Els artistes lamenten la manca d’espais expositius a Granollers

La inexistència de galeries d’art a Granollers, quan n’hi havia hagut quatre o cinc funcionant al mateix temps, ha accentuat encara més aquests darrers anys les dificultats que tenen artistes de la zona per exposar a la mateixa ciutat, en espais dedicats especialment a l’art. El pintor granollerí Jordi Gendra, per exemple, va fer una exposició fa pocs mesos a la galeria Artemisia de les Franqueses, igual que fa gairebé un any i mig en va muntar una altra Emili Botey, també de Granollers; o fa 9 mesos, una de Kiku Mena, de la Roca. Altres, com Vicenç Viaplana, Vicens Vacca o Lluís Estopiñan, acostumen a exposar fora de la ciutat. Aquests fets provoquen que posin sobre la taula algunes reflexions sobre l’estat actual del fet expositiu a la ciutat. Per a Viaplana, el tema de les galeries s’ha de situar en el context cultural general de la ciutat: “Ha anat perdent gas, fins i tot en el sentit de la mateixa cultura de proximitat. Es fan exposicions itinerants, però no es cuiden tant els artistes d’aquí fomentant-ne el treball”. L’artista granollerí, però, recorda que les galeries no deixen de ser privades, un negoci en què una persona arrisca uns diners: “Però pel que sigui, l’empresariat local es troba lluny de la cultura”. A banda, pel que fa a les sales municipals, Viaplana hi veu poca empenta. “No hi ha una inversió cultural, i hi ha pocs espais per exposar-hi lliurement, lluny d’un comissariat o d’un projecte concret”. Per això reivindica espais com els d’abans, “lliures d’obstacles administratius i de comissaris, perquè la cultura és caòtica, i això s’ha perdut”. Als anys 70 recorda que n’hi havia hagut, quan hi intervenia menys l’administració, estava tot menys burocratitzat i hi havia menys intermediaris. “La creativitat neix del caos, de les coses imprevisibles, i, desgraciadament, la cultura s’ha burocratitzat; això no li fa cap bé”.Viaplana creu que s’hauria de replantejar absolutament tot: “Per què les galeries ja no donen negoci? Perquè hi havia hagut un col·leccionisme a Granollers i ara ja no?”, es demana. Segons ell, també hi ha hagut un problema de desculturalització del sistema educatiu. Per a Vacca, Granollers és una ciutat capdavantera d’una situació que considera que és general. “A Granollers no hi ha interès per part del consistori per aquest tema, no tenen cap sensibilitat al respecte”, afirma. Vacca diu que s’ha d’entendre una galeria d’art com un negoci, i que si una galeria no té aquesta opció de negoci, ha de tancar. “Ara bé, hi ha una manera que sobrevisquin, que l’administració compri obra o a través de programes d’ajut determinats”. Vacca parla d’alguns espais on exposar, sense que siguin galeries d’art. És el cas, per exemple, de l’Espai Gralla, on té previst exposar a la tardor juntament amb el seu germà Jordi, o a l’Anònims. “Són llocs que deixen el seu espai, però no es poden considerar galeries”. L’artista es pregunta per què, si hi ha alguna galeria a la comarca, com l’Artemisia de les Franqueses o l’Espai Ruscalleda de Llinars, no n’hi ha a Granollers si és capital de comarca? El mateix es demana Kiku Mena, que darrerament ha fet exposicions a l’Espai Gralla, l’Artemisia o l’Espai Ruscalleda. Segons la seva opinió, a Granollers “hi ha un dèficit absolut no només de galeries, sinó de la cultura en general”. Segons ell, “Granollers no estima els seus artistes”, entenent per Granollers l’administració local. “No hi ha cap interès per la gent que fa anys que treballa i està fent coses. Amb això no vull dir que ens hagin de regalar res”. Pel que fa al Museu de Granollers i a Roca Umbert Fàbrica de les Arts, diu que “fan coses, però tot és molt limitat i està polititzat”. Mena considera que “és una vergonya que Granollers no tingui una sala municipal”. Un company seu a l’antic col·lectiu dels Isards, Joan Batlles i Pi, explica que amb el temps han desaparegut fins i tot les sales com les de Caixa Manlleu o Catalunya. “Eren uns espais que donaven l’oportunitat d’exposar a la gent que començava”. Ara, afegeix, “hi ha espais com el de La Gralla, però que no són propis per fer exposicions.” Batlles i Pi apunta que amb els Isards faran una exposició a mitjan setembre a l’Espai d’Art de Llinars, “un espai expositiu exemplar”. El mateix col·lectiu artístic es va encarregar, l’octubre de 2010, d’estrenar l’obertura de la Sala Ciutat, al Centre Cultural, que tornava a obrir sota el paraigua i la gestió del Museu de Granollers. “Ara, però, aquesta sala tampoc existeix i la ciutat s’ha quedat gairebé sense res”. Lluís Estopiñan també recorda aquesta sala i diu que hi hauria d’haver un espai institucional com aquell. “O bé, que el Museu assumís més aquest paper”. Segons Estopiñan, “el panorama actual és força deplorable, no queda cap galeria d’art, i això es troba a faltar, tot i que també és veritat que aquest món està en decadència”. L’artista, que exposa sovint a Barcelona, Cadaqués, Terrassa o Berlín, també va fer-ho fa uns sis anys al Museu. “No compto tornar-hi, i ara sempre exposo a fora. Granollers ja no compta a l’hora