En condicions normals –això és sense pandèmia de la Covid-19– aquest cap de setmana hauria estat el de Carnaval. I ara ha estat un virus, però a partir de la Guerra Civil i fins la recuperació de la democràcia va ser la beateria de militars i capellans la que va impedir cap mena de celebració de la disbauxa. Les autoritats franquistes van prohibir expressament la festa i s’estiraven dels cabells cada cop que es feia servir el terme Carnaval, tal com recull la historiadora M. ÀNGELS SÚAREZ GONZÁLEZ en el seu treball “El Carnestoltes a Mollet del Vallès, 1884-1979”, publicat a la revista Notes. Als balls que a partir de finals dels anys 40 recuperaven tímidament la festa a la ciutat se’ls havia de dir baile de trajes i mai de la vida de Carnaval. Tot i això, en un programa de festes del 1951 es podia llegir: “La Empresa Continental conjuntamente con una Comisión local ha organizado el típico, tradicional y popular ‘Carnestoltes’ para poder despedir con todo jolgorio el Carnaval.” O sigui, no només Carnaval, a més Carnestoltes en català! Aquesta imatge correspon a un d’aquells balls de disfresses de la dècada dels anys 50, l’època en què s’anava a un baile de trajes, però tothom tenia molt clar que el que es feia era un ball de Carnaval. La conserva l’ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE MOLLET i la va facilitar MIQUEL POL I PIMAS. Els curadors de l’arxiu han aconseguit identificar a la instantània a MATILDE ORTEGA, MARUJA SORIANO, M. ROSA VALLMITJANA, HUMILDAD JARQUE i RAMON GARRETA.
‘Baile de trajes’ a Mollet
Ball de Carnaval al Tabaran dels anys 50
Notícies relacionades
{{ comment.text }}