Arlett Salazar: “Quan migres, no només t’has d’adaptar, també t’has d’integrar”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONSArlett Salazar, de 35 anys, ha demanat asil polític, és geògrafa de formació i alumna de català al Consorci de Normalització Lingüística de Sant Celoni. Està enamorada de Barcelona, però necessita Llinars “per tocar terra”. Vostè va néixer a Caracas.Sí, a una parròquia molt petita que es diu la Pastora i que està connectada amb el Camí dels Espanyols. Semblaria que originalment els espanyols van arribar per aquest camí per fundar Caracas. Per què ha marxat de Veneçuela?Honestament, i sense entrar en assumptes polítics, pel desgast físic i mental que causa intentar sobreviure al chavisme a Veneçuela. I per què Catalunya?La primera vegada que vaig venir a Barcelona va ser al 2014, per vacances. En aquell viatge vaig fer amistat amb una família de Llinars. Amb aquesta família ens vam fer molt i molt amics i ells estaven molt pendents del que anava passant a Veneçuela. El 2017, tot plegat es va fer insostenible i vaig decidir l’exili. Havia estat en unes manifestacions, on van arribar a matar amics meus, i hi va haver unes persecucions després. La meva família de Llinars em va estendre la mà i em va dir: “Mira, Arlett, vine cap aquí i procura solucionar els teus papers des d’aquí.” I durant un any vaig viure amb ells. Ja li han concedit l’estatus d’exiliada?En principi tinc la identificació que comporta tot aquest procés. Però el meu expedient continua en estudi per part de l’Estat i està trigant molt, moltíssim, a resoldre’s. I triga tant que ara mateix ja tinc la meva identificació, el meu permís de feina, el meu permís de residència temporal... Tot. Malgrat això, fixa’t que ha passat tant de temps que ja puc demanar l’arrelament a Espanya. Tornar mai a Veneçuela no li passa cap, oi?És que no puc. Un cop has demanat l’asil polític, Estrangeria es queda amb el teu passaport i no pots moure’t tampoc a cap altre país fins que no es resolgui el teu cas. Semblaria que això de renunciar a la nacionalitat ha de ser una decisió molt dolorosa.Part de la meva família continua allà. Un meu germà també va haver de marxar i ara és al Perú. Els membres de la meva família es van escampant. I la meva mare amb dos altres germans meus continuen a Caracas. El deteriorament de la situació social i econòmica a Veneçuela és molt i molt profund. I és dolorós que jo, aquí, vagi tirant d’una manera o una altra i ells, allà, no puguin fer altra cosa que sobreviure. És dur. Per què s’ha establert a Llinars?Perquè viure a Barcelona pot ser molt aclaparador, oi? Per la pandèmia ara no es pot, però jo treballava a Barcelona com a guia turística. Treballar entre turistes, anar amunt i avall, el metro... per a mi, viure a Llinars és com un premi. És tranquil, és còmode. Ser a Llinars és com trepitjar terra. Vostè és geògrafa, com va despertar aquesta vocació?Per un llibre, que es diu El libro de mi mundo. Era molt petita i diria que va ser el primer que vaig llegir conscientment. Començava parlant de la Via Làctia i acabava parlant de països. Aquells dibuixos tan llampants, els mapes, les descripcions... això va ser determinant per a mi. Vostè també és alumne dels cursos del Consorci de Normalització de Lingüística. Amb el seu coneixement d’espanyol, li calia aprendre català?Quan migres, crec que no només t’has d’adaptar, també t’has d’integrar. Vull parlar català per no ser una persona estranya a dins del conjunt. Això per començar. Però també, i això és el més important, per un tema de respecte. Si vaig al Japó i tothom menja amb bastonets, potser al començament menjaré amb coberts. Però en algun moment hauré d’aprendre a menjar amb bastonets per respectar l’altre que també menja amb bastonets. Arlett Salazar, geògrafa de Llinars del Vallès / Griselda Escrigas

Arlett Salazar: “Quan migres, no només t’has d’adaptar, també t’has d’integrar”

Els diables de la Garriga estrenen ‘Vitràlia’ per celebrar els 20 anys

EL 9 NOU dona divendres el conte ‘El peluix sota la pluja’

El Museu Abelló proposa un recorregut per les Galeries Dalmau

Es presenta ‘Els dijous blaus del doctor Pagès’ a l’Anònims de Granollers

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

Els Bombers apaguen un incendi que afecta dos vehicles a Granollers