Alegria interior | Amaoto

Una de les bases de la bona convivència i que ens permet entendre i gestionar la nostra vida i les relacions amb les persones que ens envolten és el de saber diferenciar el mapa del territori. Aquest precepte de la programació neurolingüística és tan fàcil de ser entès, com al mateix temps, de ser ignorat. D’alguna manera ens entossudim que la nostra forma de captar la realitat que ens envolta és la més encertada i ens costa acceptar-ne certes interpretacions per part d’altres persones. Recordo una sortida amb bici un dia plujós, fred i gris, en què jo no parava de renegar del temps quan un dels meus companys em confessava que per a ell aquell era un dia idíl·lic. Amb aquell comentari vaig descobrir que el dia ideal no necessàriament ha de ser un dia de primavera assolellat, però sobretot, el que vaig començar a notar és que un cop trencat aquell esquema mental que em limitava, la meva percepció dels dies de pluja van començar a canviar. Ara reconec que els dies d’hivern amb boira i una mica grisos poden tenir el seu encant i la seva màgia. És imprescindible saber posar distància i agafar la perspectiva suficient com per adonar-nos que cap mapa és igual i que no cal malgastar energia intentant imposar el nostre. La pluja que per mi era un contratemps en una activitat a l’aire lliure, en el fons va esdevenir un activador que em va obrir els ulls cap a una nova manera de viure situacions mal enteses. Al Japó tenen una paraula per descriure el so de la pluja, és amaoto, i un cop entenem el seu significat i connectem amb “el so de les gotes de pluja quan toquen el terra” entenem que dins aquesta simple paraula es poden guardar un munt de records i sensacions. Qui no recorda el so de la pluja intensa damunt la teulada o a terra? Quan tanco els ulls, faig un exercici d’introspecció i si utilitzo l’amaoto com a activador o àncora les paraules que em surten són: neteja, vida i força. I en aquest mateix estat, amb la intenció de recuperar records també m’apareix un any, quan encara era un marrec, en què a la tarda del primer dia de vacances d’estiu va caure un xàfec curt i intens. Plovia, pedregava i fins i tot es va inundar una zona prop de casa, però en aquell moment pesava més la felicitat de viure el primer dia de les vacances estivals que les teulades i cotxes que van quedar malmeses per la pedra. Sigui com sigui, ampliar el nostre mapa i recordar que tothom és diferent ens ajudarà a anar més lleugers i deixar de lluitar per convèncer els altres, i alliberar així temps i energia que ens permetran gaudir de plaers tan gratificants com sentir el so de la natura en qualsevol lloc o estació de l’any en un territori únic. I si són acompanyats de la pluja, encara millor.

Alegria interior | Amaoto

Eduard Sola: “Els que fem ficció, ni canviarem el món ni salvarem vides, però sí que podem provocar petits terratrèmols emocionals en els espectadors”

Els millors minuts… | Dies de glòria de l’italo-disco

“En les addiccions, el primer pas és adonar-se’n un mateix i el segon, demanar ajuda”

Els parquets | El tomb de la marca blanca

LA PREGUNTA

Veu bé que els EUA posin aranzels a Mèxic, Canadà i la Xina?

Un atropellament mortal a Llinars afecta el servei de Rodalies

Mor un home de 53 anys a Vilamajor en caure-li al damunt un arbre

Dolços vallesans que triomfen

Retards a l’R2 per la presència d’una persona ferida a les vies prop de Granollers Centre

“El que em va passar va ser aleatori i no té cap sentit que me’n culpi”

El Montnegre i el Corredor s’ha convertit en l’àrea amb més densitat de senglars de Catalunya

Canvis de propietat a dos dels principals centres logístics del Vallès Oriental

La Papereria Buñuel, de Granollers, tanca després de 62 anys

Una ambulància queda atrapada al pont de l’estació de la Garriga

Mor un treballador d'una empresa de Moià després de caure-li una planxa de formigó al damunt