seva catalanitat. A més de Garrell, han estat presidents de l’entitat Ramon Casanovas i Mercè Gasch. El curs 2018/2019 el va inaugurar el 2 d’octubre passat Lluís Foix, exdirector de La Vanguardia. Va dissertar a la sala de la rectoria de Sant Esteve –habitualment les xerrades es fan al Museu– sobre “El periodisme en els temps de canvi”. Com és habitual també, la sala era ben plena. Amb un total de 170 socis, dels quals 16 s’han donat d’alta aquest curs, les Aules Universitàries de la Gent Gran són un exemple, diu la seva presidenta Rosa Serra Sala (Granollers, 1955), “del gran dinamisme que presenta Granollers en l’àmbit de l’educació i la formació”. Disposada a treballar per mantenir el bon nivell assolit per l’entitat, Serra pensa que l’encert d’Agevo rau en el fet que “la gent troba el que ve a buscar”. I el que s’ha trobat fins ara ha estat centenars de conferències ben diverses. El curs d’enguany n’ofereix 34, amb ponents com Lisa Meitner, Joan Campàs, Pere Alzina, Arnau Queralt, Pep Bou... Hi han passat també Marta Estrada, Joaquim Xicoy, Vicenç Villatoro, Santi Cucurella, Ramon Parellada, mossèn Ballarín, Toni Cumella, Albert Camps, Diego Sola, Germà Morlans, Marian Federico, Jordi Sedó... El cinema, la música, la ciència i l’art són, per aquest ordre, els que més interès susciten. Totes les xerrades obtenen una afluència propera al centenar de persones. L’interès per assistir fa –i no és un pas acudit– que alguns vagin a la conferència amb la capseta dels medicaments que, puntualment i per odre facultatiu, s’han de prendre a les 7 de la tarda, l’hora que coincideix més o menys amb la meitat de la xerrada. Coses de l’edat. Mestra per vocació, Serra és llicenciada en Filologia Catalana i doctora en Pedagogia. A la junta d’Agevo compta amb l’ajuda de Carme Esplugas, Martí Mayoral, Àngels Caba, Esteve Garrell, Fina Pous, Joan Gurb, Mercè Barnils, Germà Cequier i Aurora Masat. Jubilada de les tasques professionals, va impartir classes a centres com l’Educem, la Salvador Espriu, la Universitat de Girona i el Centre de Formació d’Adults de Mataró. Defensa “el paper educador dels mestres” i recela dels que “critiquen alegrement la seva tasca” i rebutja el que, “moguts per qüestions polítiques interessades, titllen l’escola catalana d’adoctrinadora”. Ara amb més temps lliure, centra més hores en algunes de les seves aficions, entre les quals la lectura i l’escriptura. Ha publicat treballs com L’educació durant la Segona República a Granollers (1931-1939); Entre dos focs, tesi doctoral sobre els quàquers a la Guerra Civil espanyola; Canvi i continuïtat de l’ensenyament a Granollers (1857-1994) i L’associacionisme a Granollers. Aquests dos últims textos els va fer amb altres autores al temps que va ser cap de l’àrea de Pedagogia del Museu. També ha fet contes per a infants i grans, llibres de poesia i una novel·la. Els títols: Petit bestiari, Els contes de llums i de lluna, Festes rodones, Blancor, El quadern blau marí, Una mar de mars i Viatge a Berlín, el seu últim treball. Amb una gran experiència viatgera, aposta sempre que pot per trepitjar la realitat social dels països que visita. Quan parla de les seves estades al Perú o Nicaragua, al costat dels més pobres i desfavorits, destaca “la gran lliçó que rebo quan torno a casa i comprovo amb quina frivolitat ens queixem de coses per les quals no tenim dret a queixar-nos”.

Rosa Serra, presidenta de l'Agevo

Aprendre per aprendre