Armine Danielyan: “El pilar més important d’algú és la seva família”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Armine Danielyan, de 37 anys, parla espanyol amb un accent argentí sorprenent, fruit de molts anys de feina amb argentins. Encara no s’atreveix a parlar català, “però tot arribarà”. És a Llinars per amor. D’Armènia a Llinars... Fa vuit mesos que soc aquí, molt poquet. Mai no m’havia pensat que marxaria del meu país. Tenia la meva feina, la meva família... però em vaig enamorar i em vaig casar amb un català. El meu home no parla l’armeni i jo parlava el castellà. Per això vaig deixar tot i vaig decidir començar de zero aquí amb ell al meu costat. Parla un castellà perfecte. Vaig estudiar-lo a Armènia. Els primers anys de la meva experiència laboral vaig fer de traductora amb uns argentins. Per això té un accent tan argentí? Doncs abans en tenia més! [riu]. Ara, amb el temps, el vaig perdent. Com va trobar el seu home? La meva feina em permetia viatjar molt, també a Espanya. I ens vam conèixer a partir d’una meva amiga, aviat farà 10 anys. Al començament érem amics, però de mica en mica... Va començar ell! Ell va insistir? Sí, sí. Un dia em va enviar un missatge que deia que sentia alguna cosa més que amistat. I de mica en mica... el que ha de passar, passa. S’ha de ser valent per deixar-ho tot, oi? Por, no n’he tingut mai. I tenia molta confiança en la meva parella. I també pel que penso. Per a mi, una família és molt més important que qualsevol feina. El pilar més important d’algú és la seva família. I vaig preferir tenir una família. Armenis i catalans som molt diferents? Culturalment, no gaire. No són el mateix, però tampoc som tan distints. Ens assemblem més del que em pensava. Potser s’ha perdut una mica, però aquí també es valora molt la família, les relacions entre família. Els catalans també són molt familiars. Al meu país es considera que a Europa s’han perdut tots els valors, que no els importa gens la família. I encara que és una mica diferent també ens uneix que tenim el mateix conflicte polític, hem tingut un conflicte d’independència. Entenc el que passa a Catalunya perquè ho he viscut a casa meva. La sort és que aquí no hi ha el perill de perdre la vida, gràcies a Déu. En canvi, al meu país, sí que hi era. Entenc el que sent un poble petit que vol conservar les seves tradicions, el seu idioma. Armènia ens sona a país molt llunyà, gairebé exòtic. Doncs no és gens ni mica exòtic. Som molt semblants. No se’ns coneix gaire i és una llàstima. També es pensa que som un país perillós i encara que tenim conflictes amb els veïns és un país molt segur. No es coneix gaire el genocidi d’armenis per part dels turcs a començament del segle XX. No es coneix perquè no som un país poderós ni un país gran. En canvi, Israel, tot i ser un país petit, és molt poderós i fa conèixer el genocidi jueu. Però Armènia potser té també una mica de culpa. Per què? Perquè és Armènia la que hauria portar la seva paraula al món. Ens falta comunicar més. S’imagina tornant a Armènia? Sí, és clar. Però Catalunya comença a agradar-me molt. M’he enyorat molt, però ara veig en altres colors. Què hi troba a faltar? Tot. Abans em semblava que només trobaria a faltar els familiars, però és que ho trobo a faltar tot. Els arbres, per exemple... Encara que sigui el lloc més lleig del món, allà on passes la infància és clau, sempre ens atreu. Són els records. L’arbre no és res; n’hi ha de semblants aquí. Però recordes el que vas veure a la infància... Al meu home, Armènia també li agrada. Hi ha anat mai? Sí i el que més li agrada és la relació que té la gent, en família. La família és molt important? És la que ens ajuda a viure.

Armine Danielyan: “El pilar més important d’algú és la seva família”

Gertrudis tanca 25 anys de trajectòria amb un multitudinari ‘Últim Ball’ ple de nostàlgia

La botiga Montañà, de Granollers, rep un premi pels seus gairebé 200 anys d’història

Gertrudis: “Hem arribat a un punt final, el grup ha donat tot el que havia de donar a nivell de cançons”

La Vermuteca reobre amb nova gestió al centre de Granollers

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

'Joc de cartes' busca les millors postres a quatre restaurants del Vallès Oriental

Un incendi afecta un local ocupat a l’avinguda Sant Esteve de Granollers

La Clandestina, de Granollers, guanya el 'Joc de cartes' per buscar les millors postres del Vallès

Mor Francesc Campaña, cap de la Policia Local de Granollers durant 21 anys

Desallotgen la comissaria de la Policia Local de Granollers per un incendi al menjador

Bolca un camió que transportava vedells a la carretera de l’Ametlla a Bigues

Canovelles negocia la compra d’un solar per fer-hi el mercat

Cop policial contra un centre logístic per a la venda il·legal al mercat de Canovelles

Dos denunciats penalment per llençar un gos desnodrit per un balcó a Canovelles

L'Hospital de Granollers millora les intervencions endoscòpiques digestives amb una nova tècnica