Quimeta Canal (1929-2019), membre de l'Esbart Dansaire de Granollers

Es deia Quimeta Canal Fontanals (Granollers, 1929-2019) i era coneguda popularment com la Quimeta del Far. Morí el passat 30 de gener a 89 anys després d’una intensa vida dedicada al comerç i també a altres activitats relacionades amb l’Esbart Dansaire de Granollers, l’Agrupació Sardanista, l’Agrupació Excursionista i la Parròquia de Sant Esteve. L’any 1953 fundà i posà en marxa amb el seu marit, Francesc Vivet, la botiga de gèneres de punt El Far, negoci familiar enclavat al carrer Sant Roc que va baixar la persiana definitivament el 2017. La seva vida, sobretot la que està lligada a la vida associativa i cultural de la ciutat, ens servirà per fer un recorregut per la història de l’Esbart Dansaire de Granollers, entitat a la qual es va vincular des de molt joveneta. Va ser balladora, mestra, directora dels veterans i fidel arxivera/documentalista de les activitats que al llarg de la segona meitat de segle passat van fer els de l’Esbart. Aquesta feina li va permetre a Josep Capdevila disposar d’un material clau per publicar el 2009 la història dels 75 anys de l’Esbart. Capdevila va comptar també amb l’ajuda i col·laboració de Josep Gutinell, Pepita Canal i Carmina Vallverdú, vídua de Josep Sala, persona que va marcar tota una època a l’Esbart. L’origen de l’esbart granollerí es remunta a les activitats realitzades pels membres de l’Orfeó Granollerí de la Unió Liberal i del Foment de la Sardana durant la festa major de 1931. La Gralla va donar fe de la posada en marxa de l’entitat a través d’un breu publicat el 27 de setembre. El 14 de febrer de 1932, l’Esbart de Dansaires del Foment de la Sardana va fer el debut oficial a la seu de l’Orfeó Granollerí del carrer del Pont, amb el mestre Marià Batallé al piano. Els primers balladors van ser Marian Bataller, Antoni Agulló, Teresa Garriga, Carme Puig, Dolors Llobet, Bernadeta Duran, Josep Gutinell... A més a més de les ballades, els de l’Esbart també van participar en la representació dels Pastorets que presentava la Joventut Artística al Centre Catòlic. El següent pas important es va produir el 1936, quan Josep Gutinell, Pere Riera i Josep Sala van impulsar el primer Esbart Infantil. Creat el planter, l’Esbart de Dansaires va iniciar una nova etapa sota la direcció del “Senyor Sala” o en “Sala dels ballets”, noms amb el qual l’identificaven molts granollerins. Com tantes activitats, les dels balladors de l’Esbart es van aturar en sec el 31 de maig de 1938, dia del bombardeig. Acabada la Guerra Civil, les activitats socials i culturals van passar a formar part de Falange i del Frente de Juventudes. L’Esbart de Dansaires Granollerí va passar a denominar-se Grupo Folclórico de Granollers i les ballades es van convertir en “danzas regionales”. Bons balladors, els de Granollers van participar el 1942 en un festival que es va fer a Barcelona sota la presidència de Francisco Franco per celebrar la commemoració de “la liberación de la ciudad”. Els de l’Esbart presentaren la dansa La Quadrilla de Granollers i la seva foto va sortir a la portada de La Vanguardia tot acompanyada d’un titular que deia: “El viaje triunfal del Caudillo por tierras catalanas.” Els anys de la postguerra van resultar molt difícils per a l’entitat. El 1977 el Grupo Folclórico es va convertir en Agrupació Folclòrica de Granollers. A punt de desaparèixer, Modest Pou, Raimon Soler, Antoni Pagès i Carles Masjuan van prendre el 1991 el control de l’entitat i el primer que van fer va ser redactar nous estatuts i recuperar l’antic nom d’Esbart Dansaire de Granollers. D’aleshores ençà, l’Esbart ha tingut una trajectòria meteòrica. Consolidat el grup de dansa, celebrat el 2007 el 75è aniversari, l’Esbart ha creat espectacles de qualitat sota la direcció de Carles Morales com Batecs; Plou i fa sol, en Risto balla sol; Blaüncs; Aleatori; Eclèctic; A Granollers... ballem! i Recordem, presentat al Teatre Auditori ara fa poc sota la presidència de Pepus Costa. La Quimeta, com altres dones de l’època, va destacar també per la seva participació en moviments en els quals la presència femenina era gairebé testimonial. Juntament amb el seu marit, va formar part de l’Agrupació Sardanista i de l’Agrupació Excursionista. Aquestes facetes la permetien col·laborar amb la difusió de la dansa catalana i conèixer Catalunya a fons. Mare de dues filles i dona de profundes arrels religioses, va ser catequista i va formar part durant molts anys del Consell Parroquial de la Parròquia de Sant Esteve.

Quimeta Canal (1929-2019), membre de l'Esbart Dansaire de Granollers

Balladora tota la vida