d’ensenyar la meva obra”. Estopiñan considera que les institucions públiques haurien d’omplir aquest buit, no només per a l’art comercial, sinó per anar més enllà i donar opció a l’art no tan comercial. “Hi ha un buit no cobert a la comarca en general i a Granollers en concret. I aquest buit és molt aclaparador, evident i potent”. Tot i que ell té obra en galeries virtuals, opina que la pintura sempre s’hauria d’exposar. “L’art contemporani necessita un espai físic”. Francesc Ventura també destaca la poca oferta d’espais expositius. “Al Museu és complicat entrar-hi, i sempre acabes buscant algun bar o l’Espai Gralla, encara que no siguin galeries d’art”. El pintor i fotògraf creu que a Granollers li falta una sala municipal cèntrica. “No només per a nosaltres, sinó també per les generacions futures”. De moment, però, diu que sembla que l’administració local té poc interès en aquest tema. Jordi Gendra, a 90 anys, va fer fa poc una exposició a la galeria Artemisia de les Franqueses. La darrera l’havia fet el 2016 al Racó d’Art de Granollers, antiga galeria Sol. “Ara el tema galeries s’ha perdut molt, les sales d’art privades han anat de capa caiguda”, va afirmar en aquell moment, mentre recordava la Sala Sant Jordi, per a ell la millor que hi havia hagut. “Si tens 20 anys potser pots exposar a ca l’Umbert, però si en tens 90 com jo ja no hi pots anar”. Un company seu, Emili Botey, havia exposat a Artemisia a principis del 2023. En aquell moment també va lamentar que a la ciutat ja no hi hagués galeries d’art com El Quatre, l’AB o la BM. “A Granollers hi havia hagut sis o més sales d’art, particulars o d’entitats, i els artistes locals sempre se sentien recolzats per l’Ajuntament”, va explicar en aquell moment. “Ara hi ha llocs on exposar, però són espais en què no és l’activitat principal”. Cristina Requena: "No pretenc ser la galeria de referència" La responsable d’Artemisia, Cristina Requena, diu que no pretén ser la galeria de referència. “Jo coneixia Ramon Bufí, i ell em va presentar altres companys artistes. Ells em van acollir i jo també els he acollit. I el que intento fer ara és una exposició a l’any dedicada a un d’ells, com han pogut ser Botey o Gendra, mentre que la resta de l’any em dedico als artistes contemporanis”. Segons la galerista, és una anomalia que no hi hagi espais on els artistes puguin exposar, trobar-se i conversar. “Són gent que ha fet molt i ara es troben desemparats”. Requena diu que la situació hauria de preocupar algú. “També hauríem de ser crítics com a individus i veure què ens interessa realment”. Requena explica que la galeria és una pota més del projecte Artemisia, que també inclou la seva feina de professora d’Història de l’Art, com a taxadora o en projectes d’interiorisme. Una nova galeria d’art a la zona és Tres Peu, que fa poques setmanes va obrir a la Garriga. A més de ser un espai expositiu també funciona com a botiga de belles arts i de llibres. Apostar per gent del territori El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Granollers, Martí Pujadas, destaca la feina que fa el Museu de la ciutat, tot i que ara porta uns mesos tancat per obres: “Sempre s’intenta que artistes de la ciutat i de l’entorn hi passin en algun moment. En la mesura de la diversitat, s’intenta apostar per gent del territori”. El mateix passa amb l’Espai d’Arts de Roca Umbert Fàbrica de les Arts, més dedicat a l’art contemporani, o a la sala del Cinema Edison, a l’antic Centre Cultural, que actualment acull més mostres relacionades amb qüestions audiovisuals, com algunes del festival Panoràmic. “És veritat que ja no és el mateix projecte de la Sala Ciutat, però s’hi van fent coses. Pel que fa al tancament de les galeries d’art privades, el regidor de Cultura remarca que avui dia és difícil que es mantinguin: “El consum privat d’art ha caigut molt i cada cop costa més aguantar aquest tipus de negoci, és la tendència general”.

Els artistes lamenten la manca d’espais expositius a Granollers

Olalla Roca, semifinalista del Premi de Pintura i Escultura Reina Sofia

El Museu Abelló ofereix una nova mirada a l’obra de Cesc Bas

Robert Rauschenberg a Granollers

Glòria Giménez farà una escultura amb sal de Cardona

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Mor un home per aturada cardiorespiratòria al Mercadona de l’avinguda Sant Esteve de Granollers

Evacuat un noi en caure d'un segon pis al barri de Sant Miquel de Granollers

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

Un recorregut per les obres de desdoblament de la línia R3 entre Parets i la Garriga

Onze municipis vallesans obriran franges perimetrals en urbanitzacions entre 2026 i 2027

Dos detinguts a Cardedeu per pagar amb bitllets falsos de 50 euros a venedors de loteria i comerciant

[VÍDEO] L'equip estatal de natació artística estrena la nova piscina municipal de Granollers

L’Ametlla fa servir un ramat de cabres per fer el manteniment de les franges perimetrals

Un guàrdia municipal de Gualba salva un home després d’una aturada cardíaca durant un incendi

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys